Damià Dalassè (grec medieval: Δαμιανός Δαλασσηνός, Damianós Dalassinós; nascut cap al 940 i mort el 19 de juliol del 998) fou un aristòcrata romà d'Orient i el primer membre conegut de la família noble dels Dalassens. És conegut pel seu servei com a dux (governador militar) d'Antioquia entre el 996 i el 998. Feu la guerra als fatimites amb cert èxit fins a la seva caiguda en combat a la batalla d'Apamea el 19 de juliol del 998.
Biografia Damià és el primer membre documentat de la il·lustre nissaga dels Dalassens. No se sap res sobre la seva joventut, però la genealogia fa pensar que devia néixer vers el 940. És esmentat per primer cop el 995/996, quan l'emperador Basili II Bulgaròcton l'elegí per succeir a Miquel Burtzes com a dux d'Antioquia després que Burtzes fos derrotat en la batalla de l'Orontes el setembre del 994. Era un dels càrrecs militars més destacats de l'Imperi Romà d'Orient, car el titular menava les forces desplegades contra el Califat Fatimita i els governants musulmans semiautònoms de Síria. Com a dux, rebé la dignitat de patrici (segons Joan Escilitzes) o de mestre (segons Esteve de Taron).
Dalassè mantingué una postura agressiva. El 996 encapçalà una incursió a la comarca de Trípoli i Arqà, mentre Manjutakin assetjava Alep i Antàrad, que havia estat ocupada i reforçada pels romans un any abans, però es veié obligat a retirar-se quan Dalassè i el seu exèrcit arribaren a socórrer la fortalesa. Per acabar-ho d'adobar, a Antàrad els fatimites perderen una flota que havien despatxat per contribuir a les operacions de Manjutakin. Dalassè reprengué les seves incursions contra Trípoli el 997 i feu nombrosos presoners. Atacà Rafanea, Uj i Al-Laqbah. Prengué aquesta última ciutat i en reduí la població a la captivitat.
El juny o juliol del 998 conduí les tropes a Apamea, amb l'objectiu d'emparar-se de la ciutat després que un incendi devastador n'hagués incinerat els queviures. L'Emirat d'Alep intentà arribar-hi abans, però es retirà davant de Dalassè, que no podia permetre que un vassall esdevingués massa poderós. El governador fatimita, al-Malaití, demà reforços, però l'exèrcit que l'havia d'auxiliar, menat per Jayx ibn Samsama, estava ocupat sufocant la revolta de Tir, atiada pels romans. Després de reprimir la rebel·lió, Jayx avançà amb el seu exèrcit fins a Damasc, d'on sortí per plantar cara a Dalassè. Ibn al-Qalanissí narra que Apamea estava a punt de rendir-se per manca de queviures. En la batalla posterior, lliurada el 19 de juliol del 998, els romans prengueren la iniciativa, però un oficial kurd aconseguí matar Dalassè, fet que provocà la desbandada de l'exèrcit romà. Dos dels fills de Dalassè que anaven amb ell foren fets presoners i duts al Caire, on romandrien deu anys, mentre Esteve de Taron afirma que un dels seus fills fou mort, fet que ha estat posat en dubte. Nicèfor Úran succeí a Dalassè com a dux d'Antioquia.
Família Damià Dalassè tingué com a mínim tres fills: Constantí Dalassè, dux d'Antioquia el 1025 i favorit de l'emperador Constantí VIII (r. 1025-1028) Teofilacte Dalassè, també dux d'Antioquia Romà Dalassè, catepà d'Ibèria
Teofilacte era amb tota probabilitat el pare d'Adrià, avi matern d'Anna Dalassena, mare de l'emperador Aleix I Comnè.
Referències
Bibliografia
Categoria:Generals de Basili II Categoria:Duxs d'Antioquia Categoria:Patricis Categoria:Mestres dels oficis Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Romans d'Orient del segle X