La 84a Divisió va ser una Divisió de l'Exèrcit franquista que va combatre en la Guerra Civil Espanyola. Manada pel coronel Alfredo Galera Paniagua, la divisió va arribar a prendre part en les batalles de Terol, Alfambra, Aragó, Llevant, Ebre i Catalunya.

Historial Aragó i Llevant La unitat va ser creada a la fi de 1937, amb forces procedents de Galícia que havien combatut en el nord. A la fi de 1937 va quedar enquadrada en el Cos d'Exèrcit de Galícia del general Aranda, amb la missió de trencar el setge de Terol. El comandament de la unitat va ser assumit pel veterà coronel Alfredo Galera Paniagua, que ja havia estat cap de la infanteria divisionària en la 53a Divisió. Durant aquestes operacions la unitat va sofrir fortes pèrdues, sense aconseguir evitar la caiguda de la ciutat. Al començament de la batalla de l'Alfambra la unitat va operar integrada en el Cos d'Exèrcit de Castella, si bé en les operacions finals va tornar a la seva antiga formació. Les operacions de l'Alfambra es van saldar amb una rotunda victòria franquista, que acabaria amb la reconquesta «nacional» de Terol.

Al març de 1938 la divisió va jugar un important paper a l'ofensiva d'Aragó, avançant per Montalbán i Utrillas.

Posteriorment va prendre part en la campanya del Llevant, avançant des de Morella junt amb la 55a Divisió del cos d'exèrcit d'Aranda, si bé va ensopegar amb una forta resistència de les forces republicanes. Aquesta resistència va alentir considerablement l'avanç franquista cap a València. El 13 de juny de 1938 la divisió es trobava en la rodalia de Castelló de la Plana, on va haver de bregar amb els contraatacs de les forces republicanes que es retiraven. Seria una altra unitat, la 83a Divisió franquista, la que va assegurar la ciutat l'endemà. El 30 de juny la unitat va reprendre el seu avanç cap al sud, ara enquadrada en el Destacament d'enllaç manat per Rafael García Valiño. L'ofensiva franquista, tanmateix, va quedar frenada davant les posicions defensives de la línia XYZ.

L'Ebre i Catalunya Després del començament de la batalla de l'Ebre, la unitat va ser enviada com a reforç al nou teatre d'operacions. El 26 de juliol va arribar al sector de Prat de Comte, rellevant a les restes de la destrossada 50a Divisió. Les divisions 84a i la 13a —manada per Fernando Barrón— van ser concentrades entorn de Gandesa, per a protegir-la dels assalts republicans. Durant els següents dies va sostenir acarnissats combats amb la 11a Divisió republicana, que es trobava desplegada asa la Serra de Pàndols.

L'11 d'agost la 4a Divisió de Navarra —manada per Alonso Vega— i la 84a Divisió de Galera van llançar un atac conjunt contra les posicions republicanes de la Serra de Pàndols, si bé només van aconseguir conquistar algunes posicions i van fracassar en el seu objectiu final. Posteriorment la unitat va quedar integrada en el Cos d'Exèrcit del Maestrat, manat per Rafael García Valiño. Entre setembre i octubre la divisió va emprendre nombrosos atacs contra les posicions republicanes, aconseguint petits avanços. La nit de l'1 al 2 de novembre de 1938, en l'última contraofensiva franquista, les forces de la 84a Divisió van aconseguir finalment conquistar la Serra de Pàndols.

Després dels combats de l'Ebre la unitat va seguir integrada el Cos d'Exèrcit del Maestrat. Durant les primeres jornades de la campanya de Catalunya la 84a Divisió va trencar el front del Segre, participant en l'encerclament i la posterior conquesta d'Artesa de Segre.

Final de la guerra Després del final dels combats a Catalunya la 84a Divisió va ser traslladada al front del Centre. Continuava estant adscrita al Cos d'Exèrcit del Maestrat. Al març de 1939 va participar en l'anomenada Ofensiva de la «victòria», realitzant una profunda penetració en el territori republicà de la zona centre-sud.

La divisió va ser dissolta després del final de la contesa.

Referències

Bibliografia

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola