L'Orchestre symphonique de Paris (OSP) va ser una orquestra simfònica francesa fundada a París el 1928 per Alfred Cortot, Ernest Ansermet i Louis Fourestier. Va desenvolupar la seva activitat principalment entre 1928 i 1939 i, sota la direcció de Pierre Monteux, es convertí en una de les formacions orquestrals més destacades del París d'entreguerres, amb una atenció especial a la música contemporània.
L'orquestra va estrenar obres importants com Rugby d'Arthur Honegger, el Concert champêtre de Francis Poulenc i la Simfonia núm. 3 de Serguei Prokófiev, i va presentar a París música de compositors com Leoš Janáček i Alban Berg. També va deixar alguns dels primers enregistraments importants dirigits per Monteux, entre ells una gravació de La consagració de la primavera d'Ígor Stravinski.
Fundació L'Orchestre symphonique de Paris va ser creat el 1928 en un moment de gran vitalitat de la vida musical parisenca. A la ciutat funcionaven institucions històriques com els Concerts Lamoureux, els Concerts Colonne i l'Orchestre de la Société des concerts du Conservatoire, al costat de formacions més recents com els Concerts Straram. La nova orquestra aspirava a assolir un nivell tècnic especialment elevat i a donar més espai tant a obres poc conegudes del repertori com a la creació contemporània.
La iniciativa artística va correspondre principalment a Alfred Cortot, Ernest Ansermet i Louis Fourestier, mentre que el projecte disposava del suport econòmic de diversos mecenes. Entre ells hi havia Winnaretta Singer, princesa de Polignac, el fabricant i empresari de pianos Gustave Lyon, vinculat a Pleyel, i els germans Ménard, banquers. Aquest finançament privat permetia una organització diferent de la de moltes orquestres parisenques tradicionals, els músics de les quals depenien en bona part dels ingressos de cada concert.
L'orquestra va seleccionar uns vuitanta músics entre diversos centenars de candidats, molts dels quals eren intèrprets joves. Un dels objectius dels fundadors era evitar la pràctica parisenca dels remplaçants, segons la qual un músic contractat podia enviar un substitut a un assaig o fins i tot a un concert si obtenia una altra feina més ben remunerada. El sistema de treball de la nova formació preveia més assaigs i una major estabilitat dels instrumentistes.
Primeres temporades El primer concert de l'Orchestre symphonique de Paris va tenir lloc el 19 d'octubre de 1928 al Théâtre des Champs-Élysées. Durant la primera temporada la direcció va ser compartida principalment per Cortot, Ansermet i Fourestier, i l'orquestra va oferir una programació que combinava repertori establert i obres contemporànies.
Una de les primeres estrenes importants fou Rugby, moviment simfònic d'Arthur Honegger inspirat en l'esport del mateix nom, presentat el 1928 sota la direcció d'Ansermet. Aquest interès per la música recent es convertí ràpidament en una de les característiques distintives de la formació.
Durant la temporada inaugural l'orquestra arribà a oferir més de seixanta concerts, una activitat molt intensa per a una agrupació de nova creació. Els programes incloïen compositors francesos, germànics, russos i centreeuropeus, amb una presència notable de la música del segle XX.
Pierre Monteux El 1929 Alfred Cortot convidà Pierre Monteux a assumir un paper central en la direcció de l'orquestra. Monteux va dirigir-la per primera vegada el 12 d'abril d'aquell any i aviat es convertí en el seu principal director artístic, una vinculació que mantingué fins al final de la dècada del 1930. Després de les seves etapes amb els Ballets Russos, la Boston Symphony Orchestra i l'Orquestra del Concertgebouw, Monteux aportava una considerable experiència internacional i una estreta vinculació amb la música contemporània francesa i russa.
Sota Monteux, l'Orchestre symphonique de Paris adquirí una reputació de precisió, flexibilitat i transparència sonora. El director concedia una importància especial als assaigs i a l'equilibri de les diferents seccions de l'orquestra, qualitats especialment apropiades per al repertori francès i per a les complexes partitures contemporànies que figuraven habitualment als programes.
La relació entre Monteux i l'orquestra va ser una de les més importants de la carrera europea del director durant els anys trenta. Amb aquesta formació va dirigir obres de Stravinski, Maurice Ravel, Hector Berlioz, Prokófiev i nombrosos compositors francesos contemporanis, a més del repertori simfònic clàssic i romàntic.
Estrenes El 3 de maig de 1929, a la Salle Pleyel, l'orquestra dirigida per Monteux va oferir l'estrena pública del Concert champêtre de Francis Poulenc, amb Wanda Landowska com a solista de clavecí. L'obra, escrita expressament per a Landowska, es convertiria en una de les partitures fonamentals de la recuperació moderna del clavecí com a instrument concertant.
Dues setmanes després, el 17 de maig de 1929, Monteux i l'Orchestre symphonique de Paris estrenaren la Simfonia núm. 3 en do menor, op. 44, de Serguei Prokófiev. La simfonia reutilitzava una part important del material de l'òpera L'àngel de foc, que encara no havia pogut ser representada, i és una de les obres orquestrals més dramàtiques del compositor rus.
L'orquestra va donar també a conèixer a París obres recents de compositors centreeuropeus. Entre elles hi havia la Sinfonietta de Leoš Janáček i fragments de l'òpera Wozzeck d'Alban Berg. Aquesta programació reflectia la voluntat de superar un repertori estrictament francès i integrar París dins de les principals tendències de la música europea contemporània.
Repertori Malgrat la seva reputació com a orquestra dedicada a la música moderna, el repertori de l'Orchestre symphonique de Paris era molt ampli. Incloïa obres de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Berlioz, Johannes Brahms, Richard Wagner, César Franck, Debussy, Ravel i altres compositors tradicionals del repertori simfònic.
La presència de música francesa era especialment significativa. Monteux coneixia personalment molts dels compositors i havia participat en estrenes tan importants com Petrushka i La consagració de la primavera de Stravinski i Daphnis et Chloé de Ravel. Amb l'Orchestre symphonique de Paris continuà defensant aquesta generació i combinà les seves obres amb creacions més recents.
L'orquestra convidà també nombrosos solistes internacionals. Entre els músics que hi col·laboraren figuren Alfred Cortot, Wanda Landowska i Yehudi Menuhin, fet que reforçà la projecció internacional de les seves temporades parisenques.
Gires internacionals L'Orchestre symphonique de Paris va realitzar diverses gires europees durant els anys trenta. El 1930 actuà a Bèlgica i als Països Baixos, i a finals de 1931 realitzà una gira per una quinzena de ciutats europees, entre elles Hamburg, Colònia, Berlín, Dresden i Viena.
Posteriorment oferí concerts a Brussel·les el 1932 i a Ginebra el 1933. Aquestes gires contribuïren a difondre la reputació de la nova orquestra fora de França i demostraren la voluntat de situar-la al mateix nivell que les grans formacions simfòniques europees.
Enregistraments L'Orchestre symphonique de Paris va participar en diversos enregistraments importants durant els primers anys de l'enregistrament elèctric. Una de les gravacions històricament més significatives és La consagració de la primavera de Stravinski, enregistrada sota la direcció de Pierre Monteux el maig de 1929 a la Salle Pleyel. Monteux havia dirigit l'estrena mundial del ballet el 1913 al Théâtre des Champs-Élysées, fet que confereix a aquest document un interès interpretatiu particular.
El 1930 Monteux enregistrà amb la formació La valse de Maurice Ravel. També es conserven enregistraments de la Simfonia fantàstica de Berlioz i d'altres obres franceses, que documenten l'alt nivell tècnic assolit per l'orquestra durant el període de Monteux.
Entre les col·laboracions discogràfiques més notables hi ha també el Concert per a dos violins de Bach amb Yehudi Menuhin i George Enescu, dirigits per Monteux. Altres directors que enregistraren amb la formació van ser Piero Coppola i compositors-directors com Philippe Gaubert.
Dificultats econòmiques i desaparició L'estructura de l'orquestra depenia en gran part del mecenatge privat i d'un sistema de remuneració que aspirava a proporcionar més estabilitat als músics que les agrupacions tradicionals de París. La crisi econòmica posterior al Crac del 29 va afectar greument aquest model i, a mitjan 1931, les dificultats financeres obligaren l'orquestra a reorganitzar-se com una associació.
Malgrat aquests problemes, la formació continuà actuant durant bona part de la dècada del 1930 sota la direcció de Monteux. El deteriorament progressiu de les condicions econòmiques i les transformacions de la vida orquestral parisenca acabaren fent inviable el projecte, que va deixar d'existir al final de la dècada.
Importància L'Orchestre symphonique de Paris representa un dels principals intents de modernització de l'organització orquestral francesa durant el període d'entreguerres. La selecció rigorosa dels músics, un nombre elevat d'assaigs i l'intent de garantir una plantilla estable la diferenciaven de bona part de les societats de concerts parisenques del segle XIX.
Artísticament, la seva importància deriva sobretot de la combinació entre un nivell interpretatiu elevat i una programació compromesa amb la música contemporània. Les estrenes de Poulenc i Prokófiev, la difusió de Janáček i Berg i els enregistraments realitzats amb Monteux constitueixen un testimoni de la vitalitat musical del París dels darrers anys de la dècada del 1920 i de la del 1930.
La formació no s'ha de confondre amb l'actual Orchestre de Paris, fundada el 1967, ni amb altres orquestres que han utilitzat denominacions semblants al llarg del segle XX.
Directors principals 1928–1929 — Alfred Cortot, Ernest Ansermet i Louis Fourestier. 1929–1938 — Pierre Monteux. 1938 — Jean Morel.
Enregistraments seleccionats 1929 — Pierre Monteux: Ígor Stravinski, La consagració de la primavera, Gramophone Company; un dels primers enregistraments de l'obra. 1930 — Pierre Monteux: Maurice Ravel, La valse, Gramophone Company. 1930s — Pierre Monteux: Hector Berlioz, Simfonia fantàstica, enregistrament realitzat amb l'Orchestre symphonique de Paris. 1930s — Pierre Monteux; Yehudi Menuhin i George Enescu, violins: Johann Sebastian Bach, Concert per a dos violins en re menor, enregistrament amb l'Orchestre symphonique de Paris.
Referències
Categoria:Orquestres de França Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Grups de música de París Categoria:Esdeveniments del 1928