Alfons Maria Xancó Farreras (Barcelona, 20 de maig de 1867 - 8 de març de 1938) fou un pianista, compositor, professor de música i director català. Desenvolupà la seva activitat en diverses poblacions de Catalunya, al País Valencià i a Sète, i treballà en l'ensenyament musical, la direcció de bandes i cors, la música religiosa i el teatre líric. Entre la seva producció destaca El canto en la escuela, un cançoner pedagògic format per 53 peces.«Recensement de la population de Sète/Cette, 1911», cota 6 M 754, Archives départementales de l'Hérault.Toro Egea, Olga M., Documentación de materiales para la enseñanza de la música en España (1823-1932), tesi doctoral, Universidad de Córdoba, 2010.La Vanguardia, 13 de novembre de 1931, p. 27.«Document del mes d'abril de 2019», Arxiu Municipal de Caldes de Montbui.La Cruz: diario católico, 12 d'octubre de 1920, p. 2, Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Biografia i trajectòria L'any i el lloc de naixement provenen del cens francès de 1911, que el registra com a «Alphonse Xanco», nascut a Barcelona el 1868, de nacionalitat espanyola i professor de música. En aquell moment residia a Sète amb la seva esposa i sis fills. No s'ha localitzat encara una partida de naixement que permeti precisar-ne el dia i el mes.

Era fill de Pau —o Pablo— Xancó i Alabern, metge i director d'un balneari de Caldes de Montbui, nascut a Sant Feliu de Codines i d'Enriqueta Farreras Ribera natural de Barcelona. Per la branca paterna era cosí germà de l'escriptor, advocat i crític d'art Alfons Solà i Xancó (1861–1882): Pau Xancó era germà d'Eulàlia Xancó i Alabern, mare de Solà.El Día (Madrid), 13 de març de 1889, notícia que identifica Pau/Pablo Xancó i Alabern com a metge i director d'un balneari.Les primeres publicacions professionals localitzades corresponen a la dècada de 1890. El 1893 publicà La Torre Roja, una masurca per a piano, i el 1894 la romança catalana ¡Desengany! —també documentada amb la variant ¡Desenganys!—, per a veu i piano. Els anuncis contemporanis situen, doncs, l'inici de la seva activitat editorial en la composició per a piano i per a veu.Diario de Barcelona, 3 de juliol de 1893, p. 7867, i 6 de juliol de 1894, p. 7958, fitxa de la capçalera a ARCA.El Noticiero Universal, 4 de juliol de 1893 i 21 de juny de 1894, fitxa de la capçalera a ARCA.

Primera direcció documentada a Caldes Al novembre de 1898 ja apareix documentat com a director de l'Escola Municipal de Música de Caldes de Montbui. Aquell mateix any consta també a Manlleu, sense que les fonts permetin fixar amb precisió la transició o la possible superposició entre totes dues activitats. A Manlleu dirigí una escola de música amb prop de cinquanta alumnes i horaris adaptats als treballadors; cap al 1900, d'aquella escola havia sorgit una banda municipal de vint-i-sis músics. El 1899 també fou anunciat com a director d'una companyia lírica de la població.«Des de l'any 1850 al 1899», Manlleu Històric, 2014.Fitxa d'El músic de l'americana vermella, de Jaume Collell, Xarxa de Biblioteques Municipals.Las Noticias, 14 de novembre i 29 de desembre de 1898, consulta a ARCA, Biblioteca de Catalunya.La Veu de Catalunya, 28 d'abril de 1899, p. 4, ARCA, Biblioteca de Catalunya.

El 1903 la premsa el documenta a Cardedeu com a professor de piano, director de capella i responsable musical de funcions teatrals, a més d'impartir classes gratuïtes de solfeig. Aquell any s'hi representà Amparito, amb música seva, i s'hi estrenà La boleta de alojamiento. El 1904 treballà a Granollers en l'activitat lírica de La Alhambra i fou proposat per dirigir una escola de solfeig i música de la Unió Liberal; en el mateix context s'anuncià Les pessigolles de la senyoreta.La Veu del Vallès, 9 d'agost de 1903, p. 6, Arxiu Municipal de Granollers.La Veu del Vallès, 4 d'octubre de 1903, p. 6, crònica d'Amparito.La Veu del Vallès, 15 de novembre de 1903, p. 5, notícia de La boleta de alojamiento.La Veu del Vallès, 6 de març de 1904, p. 8, Arxiu Municipal de Granollers.

Entre 1906 i 1907 compongué sis peces per a l'Album Musical del Salón Craywinckel. El 1909 ja era conegut El canto en la escuela, una obra concebuda per a l'ensenyament, amb cançons, acompanyament de piano, indicacions gestuals i exercicis rítmics. El 1910 formà part del jurat d'un concurs de composició i execució de sardanes a Figueres, al qual es presentaren trenta-una obres.Inventari del Fons Nadal Puig, Biblioteca de Catalunya.Fontelles i Ramonet, Albert, La Cobla Barcelona (1922-1938), un projecte noucentista, tesi doctoral.ARCA. Hemeroteca digital, Biblioteca de Catalunya.

