SN 1998bw va ser una rara supernova d'explosió de raigs gamma de tipus Ic de línies amples detectada el 26 d'abril de 1998 a la galàxia espiral ESO 184-G82, que alguns astrònoms creuen que pot ser un exemple de col·lapse (hipernova). La hipernova s'ha relacionat amb GRB 980425, que es va detectar el 25 d'abril de 1998, la primera vegada que un esclat de raigs gamma s'ha relacionat amb una supernova. La hipernova s'hi troba a uns 140 milions d'anys llum de distància, molt a prop d'una font d'explosió de raigs gamma.
La regió de la galàxia on es va produir la supernova acull estrelles d'entre 5 i 8 milions d'anys i està relativament lliure de pols. Una regió propera acull múltiples estrelles Wolf-Rayet de menys de 3 milions d'anys, però és poc probable que el progenitor de la supernova pugui ser un fugitiu d'aquesta regió. La implicació és que el progenitor va ser una estrella que originalment tenia una massa de 25-40 masses solars, si va explotar com una sola estrella al final de la seva vida.
Observacions miniatura|esquerra|Corbes de llum en quatre bandes fotomètriques per a SN 1998bw, representades a partir de dades publicades per Clocchiatti et al. (2011) El 25 d'abril de 1998, el satèl·lit BeppoSAX va detectar un esclat de raigs gamma i se li va assignar l'identificador GRB 980425. L'esdeveniment va durar 30 segons, i va ser aproximadament la mitjana en termes de flux de ràfega. Una comprovació d'imatges de l'ESO New Technology Telescope va mostrar una font puntual que s'il·lumina ràpidament dins del quadre d'error de GRB 980425. Es trobava a la galàxia espiral ESO 184-G82, en un braç espiral desplaçada del nucli. Aquest esdeveniment de supernova candidata no tenia línies espectrals d'hidrogen, descartant una supernova de tipus II normal amb col·lapse del nucli, i era una línia de silici que faltava que indicava que no és una supernova típica de tipus Ia.
Unes setmanes després de la llum plena, l'espectre de la supernova SN 1998bw no mostrava indicis clars d'heli. Això va suggerir que l'esdeveniment fos classificat com una supernova de tipus Ic, tot i que va mostrar algunes peculiaritats en comparació amb altres supernoves d'aquest tipus. La velocitat d'expansió mesurada a partir de línies de calci es va mesurar com 11.700 km/s, i 9.100 km/s a partir de línies de silici. Les velocitats d'expansió màximes registrades van arribar als 3×104 km/s. Les emissions d'energia de la supernova van mostrar polarització, la qual cosa va donar suport a un escenari de col·lapse del nucli amb asimetria.
Les mesures de ràdio de la supernova van mostrar que era inusualment lluminosa en aquesta banda. Les dades suggereixen una ona de xoc que es mou a una velocitat relativista, mentre que la majoria de les supernoves expulsades no són relativistes. Aquesta va ser la primera evidència trobada d'un xoc relativista d'una supernova. Les corbes de llum de la supernova des de la ràdio fins a les bandes de raigs X també van indicar una ona d'explosió molt relativista. Les dades eren coherents amb una associació física entre SN 1998bw i GRB 980425, i donaven suport a la idea d'un esdeveniment d'hipernova o col·lapse. Aquest escenari dóna lloc a la formació d'un forat negre a partir del col·lapse d'una estrella massiva. Els models esfèricament simètrics no van poder reproduir un esdeveniment amb aquest nivell d'energia, indicant una explosió altament asimètrica que va produir l'esclat de raigs gamma d'un raig relativista. En aquest cas, només una part de la massa estel·lar del progenitor va ser expulsada, i la resta es va col·lapsar per formar un forat negre.
La supernova va passar a la fase nebular al voltant de 100 dies després de l'explosió. Les velocitats d'expansió es van mantenir molt altes en comparació amb altres supernoves de col·lapse del nucli en fases similars. L'espectre inusual observat durant la fase nebular coincideix amb un model per a una explosió fortament esfèrica observada des de prop de la direcció d'un jet relativista. L'emissió de ràdio de la supernova es pot explicar millor per la interacció entre el xoc relativista i el medi circumestel·lar gruixut expulsat prèviament per un fort vent estel·lar. Les observacions de l'Observatori de raigs X de Chandra l'any 2004 van trobar emissions de raigs X que recolzaven aquest escenari. També va donar suport a la idea que la supernova i l'esclat de raigs gamma eren el mateix esdeveniment.
Entorn Les observacions amb el telescopi espacial Hubble van indicar que l'amfitrió de l'esdeveniment de la supernova és una galàxia sublluminosa amb una classificació morfològica d'SBc. Això indica que l'ESO 184-G82 és una galàxia espiral barrada amb braços espirals enrotllats solts. La galàxia està experimentant una forta formació estel·lar i la supernova es va produir en una zona activa de formació estel·lar que inclou una regió H II. Aquest entorn és força típic de les supernoves de tipus II. El resplendor posterior de la supernova va ser aproximadament una magnitud més brillant del que s'esperava d'un model de desintegració radioactiva, cosa que suggereix una contribució d'un cúmul estel·lar circumdant.
La galàxia hoste sembla alterada morfològicament, cosa que suggereix la interacció de les galàxies properes. Això podria explicar el procés de formació estel·lar amplificat. Sis galàxies s'hi troben dins del camp de l'ESO 184-G82, però cap d'aquestes té un desplaçament cap al vermell coincident de 0,0087±0,0006. Per tant, sembla ser una galàxia nana aïllada i es necessita una altra explicació per a la formació estel·lar. Un estudi del 2020 amb l'Atacama Large Millimeter Array va descobrir que la galàxia té un anell d'hidrogen neutre dens, que inclou grups de gas. Un d'aquests grups va ser l'amfitrió de l'SN 1998bw. La presència d'un anell indica una col·lisió passada amb una galàxia acompanyant.
Referències
Categoria:Supernoves Categoria:Constel·lació del Telescopi