Patricio José Argüello Ryan, més conegut com a Patrick Argüello, (San Francisco, 30 de març de 1943 - Londres, 6 de setembre de 1970) va ser un activista polític marxista-leninista nicaragüenc-estatunidenc. Va ser membre del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSAN) i és conegut sobretot pel segrest fallit del vol El Al 219 juntament amb la militant palestina Leila Khaled el 6 de setembre de 1970. Aquell va ser un vol internacional de passatgers civils de Tel-Aviv a Nova York que va ser segrestat pel duet poc després d'enlairar-se d'una escala a Amsterdam. Argüello i Khaled, actuant com a part d'una sèrie més àmplia de segrestos del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), finalment no van aconseguir prendre el control de l'avió a causa de la forta resistència dels passatgers i la seguretat, que els van sotmetre després que el pilot Uri Bar-Lev els desequilibrés fent que l'avió caigués en picada. Bar-Lev va fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Heathrow de Londres, on Argüello va rebre diversos trets i va morir posteriorment a causa de les ferides. El FSAN havia acceptat donar suport als segrestos del FPAP a canvi d'entrenament de guerrilles.
Orígens Argüello va néixer a San Francisco, Califòrnia, el març de 1943; el seu pare va ser el nicaragüenc Rodolfo Argüello Ruiz i la seva mare va ser la ciutadana irlandesa-estatunidenca Kathleen Ryan. La seva família es va traslladar a Nicaragua quan ell tenia tres anys, movent-se entre les ciutats de León, La Paz Centro i Managua. El 1956, després de l'assassinat del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza García, els seus fills supervivents, Luis i Anastasio, van iniciar una repressió a nivell nacional. La família d'Argüello va formar part d'un èxode de nicaragüencs adinerats, que van fugir del país cap als Estats Units d'Amèrica, on es van establir a Los Angeles.
En aquest nou indret de residència va estudiar al Belmont Senior High School. A mesura que es feia gran, es va anar ressentint cada cop més amb el règim de Somoza. Com molts joves de tota l'Amèrica Llatina a la dècada del 1960, estava fascinat per la Revolució Cubana i per la figura del revolucionari comunista argentí Che Guevara. En els anys posteriors a l'institut, va veure com molts dels seus amics del moviment estudiantil eren apallissats, arrestats o assassinats.
Educació i carrera política El 1967, després de graduar-se a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), va rebre una beca Fulbright per estudiar medicina a Xile. Això va ser durant el període de fermentació política que culminaria amb la victòria del polític socialista Salvador Allende a les eleccions presidencials xilenes de 1970. Argüello va quedar profundament afectat per la mort de diversos amics nicaragüencs que eren membres del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSAN) a l'agost de 1967, així com per la mort del Che Guevara a Bolívia dos mesos després.
Quan va tornar a Nicaragua, va intentar col·laborar amb el FSAN. Tanmateix, el fundador del partit, Carlos Fonseca, desconfiava d'ell a causa dels seus orígens estatunidencs. Com que sospitava que Argüello era un infiltrat, va limitar la seva participació en l'organització. Per les seves activitats contra el règim militar, l'agost de 1969 va ser exiliat pel govern de Somoza. Després va anar a Ginebra, Suïssa, per treballar amb altres nicaragüencs exiliats.
A principis de 1970, el líder del FSAN, Oscar Turcios, va contactar amb l'organització comunista europea de la Quarta Internacional, amb l'esperança de conèixer altres grups guerrillers que poguessin oferir l'entrenament militar tan necessari al moviment incipient del FSAN. La primera connexió d'aquest tipus del FSAN va ser amb el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina (FDAP); Argüello i diversos altres militants del FSAN van ser enviats a camps del FDAP prop d'Amman, Jordània, per rebre entrenament guerriller d'abril a juny de 1970. Altres dos nicaragüencs que es van entrenar amb Argüello van ser Juan José Quezada (assassinat a Nicaragua el 1973) i Pedro Aráuz Palacios (assassinat a Nicaragua el 1977).
L'activista palestina Leila Khaled, a les seves memòries personals, al·lega que Argüello va ser pare de tres fills. Tanmateix, en un estudi biogràfic d'Argüello, el biògraf estatunidenc Marshall Yurow no va trobar cap prova que corrobori aquesta afirmació.
L'estiu de 1970, Argüello i un petit grup d'emigrants nicaragüencs del FSAN van contactar amb una facció diferent del moviment guerriller palestí: el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP). Els nicaragüencs volien entrenament guerriller addicional, que el FPAP va acceptar proporcionar a canvi de la participació del FSAN en els segrestos de Dawson's Field.
