Les Brigades de Navarra van ser sis unitats militars compostes principalment per requetés navarresos que van participar en la guerra civil espanyola. Van constituir el nucli principal de l'Exèrcit nacional que va dur a terme l'ofensiva de Biscaia, incloent-hi la decisiva conquista de Bilbao. Les Brigades de Navarra han estat definides com una força de xoc equivalent, pel seu valor i rendiment, a l'Exèrcit d'Àfrica.
Orígens i formació Després del triomf del alçament del 18 de juliol de 1936 a Navarra, fonamentalment gràcies al component carlista, els terços de requetés alçats van ser sotmesos a l'estructura de l'Exèrcit. Mentre es lliurava la batalla de Madrid i el front del nord estava inactiu després de la Campanya de Guipúscoa, les forces revoltades anaven sent reorganitzades i entrenades.
El 6 de desembre de 1936 el general Mola va disposar que la VI Divisió de l'Exèrcit sollevat es dividís en dues Agrupacions: la primera cobriria tot el front basc des d'Ondarroa a Orduña i la segona des d'aquest punt als límits de les províncies de Lleó i Palència. Les forces de la primera Agrupació, al comandament del General Solchaga, es transformarien en les Brigades de Navarra. Els terços de requetés de Montejurra, Roncesvalles i Zumalacàrregui van constituir la I Brigada. En conjunt, les Brigades inclourien 13 Terços de requetés i 7 banderes de Falange, a més de dotze batallons d'Infanteria.
Historial d'operacions Ofensiva de Biscaia L'ordre d'operacions per a la conquesta de Bilbao es va preparar en l'Estat Major de les Brigades de Navarra pel Tinent Coronel Juan Vigón. Biscaia i el nord representaven la major part de la indústria pesant espanyola i la seva ocupació permetria tancar un dels fronts, per la qual cosa seria decisiva per a la victòria en la guerra dels nacionals. En la primavera de 1937 l'exèrcit rebel havia anat augmentant el seu potencial bèl·lic. El pla del general Mola consistia a tallar el País Basc en una línia sud-est-nord-oest amb les quatre Brigades de Navarra, tropes italianes de suport i una important força aèria de més de cent avions Heinkel 51 i Fiat CR 32 que es trobava concentrada en Vitòria.
Als ordes de Solchaga, les brigades de Navarra I, IV i part de la V, manades pels coronels García Valiño, Alonso Vega i Rafael Latorre Roca, respectivament, van començar l'ofensiva el 31 de març de 1937. A l'inici de l'ofensiva, les quatre primeres Brigades de Navarra estaven integrades per un total de 27.914 homes enquadrats en 32 batallons. En total, els alçats sumaven una mica més de 50.000 homes. Per part seva, la defensa republicana, dirigida pel General Llano de la Encomienda, omptava amb 150.000 homes entre les tres províncies de Biscaia, Santander i Astúries, amb una notable massa d'artilleria (350 boques), un regiment de carros de combat i abundant munició i armament. La compenetració entre les forces d'infanteria i l'artilleria manada pel coronel Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano, a més de la cobertura aèria de la Legió Còndor alemanya, la Aviació Legionària italiana i la Aviació Nacional, seria clau per a l'èxit dels atacants.
L'11 de juny de 1937 les brigades I, V i VI van arribar als filats del Cinturó de Ferro de Bilbao sota forta protecció aèria i d'artilleria. L'endemà aconsegueixen trencar les línies enemigues en combinació de bombarders i bateries. La Legió Còndor havia deixat caure cent tones de bombes que obliguen l'enemic a replegar-se. Els requetés aconsegueixen coronar el Urrusti, aixecant la bandera bicolor enmig d'una gran alegria. Aquesta acció desmoralitza als defensors de Bilbao i permet avançar als navarresos de manera incontenible, en fletxa i en ziga-zaga, desconcertant a l'enemic.
En coordinació amb Solchaga, el General Dávila mana un doble envolvimiento de Bilbao, que obliga al general republicà Gamir a ordenar la destrucció dels ponts sobre la ria. El Lehendakari Aguirre celebra un consell de guerra amb Gamir i l'assessor soviètic Gorev i s'acorda la defensa costi el que costi de la capital biscaïna. En un intent de frenar l'avanç nacional, el 12 de juny els governamentals realitzen una ofensiva al front d'Osca, que fracassa.
