La guerra civil a França (en alemany: Der Bürgerkrieg in Frankreich) és un opuscle escrit per Karl Marx i publicat per primera vegada el 1871 com a declaració oficial del Consell General de la Primera Internacional sobre la Guerra francoprussiana i sobre el caràcter i la significació de la lluita dels comuners durant la Comuna de París.
Redacció Entre mitjan abril i finals de maig de 1871, Karl Marx, que aleshores residia a Londres, va recopilar i ordenar retalls de premsa en anglès, francès i alemany sobre l'evolució de la Comuna de París, en què els sectors obrers radicals de París s'enfrontaven a forces conservadores procedents de fora de la ciutat. Marx tenia accés tant a publicacions franceses favorables a la Comuna com a diversos periòdics burgesos publicats a Londres en anglès i francès. També disposava d'interpretacions personals dels esdeveniments transmeses per diverses figures destacades de la Comuna i per persones del seu entorn, com ara Paul Lafargue i Peter Lavrov.
Inicialment, Marx tenia la intenció de redactar una al·locució adreçada als treballadors de París i va presentar una proposta en aquest sentit durant la reunió del Consell General de la Internacional del 28 de març de 1871, que va ser aprovada per unanimitat. L'evolució posterior dels esdeveniments a França el va portar a considerar que el document s'havia d'adreçar, en canvi, a la classe treballadora d'arreu del món. En la reunió del Consell General del 18 d'abril, va exposar aquesta proposta tot assenyalant la seva voluntat d'escriure sobre la «tendència general de la lluita». La proposta va ser aprovada i Marx va començar a redactar el document. La part principal de la redacció sembla haver-se dut a terme entre el 6 i el 30 de maig de 1871, i Marx va escriure el text original en anglès.
Publicació La primera edició de l'opuscle, un volum breu de només 35 pàgines, es va publicar a Londres cap al 13 de juny de 1871 amb el títol The Civil War in France: Address of the General Council of the International Working-Men's Association. Se'n van imprimir només 1.000 exemplars, que es van exhaurir ràpidament, i poc després en va aparèixer una segona edició més econòmica amb un tiratge de 2.000 exemplars. Més endavant, aquell mateix any, se'n va publicar una tercera edició en anglès que incorporava diverses correccions d'errors. L'opuscle va ser traduït al francès, alemany, rus, italià, castellà, neerlandès, flamenc, croat, danès i polonès, i es va publicar tant en diaris com en forma d'opuscle en diversos països durant els anys 1871 i 1872. La traducció alemanya va anar a càrrec de Friedrich Engels, col·laborador de Marx durant molts anys. La primera publicació en alemany va aparèixer per lliuraments al diari Der Volksstaat entre juny i juliol de 1871, i posteriorment a Der Vorbote entre agost i octubre del mateix any. Aquell mateix any, Der Volksstaat també en va publicar una edició separada en forma d'opuscle a Leipzig.
En el cinquè aniversari de la caiguda de la Comuna de París, es va reeditar l'edició alemanya de l'opuscle, amb algunes correccions menors introduïdes per Engels en la traducció. Aquesta segona edició també es va publicar a Leipzig, a càrrec de Genossenschaftsbuchdruckerei.
El 1891, amb motiu del vintè aniversari de la Comuna de París, Engels va preparar una nova edició de l'obra. Hi va escriure una introducció en què destacava la importància històrica de l'experiència de la Comuna de París i la interpretació teòrica que Marx n'havia fet a La guerra civil a França, i hi aportava informació addicional sobre l'activitat dels comuners vinculats al blanquisme i al proudhonisme. Engels també hi va incloure materials anteriors de Marx redactats per a la Internacional, que aportaven més context històric sobre la Comuna a partir de l'anàlisi de Marx de la Guerra francoprussiana.
Conseqüències teòriques L'experiència de la Comuna de París va portar Marx a reconsiderar la significació d'alguns dels seus escrits anteriors. En un pròleg posterior al Manifest Comunista (1848), Marx va escriure que «no es posa un èmfasi especial en les mesures revolucionàries proposades al final de la secció II. Avui, aquest passatge es redactaria, en molts aspectes, d'una manera molt diferent». El passatge al qual es referia tractava del procés mitjançant el qual la classe obrera prendria el poder de l'Estat.
Després de la publicació de La guerra civil a França, Marx i Engels van afirmar que «la Comuna va demostrar, sobretot, una cosa: que “la classe obrera no es pot limitar simplement a prendre possessió de la maquinària estatal ja existent i posar-la en funcionament per als seus propis fins”». Aquest passatge ha estat objecte d'interpretacions diferents dins del moviment marxista, entre altres per part de leninistes i socialdemòcrates. Més endavant, diversos corrents del marxisme llibertari també es van basar en aquesta obra i en van destacar la capacitat de la classe treballadora per organitzar la seva pròpia emancipació sense considerar necessària la mediació d'un partit revolucionari o d'un Estat.
Referències
Enllaços externs La guerra civil a França – Text complet en format HTML de Marxists Internet Archive.
Categoria:Obres de Karl Marx Categoria:Obres del 1871