miniatura|350px|El castell de Balsareny dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga.
El camí ral de Manresa a Berga era un camí ral que comunicava Manresa amb Berga seguint principalment la vall del Llobregat. Formava part dels sis principals camins rals que tenien Manresa com a centre a principis del segle XIX.
Traçat A Balsareny, el camí discorria a ponent del Llobregat i travessava el nucli pel sector dels antics portals de Manresa i de Berga. Del portal meridional sortia el camí cap a Manresa, mentre que pel portal septentrional continuava en direcció a Berga.
A partir de Puig-reig, el camí continuava per l'interior de la vall. Al sector de la Granota passava per Merola, Farriols, Tresserra, Vilarrasa i el Lledó, on hi havia diversos hostals relacionats amb el trànsit de viatgers i traginers.
Més al nord passava per l'hostal de Ferriols, seguia pel camí de la Madrona fins a l'Hostal Nou i entrava al terme de Casserres. Dins la població enllaçava amb el camí de la Clota, travessava l'actual plaça de Santa Maria, passava davant l'església de la Mare de Déu dels Àngels i seguia pel carrer Major.
A la sortida de Casserres, el camí passava pel sector de les Tres Creus, la Creu Roja i la riera de Clarà. Des d'allà continuava pels masos del Soler de Sant Pau i Bernades i entrava al terme d'Avià per la masia del Collet, en direcció a Berga.
Història El camí és documentat com a via d'origen medieval i continuà en ús durant l'època moderna i contemporània.
A Balsareny, el desenvolupament urbà dels segles XVII i XVIII es produí en part seguint el seu traçat. Fora del recinte emmurallat es formaren dos ravals: el raval de Manresa, a l'actual carrer Jacint Verdaguer, i el raval de Berga, a l'actual carrer del Castell.
Com la major part dels camins principals del Bages, el camí ral de Manresa a Berga era inicialment un camí de bast. L'any 1789, el corregidor de Manresa ordenà obres per transformar-lo en un camí carreter apte per a carros i diligències. Les obres es retardaren a causa dels conflictes bèl·lics, però l'any 1842 el camí carreter ja constava com a acabat, tot i que possiblement es trobava en mal estat.
El camí era també una ruta habitual de traginers. A Balsareny, la vall del Llobregat constituïa un eix de transport que es creuava amb altres rutes, entre elles una de les vies de distribució de la sal de Cardona.
Hostals de camí El recorregut disposava de diversos hostals destinats als viatgers i traginers. Al sector de Puig-reig hi havia l'Hostal de la Granota, documentat almenys des del segle XVII. L'any 1626 apareix documentat Gabriel Alsina com a hostaler d'un establiment situat prop del camí ral, probablement aquest mateix hostal.
L'hostal continuava en funcionament el 1776, quan era propietat de la família Riera. Aquell any hi sojornà Francisco de Zamora, que en deixà constància en el seu diari de viatge.
També formaven part de l'eix l'Hostal de Ferriols i l'Hostal Nou, situats abans de l'entrada del camí al terme de Casserres.
Transformació en carretera Durant el segle XIX el camí fou progressivament substituït per carreteres modernes. A Balsareny, la nova carretera de Manresa a Berga es començà a construir pels volts de 1877 i seguia un traçat diferent de l'antic camí ral, passant fora del nucli tradicional.
En el sector de Casserres, la construcció de la carretera provincial de Berga, Sallent i Manresa, que comunicava Puig-reig amb Gironella, va deixar l'antic camí ral en una posició secundària.
Alguns trams de l'antic recorregut han quedat asfaltats i d'altres s'han perdut, mentre que en diferents sectors encara se'n conserva la traça com a camí local.
Referències
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Història de Manresa