Durant l'etapa de Sète, el 1912 fou descrit com a pianista d'un establiment Pathé, professor de música i mestre de capella. La mateixa notícia anunciava que preparava Martinona o la ajustadora por amor, amb llibret d'Arturo Perales, destinada al teatre municipal; la font acredita l'autoria i la preparació, però no confirma que l'estrena arribés a celebrar-se. Entre 1911 i 1913 també consta com a delegat local de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona.Terræ Latinæ, 11 de maig de 1912, p. 8, Gallica, Bibliothèque nationale de France.Barcelona Atracción, desembre de 1913, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

El 1920 fou nomenat director de la Banda Municipal de Tortosa. La notícia del nomenament assenyalava que procedia d'un càrrec equivalent en una banda de Vinaròs, tot i que no n'identificava l'entitat ni la durada exacta del servei. Aquesta etapa confirma la continuïtat de la seva especialització en la formació i la direcció de conjunts instrumentals.

Direcció de l'Escola Municipal de Música de Caldes El gener de 1930 tornà a assumir la direcció de l'Escola Municipal de Música de Caldes de Montbui: inicialment ho feu amb caràcter interí i, després, obtingué la plaça en propietat per concurs. L'ensenyament era gratuït per a alumnes dels dos sexes i l'escola impulsà una Banda Municipal formada en bona part pels seus alumnes. Xancó hi ensenyava solfeig i instruments i adaptava els arranjaments al nivell dels intèrprets. També organitzà i dirigí l'Orfeó Calderí, estructurat en seccions d'homes, dones i infants; la seva direcció coral hi és documentada almenys fins al novembre de 1931.El Día Gráfico, 14 de gener i 26 de juny de 1930, consulta a ARCA, Biblioteca de Catalunya.

Renúncia i relleu de 1936 El 29 d'octubre de 1935 Xancó renuncià als càrrecs de l'Escola i de la Banda, al·legant la disminució de l'alumnat i la insuficiència del sou. Després de tres mesos de tancament, el Ple municipal del 7 de gener de 1936 acordà reobrir l'escola. Mitjançant un sorteig entre els professionals que ja hi havien exercit de mestres, Jeroni Pascual Pi i Joan Aragay foren elegits per assumir-ne la direcció. La renúncia de 1935 és la darrera data biogràfica segura del corpus.

Mor a Barcelona a l'edat de 70 anys vidu de Lluisa Cano Tomàs, al carrer Tordera núm.64.

Obra i activitat pedagògica La producció coneguda de Xancó comprèn música per a piano, cançó, teatre líric, música escolar i repertori per a agrupacions. El canto en la escuela és la seva aportació pedagògica més ben estudiada: reuneix 53 cants —16 de religiosos, 7 de patriòtics, 19 d'escolars i 11 de rítmics— i integra el cant amb el moviment i l'aprenentatge elemental. L'existència de l'obra també consta en l'inventari del Fons Nadal Puig de la Biblioteca de Catalunya.

Obres seleccionades TítolDataEstat documentalLa Torre Roja1893Masurca per a piano; publicació documentada.¡Desengany! / ¡Desenganys!1894Romança catalana per a veu i piano; publicació documentada.Amparito1903Sarsuela; representació i recepció periodística documentades.La boleta de alojamiento1903Obra lírica; estrena documentada a Cardedeu.Les pessigolles de la senyoreta1904Sarsuela; autoria i anunci documentats, sense confirmació d'estrena.Album Musical del Salón Craywinckel1906–1907Sis peces: Salón Craywinckel, Portal-Exprés, Ella quiere, Arrullo, Victorina i Celeste.El canto en la escuela1909 o abansCançoner pedagògic de 53 peces; l'edició conservada no porta una data inequívoca.La Cruz del Término1909Drama líric anunciat; representació pública no confirmada.Martinona o la ajustadora por amor1912Obra lírica en preparació a Sète; estrena no confirmada.

Recuperació contemporània En l'actualitat, l'Orfeó Climent Cuspinera, sota la direcció de Xesco Camps, treballa en la recuperació de la figura d'Alfons Maria Xancó. El web de l'entitat l'inclou entre els autors que són objecte d'estudi dins el seu projecte de recuperació del patrimoni musical català del segle XIX. Segons la informació facilitada per l'equip de recerca, dins aquesta línia ja es disposa d'algunes partitures i de materials per reconstruir-ne la biografia, que es troben en procés d'estudi, catalogació i preparació per a la seva difusió.Web de l'Orfeó Climent Cuspinera, projecte de recuperació del patrimoni musical del segle XIX.

Referències

Enllaços externs Orfeó Climent Cuspinera — projecte de recuperació del patrimoni musical del segle XIX

Categoria:Músics barcelonins contemporanis