El matí del 19 de juny de 1937 les brigades I i IV avancen cap a la ria de Bilbao, mentre que la V desborda els alts d'Artxanda i es despenja per Begoña i Deusto sobre el Arenal. El general Gamir i el seu Estat Major ordenen la retirada i els nacionals prenen Bilbao, aconseguint capturar vuit batallons dels nacionalistes bascos.
La presa de Bilbao va decantar de manera decisiva la balança del costat de les tropes nacionals. Així mateix va suposar una gran victòria moral i propagandística per als requetés, que van evocar el record del General Zumalacárregui, mort en el setge de la vila cent anys abans, durant la primera guerra carlista. El 20 de juny el general Franco va arribar a Bilbao, on va ser rebut per Solchaga.
Ofensiva del Cantàbric Després de la conquesta de Biscaia, les Brigades navarreses van actuar en la Campanya del Cantàbric i la batalla de Santander.
Des del front de Santander, les brigades IV i V acudirien a la batalla de Brunete per ordre del general Varela per a intentar alleugerir la pressió sobre la guarnició franquista. L'arribada de les tropes navarreses va obligar els republicans a detenir el seu atac i a retirar-se a les seves posicions del riu Guadarrama.
El 5 de setembre de 1937, la I Brigada de Navarra formaria les avançades dels nacionals en la Campanya d'Astúries, xocant contra una feroç resistència republicana en el pas muntanyenc del Mazuco. Aquest dia dia s'iniciaria la batalla del Mazuco. Són diverses unitats del XIV Cos d'Exèrcit de Galán les que es troben lluitant en aquest sector, entre ells el veterà Batalló Isaac Puente. Després d'una tenaç resistència republicana, les forces nacionals van poder eliminar les defenses republicanes després de molts dies de combat i el 22 de setembre les últimes tropes republicanes degueren retrocedir, deixant oberta una via d'entrada a Astúries per als nacionals. Les tropes navarreses es van fer amb El Mazuco després de trenta-tres dies de durs combats.
El 21 d'octubre de 1937 la IV Brigada de Navarra va prendre els últims bastions republicans de Avilés i de Gijón, on van reduir els nius de resistència dels soldats republicans que no van poder ser evacuats. Quan les tropes nacionals van ocupar finalment Gijón es van trobar amb una "visió dantesca" del port per la quantitat de vaixells enfonsats o semienfonsats que hi havia en ell. Per al 27 d'octubre de 1937 tota Astúries estava en poder de l'exèrcit nacional, posant-se fi així a la Campanya del Nord iniciada set mesos abans. Conclosa l'Ofensiva del Nord, Franco ordena una reorganització de les seves forces. Les Brigades de Navarra es convertirien en Divisions que integrarien el Cos d'Exèrcit de Navarra.
Crims durant la guerra Amb el recolzat de proves forenses i documentals, s'atribueix a dues companyies del IV Batalló de Muntanya Arapiles núm. 7, llavors pertanyent a la VI Brigada de Navarra i compost per soldats regulars, l'assassinat de 17 infermeres de l'Hospital Psiquiàtric del Monestir de Valdediós (Villaviciosa, Astúries), i la filla d'una d'elles de 15 anys en la matinada del 27 i 28 d'octubre de 1937. D'acord amb testimoniatges orals,Manuel Solórzano Sánchez y Jesús Rubio Pilarte "Valdediós in memoriam". Congreso de Historia de la Enfermería. Granada . 2004 les víctimes van ser prèviament violades i obligades a cavar la seva pròpia fossa comuna.
El 5 de novembre de 1937, la IV Brigada al comandament de Camilo Alonso Vega, va permetre que una partida de falangistes traslladés a 18 veïns procedents de Siero, Oviedo i Noreña (la majoria d'entre 20 i 30 anys), des de palau del Rebollín on estaven detinguts fins a San Miguel de la Barreda, lloc de Siero, on van ser afusellats en la matinada i llançats a dos pous.https://www.google.com/search?q=fusilamientos+San+Miguel+de+la+Barreda&oq=fusilamientos+San+Miguel+de+la+Barreda&aqs=chrome..69i57j69i60.15958j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8
Comandaments Comandants Unitat Rang Nom Brigades de Navarra General José Solchaga y Zala I Brigada Coronel José Los Arcos FernándezRafael García-Valiño Marcén II Brigada Coronel Pablo Cayuela FerreiraAgustín Muñoz Grandes III Brigada Coronel Rafael Latorre Roca IV Brigada Coronel Camilo Alonso Vega V Brigada Coronel Juan Bautista Sánchez González VI Brigada Coronel Maximino Bartomeu González-LongoriaMiguel Abriat CantóHelí Rolando de Tella
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Carlisme