Aquesta llista d'ideòfons en basc recull una mostra significativa d'ideòfons de la llengua basca, extrets del diccionari trilingüe Ibarretxe-Antuñano Hizkuntzaren Bihotzean - Euskal Onomatopeien Hiztegia ('Al cor de la llengua - Diccionari d'onomatopeies basques').
Els ideòfons són unitats lingüístiques expressives que representen de forma dramàtica, sovint per mitjà d'onomatopeies, un objecte, sentiment, verb o conceptes diversos. Sovint, són paraules i expressions imitatives que acostumen a funcionar com a adverbis. En la lingüística general es consideren rars i marginals en les llengües europees (no així a les asiàtiques, africanes i ameríndies). Tanmateix, investigacions recents han demostrat que són omnipresents en totes les llengües, especialment en la basca.
Llegenda Malgrat que molts ideòfons funcionen com a adverbis (bilin-balan: 'tombant, girant'), les definicions són en infinitiu per tal d'unificar criteris. Es marquen amb * aquells ideòfons que tenen un paral·lel clar en català. En aquests casos, s'indica entre claudàtors la forma catalana, tret que sigui idèntica.
A — expressió per a nens petits i en cançons de bressol — dormir — fer un tomb — expressió de felicitat — exclamació de sorpresa — bestiar — indecís — indecisió — xanques — caminar, fer un tomb — córrer * — salutació ('hola', 'com va?') [en català, 'apa' es fa servir per a estimular, encoratjar algú] — caminar (sobretot, un nen petit) — vine cap aquí (dit a nens que comencen a caminar) — home endormiscat — escuma, esprai, onades — expressió de desaprovació — interjecció desafiant — sense llar — aranya — sortir a raig * — arri! — ziga-zaga — per començar a moure's — sense gaire roba — ai!; per cridar els porcs — per córrer — lladruc d'un gos petit — per cridar les oques * — amunt!, ànim! [apa!] — expressió de felicitat — so de mossegada — baralla, problema — per amussar el gos — per desafiar — les sobres
B — de tu a tu; sense embuts * — moure's maldestrament [balim-balam] — so d'aigua molt bullent — actiu, orgullós, sense parar — so d'aigua bullint; caiguda rítmica d'un cos lleuger — molt, a dojo, a balquena, àmpliament, abundantment — so d'esquinç — moure's ràpidament * — completament, del tot [de bat a bat] — profusament (especialment la caiguda de gra i la despesa de diners) — begut, lleugerament embriac — tant és, no hi fa res — caminar per si mateix * — maldestre [barrumba-barramba] — per cridar els gats — adulació — bombolla, arrodonit * — balancejar-se, trontollar [en català, un 'baliga-balaga' és algú poc seriós] * — tombar, girar [balim-balam] — trontollar, tentinejar — relliscar, balancejar-se, gronxar-se * — apilat, amuntegat [bitllo-bitllo] — lluita de dones (estirant-se els cabells) — suaument — remor intestinal; qualsevol soroll de remor — al voltant — per cridar els ànecs — de sobte — estendre's — brunzir — pipi — llançar-se la pilota l'un a l'altre — ser entremaliat — fondre's — xop — inflat — estendre's — dormir — gran despesa — brollar, rajar — muntanya escarpada — caminar amb determinació — caminar a corre-cuita — guspirejar, lluir — caminar molt ràpid — rumor — malbaratament — brunzit d'abella
D
— trucar a la porta — anar a corre-cuita — tremolar — insistentment, sense parar — toc, cop — tenir una idea de sobte — tremolor — procedir dràsticament — tremolar lleugerament — arrossegament continu — amb dificultat — el so d'alguna cosa lluent — guspirejar, raig de sol, lluir — lluir, resplendir (estels) — amb prou feines, difícilment — a grans glops — aturar-se de sobte — trotar — comptar o pagar donant els diners moneda a moneda — beure eixelebradament a grans glops — exactament! — so d'un coet quan es llança
