Dídim (en llatí: Didymus; m. 409) era membre de l'elit hispanoromana i parent de l'emperador Honori (r. 395-423). Olimpiodor l'anomena cosí d'Honori.Olimpiodor, fragments16 Segons Orosi, pertanyien als nobiles ac divites (notables i molt rics),Orosi 7.40.5 una capa superior aristocràtica que basava la seva riquesa i influència en una extensa propietat de terres a Hispània.Jones, Martindale & Morris 1971, p. 1155.

Biografia Estava estretament vinculat per naixement a la dinastia teodosiana, el fundador de la qual, Teodosi (330–376), també provenia d'Hispània. A més d'Honori, també en formen part el seu germà Arcadi (r. 395-408), emperador de la part oriental de l'Imperi, i Serena, l'esposa d'Estilicó, comandant en cap de l'exèrcit romà. Dídim tenia tres germans més. Verinià, Teodosiol i Lagodi.Jones, Martindale & Morris 1971, p. 1099.

A principis del segle V, arran de la travessa del Rin l'any 406, l'oest de l'Imperi Romà va patir una forta pressió que va provocar una guerra civil romana del 406 al 411. Aquesta guerra civil va enfrontar a Honori amb Constantí, que fou entronitzat per l'exèrcit de Britània. Prèviament, l'any 406, aquest exèrcit ja havia entronitzat, i assassinat, a Marc i Gracià. En aquest context, Dídim i el seu germà Verinià van donar suport a l'emperador legítim Honori contra l'usurpador Constantí, que va estendre el seu poder des de la Gàl·lia fins a Hispània. No queda clar si Dídim i Verinià estaven en contacte directe amb la cort imperial, ja que no hi ha proves clares d'això. No obstant això, la seva acció va ser lògica quan s'inclou la relació familiar, perquè Estilicó, que dirigia les operacions de l'exèrcit, va tenir una gran importància en la seva participació.

Inicialment, però, Dídim i Verinià estaven dividits per tensions o rivalitat mútues, presumiblement pel poder, la influència o la possessió. Segons la tradició, van ajustar el seu conflicte quan la situació política va canviar.Sozomenus IX, 9.4. Aquesta reconciliació els va permetre actuar junts per defensar els seus interessos i els de l'autoritat imperial a Hispània. Després de la seva reunificació, Dídim i Verinià van mobilitzar forces armades, compostes en gran part per esclaus i pagesos reclutats de les seves finquesJones, Martindale & Morris 1971, p. 358. i van organitzar la resistència possiblement des d'Emèrita Augusta contra els partidaris de Constantí.Kulikowski 1998, p. 69-70. Això subratlla la seva posició com a grans terratinents amb un poder local considerable: podien desplegar recursos militars de manera independent en un moment en què l'autoritat central s'afeblia.

Article principal: Resistència dels cosins d'Honori

Tanmateix, el seu èxit va ser de curta durada, ja que la revolta va ser finalment repel·lida per les tropes de Constantí, liderades pel seu general Geronci.Drinkwater 1998, p. 280. Dídim i Verinià van ser capturats amb les seves esposes i portats a Arles, on Constantí es va allotjar. Allà van ser finalment executats, fet que va fer fracassar el seu intent de mantenir la lleialtat teodosiana a Hispània.

Execució Orosi qualifica la seva mort com a tràgica i injusta, perquè va tenir lloc en un moment en què Honori (sota la pressió d'Alaric I i l'usurpador entronitzat a Roma, Prisc Àtal (r. 409-410) va reconèixer temporalment Constantí com a coemperador. La seva execució, per tant, planteja preguntes entre els historiadors que es poden entendre millor des del punt de vista de Constantí. Als seus ulls, els germans eren més que simples parents de l'emperador. Per a ell, eren una amenaça al seu poder sobre Hispània, perquè Dídim i Verinià tenien les seves pròpies forces armades i representaven el poder de la noblesa hispanoromana. Quan va tenir l'oportunitat se'n va desfer.

Referències

Bibliografia Drinkwater, J.F. (1998). "The Usurpers Constantine III (407-411) and Jovinus (411-413)". Britannia. Vol. 29. pp. 269–298. Kulikowski, Michael (1998). The end of Roman Spain (PhD thesis). University of Toronto. Jones, A.H.M.; Martindale, J. R.; Morris, J (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire. Cambridge University Press.

Categoria:Biografies Categoria:Morts a les Boques del Roine