Valldaura és un barri de Manresa, situat al sector sud-oest del nucli urbà, al costat del Cardener. Forma part dels divuit barris utilitzats per l'Ajuntament de Manresa en la divisió territorial municipal. El barri combina un teixit residencial d'origen antic amb una important concentració de patrimoni industrial, entre el qual destaquen la Fàbrica dels Panyos, la farinera la Florinda i la Farinera Albareda.

La zona es va començar a urbanitzar progressivament fora de les muralles entre els segles XVI i XIX. Durant el segle XIX, la instal·lació de fàbriques al marge del Cardener transformà profundament el sector i Valldaura es consolidà com un dels barris industrials de Manresa.

Geografia i estructura urbana miniatura|300px|Farinera la Florinda, un dels elements més característics de Valldaura.

Valldaura té una superfície de 41,1 hectàrees. El barri està situat al marge esquerre del Cardener, a l'extrem sud-oest del nucli urbà. La diagnosi municipal el delimita aproximadament pel carrer de Francesc Moragas, el passeig del Riu, la Muralla de Sant Francesc, el carrer de Sant Domènec i la carretera de Cardona.

Els principals accessos es fan per la carretera de Cardona, vinculada a la C-55, i per la carretera d'Igualada, vinculada a la C-37. Els carrers del Dos de Maig, del Bruc i de Francesc Moragas constitueixen alguns dels principals eixos interns del barri.

La morfologia urbana reflecteix les diverses etapes de creixement. Als sectors més antics hi ha carrers estrets amb edificacions tradicionals i modestes, mentre que en àrees transformades durant els segles XX i XXI apareixen vials més amples i blocs residencials construïts en antics solars fabrils.

La delimitació estadística inclou íntegrament, entre altres, els carrers d'Ausiàs Marc, Beat Pagès, Cós, Era d'en Coma, Ferrer Vidal, Folch i Torres, Fonollar, Font dels Panyos, Francesc Moragas, Jorbetes, Llum, Magnet i Mossèn Vall, així com la plaça del Mil·lenari.

Història Valldaura es va formar fora del recinte emmurallat de Manresa. La urbanització del sector es desenvolupà progressivament entre els segles XVI i XIX, inicialment a partir del carrer del Cós, que seguia l'antic camí de Cardona, i de l'accés cap als camins de Calaf i Lleida.

Abans de la industrialització, una part important de l'àrea tenia caràcter agrícola i de regadiu. El torrent de Predicadors travessava aquest sector, tot i que posteriorment quedà cobert pel desenvolupament urbà.

miniatura|300px|La Fàbrica dels Panyos a finals del segle XIX.

La transformació decisiva es produí durant el segle XIX, amb la instal·lació de fàbriques al llarg del Cardener. La Fàbrica dels Panyos, també coneguda com a fàbrica Miralda, es començà a construir entre 1818 i 1820 i constitueix un dels primers exemples de fàbrica moderna de la industrialització catalana.

L'aprofitament de l'energia hidràulica del Cardener afavorí l'establiment de noves indústries. Durant les dècades següents, el sector es consolidà com un dels principals espais fabrils de Manresa.

A principis del segle XX, quan l'ús de l'electricitat permeté situar indústries més allunyades dels cursos d'aigua, el barri acabà d'omplir-se i es construïren nous edificis fabrils com la Farinera Albareda i la Florinda. Aquesta combinació d'activitat industrial i habitatge configurà bona part del paisatge urbà de Valldaura.

Durant les darreres dècades del segle XX i les primeres del XXI, una part dels antics espais industrials fou transformada per a usos residencials, equipaments i zones verdes, mentre que diversos edificis fabrils es conservaren com a patrimoni industrial.

Demografia Segons el padró municipal, Valldaura tenia 7.049 habitants el 31 de desembre de 2024, davant dels 6.947 de l'any anterior. En aquella data, 2.089 residents tenien nacionalitat estrangera, el 29,63% de la població del barri.

L'Informe Social de Manresa de 2018 assenyalava també l'antiguitat del parc residencial: el 45,4% dels habitatges de Valldaura havien estat construïts abans de 1959.

Patrimoni industrial Fàbrica dels Panyos La Fàbrica dels Panyos o fàbrica Miralda està situada al costat del Cardener. Construïda entre 1818 i 1820, és una fàbrica de riu que inicialment utilitzava l'energia produïda per una roda hidràulica. El 1822 ja produïa filats i teixits de llana i el 1832 hi treballaven unes 500 persones.

L'edifici té cinc plantes i una estructura allargada de 110 metres de longitud. La fàbrica mantingué l'activitat fins al 1976. L'any 2009 fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Farinera la Florinda La farinera la Florinda fou projectada l'any 1911 per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i començà a construir-se l'any següent. El conjunt industrial està format per diversos cossos disposats dins un recinte tancat i destaca per la verticalitat i per l'ús decoratiu del maó i la ceràmica.

miniatura|300px|Farinera Albareda.

La farinera mantingué l'activitat industrial fins a finals de la dècada de 1970. Posteriorment l'edifici fou reutilitzat i actualment acull la seu de la Policia Local de Manresa.

Farinera Albareda La Farinera Albareda, situada a la confluència del carrer del Bruc, el carrer del Dos de Maig i el passeig del Riu, fou projectada per Alexandre Soler i March l'any 1909. El conjunt es va ampliar l'any següent i és un dels exemples més representatius del modernisme industrial de Manresa.

Equipaments i vida veïnal El barri disposa de l'Escola Valldaura, situada al carrer d'Ausiàs Marc.

També hi ha una pista poliesportiva municipal al carrer del Cós.

L'Associació de Veïns Valldaura té la seu al carrer d'Ausiàs Marc, número 10. En aquest mateix espai funciona una biblioteca veïnal.

El barri compta també amb el casal de gent gran La Nostra Llar, al carrer del Dos de Maig.

Referències

Categoria:Barris de Manresa