El Parc Nacional de Kelimutu és un parc nacional d'Indonèsia situat a l'illa de Flores, al kabupaten d'Ende, a la província de Nusa Tenggara Oriental. Té una superfície de 5.356,50 hectàrees i protegeix el massís volcànic de Kelimutu, conegut especialment pels tres llacs de cràter situats al seu cim.
L'espai fou declarat parc nacional el 26 de febrer de 1992, quan el Ministeri de Boscos d'Indonèsia va transformar la reserva natural dels llacs de Kelimutu i el parc turístic adjacent en una única àrea protegida d'unes 5.000 hectàrees. La delimitació definitiva, establerta el 1997, va fixar-ne la superfície en 5.356,5 hectàrees.
Geografia miniatura|esquerra|300px|Els llacs de cràter de Kelimutu a primera hora del matí.
El Parc Nacional de Kelimutu es troba al kabupaten d'Ende, a l'illa de Flores, dins la província de Nusa Tenggara Oriental. El territori protegit s'estén aproximadament entre els 8°43′ i 8°48′ de latitud sud i els 121°44′ i 121°51′ de longitud est, i ocupa 5.356,50 hectàrees.
El relleu és accidentat, amb sectors ondulats, turons i muntanyes i pendents especialment abruptes a l'entorn dels cràters. El punt més alt del parc és el mont Kelibara, de 1.731 metres, seguit del Kelimutu, de 1.690 metres. Les zones de relleu més fortament ondulat es concentren sobretot a la part meridional de l'espai protegit.
El perímetre del parc té uns 48,4 km i limita amb 24 pobles distribuïts entre cinc districtes administratius del kabupaten d'Ende. El parc constitueix també una zona de capçalera hidrogràfica i és origen de dues conques importants per al kabupaten d'Ende, les dels rius Loworea i Wolowona.
Llacs de Kelimutu i geologia miniatura|300px|Tiwu Nuwa Muri Koo Fai i Tiwu Ata Polo, dos dels tres llacs de cràter de Kelimutu.
El Kelimutu és un complex volcànic situat al centre de l'illa de Flores. Al seu cim hi ha tres llacs de cràter: Tiwu Ata Mbupu, situat a l'oest, i Tiwu Nuwa Muri Koo Fai i Tiwu Ata Polo, situats més a l'est i separats entre si per una estreta paret de cràter. El volcà està format principalment per andesites, andesites basàltiques i basalts, forma part de l'arc volcànic de la Sonda i està associat a una zona de subducció.
miniatura|esquerra|Llac de cràter Tiwu Ata Mbupu.
Una de les característiques més conegudes dels tres llacs és la variació del color de les seves aigües. Els tons poden canviar periòdicament entre blaus, verds, vermellosos i foscos, i els tres llacs no evolucionen necessàriament de la mateixa manera. Els estudis geoquímics atribueixen aquestes variacions a canvis en les condicions fisicoquímiques de les aigües, relacionats amb l'activitat hidrotermal i volcànica, la composició química i els processos d'oxidació.
Els dos llacs orientals presenten surgències actives probablement alimentades per fumaroles subaquàtiques. El Tiwu Nuwa Muri Koo Fai ha estat també l'origen d'erupcions freàtiques en època històrica. El Tiwu Ata Mbupu, el més occidental dels tres, ocupa un cràter d'uns 850 × 600 metres i conté un llac d'uns 67 metres de profunditat.
Els canvis de color continuen sent objecte de seguiment dins de la vigilància volcànica del Kelimutu. El juny de 2026, per exemple, es va registrar un augment de la temperatura i un canvi de tonalitat al Tiwu Nuwa Muri Koo Fai, sense que això comportés un augment del nivell d'alerta volcànica.
Flora i fauna miniatura|300px|Macaco al Parc Nacional de Kelimutu.
El Parc Nacional de Kelimutu conserva una notable diversitat biològica. L'administració del parc hi ha registrat 140 espècies de plantes llenyoses i 36 d'herbàcies, així com 63 espècies d'ocells, 14 de mamífers i 4 de rèptils. Entre la flora destaquen dues espècies considerades endèmiques de Kelimutu: Begonia kelimutuensis i Rhododendron renschianum.