Segrest del vol El Al 219 israelià Quan dos altres còmplices palestins no van poder embarcar en el vol El Al 219, que havia estat objectiu de l'atac, a l'escala d'Amsterdam el 6 de setembre de 1970, Argüello es va quedar amb l'activista palestina Leila Khaled, a qui només coneixia com a «Xàdia», després d'haver-la conegut una setmana abans. Fent-se passar per marit i muller, van pujar a l'avió amb passaports hondurenys —després de passar un control de seguretat del seu equipatge— i es van asseure a la segona fila de la classe turista. Just abans de començar el segrest, Khaled va informar a Argüello de la seva veritable identitat, cosa que el va impressionar. Mitja hora després de l'enlairament, van treure les armes i es van acostar a la cabina, exigint l'entrada.
Segons sembla, Argüello, ben vestit va llançar la seva única granada pel passadís de l'avió, però no va explotar. Aleshores va treure la pistola, després de la qual cosa un passatger el va atacar colpejant-lo al cap amb una ampolla de whisky. El pilot Uri Bar-Lev, en assabentar-se del segrest en curs, es va negar a cedir a les demandes de Khaled d'obrir la porta de la cabina i, en canvi, va fer caure l'avió en picada pronunciada per desequilibrar-los. Argüello va disparar la seva arma tres o cinc vegades per la qual cosa va ferir l'auxiliar de vol Shlomo Vider.
Khaled tampoc va tenir èxit; havia amagat les granades dins dels sostenidors, però no va poder arribar-hi a temps i va acabar sent apallissada pels passatgers i els guàrdies de seguretat. Mentre els ocupants del vol sotmetien Argüello i Khaled, Bar-Lev va fer un aterratge d'emergència a l'aeroport de Heathrow, a Londres.
Segons els passatgers i els agents de vol, Argüello va rebre quatre trets durant aquesta baralla i més tard va sucumbir a les ferides; ja era mort quan Khaled i ell van ser carregats a una ambulància a l'hospital Hillingdon, possiblement abans que sortissin de l'avió. Bar-Lev va rebutjar les ordres d'El Al de tornar a Israel a causa de la seva preocupació per les ferides de Vider. La còmplice d'Argüello, Khaled, que va sobreviure a l'incident, va afirmar en diverses ocasions que li van disparar després que tots dos no aconseguissin segrestar l'avió.
Llegat El 1972, l'Exèrcit Roig Japonès i el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) van matar 26 persones i en van ferir més de 80 a la massacre de l'aeroport de Lod. La carta que reivindicava l'atac, que el FPAP havia batejat com a «Operació Deir Yassin» contra Israel, explicava que havia estat dut a terme per l'«Esquadró del Màrtir Patrick Argüello», tot i que Argüello havia mort dos anys abans en el segrest fallit.
A finals dels anys 1970, una petita editorial de San Francisco, Califòrnia, es va anomenar Patrick Argüello Press/People's Information Relay. Va ser conegut principalment per la publicació del Minimanual of the Urban Guerrilla i Red Army Faction. Les autoritats estatunidenques van arrestar els editors de l'editorial per càrrecs no relacionats, després dels quals l'empresa va ser dissolta.
El 1983, després de la Revolució Sandinista, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional va commemorar Argüello canviant el nom de la planta geotèrmica de Momotombo en honor seu. No obstant això, després dels atacs de l'11 de setembre contra els Estats Units d'Amèrica, el govern nicaragüenc d'Arnoldo Alemán va eliminar el nom de la planta, al·legant que era incorrecte honorar un «terrorista».
El grup musical britànic dels anys 1990 Baader Meinhof va escriure una cançó titulada «Kill Ramirez» amb el vers: "Patrick Argüello, Leila Khaled/van desaparèixer a la cua de l'avió/van dir que no és un/dels germans/els dies bons els dies dolents/són tots iguals/Kill Ramirez el pirata". Així mateix, l'editor Luke Haines va utilitzar un pseudònim per a l'àlbum.
Citacions L'activista palestina Leila Khaled va parlar sovint d'Argüello després del segrest, afirmant que: «La nostra trobada amb la història s'acostava: tots els plans s'havien de traduir en acció; la història era nostra per escriure; Patrick Argüello l'havia d'escriure amb sang, jo no em vaig sentir tan honrada».
L'autor palestí Ghassan Kanafani va parlar més tard d'Argüello, afirmant que: «El màrtir Patrick Argüello és un símbol d'una causa justa i de la lluita per aconseguir-la, una lluita sense límits. És un símbol de les masses oprimides i desfavorides, representades per Oum Saad i molts altres vinguts dels campaments i de totes les parts del Líban, que van marxar en la seva processó fúnebre».
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles Categoria:Activistes polítics Categoria:Comunistes estatunidencs Categoria:Morts a Londres Categoria:Morts per arma de foc Categoria:Polítics de San Francisco Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Polítics estatunidencs morts al segle XX Categoria:Activistes estatunidencs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1943