DZ — llançar alguna cosa i que vagi a parar en una entrada o una cantonada — no fer botar la pilota com a resultat de colpejar l'angle — caminar lentament i balancejant-se — el so de colpejar algú al pit — so de serra, grinyol — pim-pam — aigua que brolla
E — xerrameca — caminar amb dificultat, feixugament — caminar a poc a poc — salutació informal — mantenir el ritme amb dificultat — sense pensar — xafardejar — articular el so R incorrectament — per cridar el bestiar — nerviosament — exclamació que es fa servir quan hom es troba en una situació difícil o per cridar l'atenció — com a últim recurs — per cridar el bestiar
F — moviment lleuger (veles, ocells, suor caient...) — vestit molt complet — frívol — xiuxiuejar, cruixir — girar maldestrament — caminar empipat — caure en cercles i a poc a poc — esfilagarsar-se — murmurar — brisa suau — suaument — caminar sense rumb — moviment rotatori d'un objecte llançat a l'aire — estúpidament — trepitjar amb ràbia — cruixit, espetegar, estavellar-se — ona llarga — caure a l'aigua — xiuxiuejar, anar per l'aire ràpidament — no complir la paraula — per cridar les gallines — fer sonar la roda de filar
G — bullent, bombollejant, que brolla a dojo — algú mandrós * — grallar, raucar, botzinar [no té relació amb el català 'fer la gara-gara', afalagar algú] — fadrina a punt de casar-se amb el primer que aparegui — rebolcar-se — a les palpentes — feble — so d'una esquella — so de rosegar — murmuri d'aigua — vi abocat en una ampolla — so de tallar-se els cabells — tenir mal d'estómac per alguna cosa — empassar * — vermell viu, roent [no té relació amb el català homònim, que ve del cant gregorià, mentre que el basc es relaciona amb gorri 'vermell'] — cruixit d'ossos
H — un darrere l'altre — panteixar — carretejar pedres — elements bàsics, rudiments — menjar profusament — de tant en tant — trossos i restes d'ossos i carn de porc — beure d'un glop — anar a la pota ranca, coixejant — nyic-i-nyac, raons, renyines
I — gairebé — llúdria — burla — discussió, raons — cercar — joc infantil (el veo-veo castellà) — voyeur — enfosquir-se — home indecís — signe de disgust i tristesa — anar amb embuts — queixa — amb gran detall — amb cura — xerrameca — per cridar els coloms — moviment rotatori, ràpid i confús — riure burleta — rialles — llençar diners en cerimònies de bateig — feble — somriure entremaliat — crit d'alegria típic dels pastors bascos quan són a la muntanya, i dels bascos en general — tacar — xiuxiuejar — trivialitats, nicieses — molta pressa — a cegues — ni una paraula — conversa secreta — silenciar, fer callar algú — xerrameca amb xiuxiuejos — misteri — per demanar atenció
J — expressió d'escepticisme — passos d'un procediment — gambades — vibrar — gatejar
K — bol de fusta per a la llet — crit de dolor (de gossos que reben cops) — cacatua — argument astut, engany — soroll rítmic — mola — rosella, mala herba al blat — so de pilota botant al jai alai — a poc a poc — rialles; ha-ha-ha — sotragada, xiscle — per cridar les ovelles i les vaques — sèrie ràpida de cops o tocs curts, bruscos i repetitius — per mantenir allunyat un gat — gest, picada d'ullet — en línia recta — singlot de gallina — trontollar anant a cavall — meandre de riu — multicolor — so de grill; covard, intimidat — pessigolles — trontollar; insegur — escapar-se — so de lluita d'espases — caminar afanyadament — mantenir el ritme amb dificultat — saltar o rodolar pels extrems d'un tronc de fusta que rodola turó avall — (joc) fet i amagar — a queixalades — alegria, joia — so de granota, rauc — cruixir de dents — articular malament el so /R/ — xampany — baldó — part central en pilotes de cuir — amb dificultat — remenar — fotesa, quincalla — so de desmuntar, desfer una pila — menjar ràpid i amb ganes, sovint per estar afamat — so de tisores — vol d'insecte — tallar els cabells — aturar-se per cansament — so de líquid en una ampolla — so de bressol, bressolar — idiota — indecís — ajupit, a la gatzoneta — portar un nen a cavall — rot — embriagar-se — beure, brunzir; si es diu a algú, és una invitació a fer-ho, si l'altra persona accepta, aquesta ha de dir — ensopegar — cruixir — so de trencar coses petites — castanyola, trencament — home de palla — coca de blat de moro plana farcida de formatge verd — quiquiriquic — feina de cuina — freqüent — migdiada, son lleuger — so rítmic d'un bressol — topall de porta — ple de fruita — exclamació que fan servir els nens quan juguen — grunyit de porc — per cridar els porcs — aquell precís instant — algú amb les espatlles encorbades — llançar els animals sobre algú
L — (joc) gallineta cega — so de gos rosegant — insípid — home corpulent — engolir — petit floc de neu — relliscar, lliscar — elogis i afalacs, ensabonar algú — so de mar brava, rugit — ingenu (als nens: llet no materna) — "la mateixa història de sempre" — flor — cantar fluix per a un mateix — claror de sol sobre un camp — piular d'ocell — dormir — sobrevent — ximple — desencoratjar algú
M — lentament i pacífica — a poc a poc — mugit de bous — terra arrossegada per un torrent — beure aigua o líquid — polls i puces — insecte, xinxa — fantasma, home del sac — xiuxiuejar, murmura — nevada suau i contínua — gradualment — empassar fent sorolls — bramar, udolar — voraçment, amb avidesa — besant-se — mandrós — llavis grossos — menjar voraçment — vibrar — completament xop — menjar sense gana — feble i prim — ni una paraula — meticulós — per cridar els gats — renyar — xiuxiuejar — murmuri d'aigua — amb un braç
N — caos, desordre — confusió, desordre — desig — dolor sord — (als nens) llet — irritar — guspirejar — amb els ulls mig tancats — dida
Ñ — truc brut — nyam-nyam (als nens: menjar) — (al nens) formatge; menjar — oferir però no donar — menjar sense gana — fer l'ullet — so de tenir relacions sexuals — colpejar una mica, lluitar per diversió — petitíssim — iris — resplendor — curt de mires — mastegar
O — indigestió — crida de desafiament; expressió de ràbia — oferir — fora! — expressió de dolor quan hom es crema o es punxa amb una agulla — amb gran dificultat
P — esbufegar — xiuxiuejar — caminar pas a pas — animal nociu — disparar, colpejar — colpejar contínuament — presumir — nina — pa de blat de moro o de farina — lliscar, planar — brollar a dolls — somriure forçat — llançar un objecte a curta distància — pur — xup-xup, bullir lentament — revers, enrere — papallona — favorit — elegant — gastar diners a poc a poc — successió contínua i frenètica de coses — diarrea — joc de nois: llançar una pilota — tombarella, rodolar — arrebossat (menjar, amb ou i farina) — so d'un objecte pesat caient — bum (focs artificials) — avaria, fallada — grassonet — parlar ràpidament i contínua — merda! — esquitxar — rebotar — dolor, fer mal — vessament — lliscar per un pendent — en abundància — vessament de líquid — pet — emprenyar-se — cop — fes-ho tu mateix, petites feines — cossa d'un cavall molestat — cop
R — caminar a grans gambades
S — empenta — confusió, barreja — cop sord — transparent — gran xoc — acció sobtada, incisió — inserir un objecte dins d'un altre — esclat; picada — sovint — devorar — anar i venir fent ziga-zagues — bruscament — sense parar — desordenadament, trontoll — gest — cerimoniós — so de cosir — arna — pobre en nutrients — raquític — soroll de talp — cosir maldestrament * — so!, veu per aturar els animals — cosir maldestrament; un tros aspre — de sobte
T — xipolleig, caminar a l'aigua — so de sorolls no gaire audibles (batec, rellotge de butxaca); tocar, colpejar — acció ràpida; aturada sobtada — caminar a les palpentes * — trotar, caminar a poc a poc, amb passos curts i ràpids [en català, un 'taca-taca' és un caminador] — sovint, constantment — tic-tac, so de rellotge