Una de les comunitats vegetals més característiques és l'ecosistema dominat per espècies dels gèneres Vaccinium i Rhododendron, que l'administració del parc identifica com un ecosistema específic de Kelimutu. A les zones de major altitud aquesta vegetació forma part dels hàbitats de muntanya que envolten el complex volcànic.
Entre la fauna destaca l'àguila de Flores (Nisaetus floris), una rapinyaire endèmica de les Illes Petites de la Sonda considerada una de les espècies prioritàries per a la gestió del parc. El parc també acull el kancilan de Flores (Pachycephala nudigula), conegut localment com a garugiwa, un ocell endèmic de la regió que viu principalment als boscos naturals del parc situats entre els 1.500 i els 1.600 metres d'altitud.
Significació cultural Els tres llacs de Kelimutu tenen una forta significació espiritual per al poble Lio, que tradicionalment els relaciona amb el destí de les ànimes dels difunts. Segons aquesta tradició, Tiwu Ata Mbupu és el lloc associat a les ànimes de les persones mortes en edat avançada; Tiwu Nuwa Muri Koo Fai, a les dels joves; i Tiwu Ata Polo, a les de les persones que haurien tingut una conducta considerada dolenta durant la vida.
Aquestes creences formen part d'un conjunt més ampli de tradicions de les comunitats Ende-Lio vinculades al massís de Kelimutu. L'administració del parc recull una narració tradicional protagonitzada per Ata Bupu, Ata Polo i dos joves, Nuwa Muri i Koo Fai, que relaciona aquests personatges amb els noms i la significació dels tres llacs.
La vinculació cultural amb Kelimutu continua tenint un paper en la gestió de l'espai protegit. L'administració del parc assenyala l'existència de 21 comunitats tradicionals relacionades amb el massís i considera la cultura local un dels components de la gestió i de l'activitat d'ecoturisme del parc.
Protecció i gestió miniatura|300px|Rètol del Parc Nacional de Kelimutu.
L'espai protegit de Kelimutu té els seus antecedents en la reserva natural dels llacs de Kelimutu i en un parc turístic adjacent. El 26 de febrer de 1992, el Ministeri de Boscos d'Indonèsia va unificar aquests espais i els va declarar parc nacional mitjançant la decisió núm. 279/Kpts-II/92, amb una superfície inicial aproximada de 5.000 hectàrees. La delimitació definitiva es va establir el 1997, amb una superfície de 5.356,5 hectàrees.
La gestió correspon al Balai Taman Nasional Kelimutu, dins de l'administració estatal indonèsia responsable de la conservació dels recursos naturals i dels ecosistemes. Entre les funcions de l'espai protegit hi ha la protecció dels processos ecològics i hidrològics, la conservació de la flora i la fauna i l'aprofitament sostenible dels recursos naturals i dels serveis ambientals.
El parc està dividit en diverses zones de gestió. La zona central ocupa 1.745,22 hectàrees i la zona de bosc 2.739,45 hectàrees, que conjuntament representen més del 80% de la superfície protegida. La resta es distribueix entre zones d'ús públic, rehabilitació, usos tradicionals, protecció cultural i usos especials. La zona central inclou l'entorn dels llacs i els ecosistemes naturals més característics, mentre que la zona d'ús públic està destinada principalment al turisme de natura i als serveis ambientals.
Accés i visites miniatura|300px|Visitants al mirador sobre els llacs de cràter de Kelimutu.
L'accés principal al Parc Nacional de Kelimutu es fa des de Moni, localitat situada al peu del massís. Des d'allà, la carretera fins a la zona d'aparcament té uns 11 km, i des de l'aparcament cal continuar a peu durant aproximadament trenta minuts fins als miradors dels llacs.
La visita es concentra principalment a l'entorn dels tres llacs de cràter i als miradors situats prop del cim del Kelimutu. Alguns sectors del cràter tenen pendents molt pronunciats i estan restringits per motius de seguretat, de manera que els visitants han de seguir els itineraris habilitats.
L'administració del parc ha incorporat també recursos d'interpretació digital al recorregut. Des del 2021 hi ha codis QR que permeten consultar informació sobre elements naturals, culturals i històrics del Parc Nacional de Kelimutu, inclosos continguts sobre la geologia dels tres llacs, la flora, la fauna i les tradicions locals.
Referències
Enllaços externs
Parc Nacional de Kelimutu — web oficial del parc
Categoria:Parcs nacionals d'Indonèsia Categoria:Flores (Indonèsia)