Marphurius, o Marfori (en toscà Marforio, en llatí ), és una escultura colossal de marbre de l'antiga Roma, que data del segle I, i tal vegada representa el déu Neptú, l'Oceà o el Tíber. És una de les estàtues parlants de Roma. Marfori va mantenir una rivalitat amistosa amb Pasquino. Igual que amb les altres cinc estàtues parlants, les pasquinates —és a dir, sàtires irreverents, sempre anònimes, que es burlaven de les figures públiques més destacades de Roma o d'escrits difamatoris contra el govern— es mostraven al costat de Marfori als segles XVI i XVII. Com a resultat, va gaudir d'un especial renom en el Renaixement.

L'estàtua es troba als Museus Capitolins, al pati del Palau Nou de Roma.

Història Les grans escultures s'han fet servir des de l'antiguitat per a decorar fonts. S'atribueix pel seu estil al període flavi.

El van trobar al Fòrum d'August, a prop del Temple de Mart Venjador, a la zona més tard anomenada Fòrum de Mart, d'on probablement prové el nom, a causa de la distorsió del nom llatí del lloc. L'origen del seu nom, però, encara es debat. L'estàtua duia una conca de granit que portava la inscripció "mare in foro", però també pot provenir del nom llatí de la zona on es va descobrir (Martis Forum), o de la família Marioli (o Marfuoli) que tenia una propietat a prop del Tullianum, també a prop del fòrum, on es creu que l'estàtua era fins al 1588. Una altra hipòtesi acceptada és la que presenten alguns historiadors que atribueixen l'estàtua a la personificació del riu Nera, que subministra la major part de les aigües del Tíber. Aquesta es reflecteix en uns versos d'E. Morelli.Andrea Fulvio, Antichità di Roma, - Lucio Fauno, Antichità di Roma, Libro II, chap. 10 - Francesco Angeloni, Historia di Terni - Elia Rossi-Passavanti, Interamna Nahars: storia di Terni, pag. 118 e sgg.E. Morelli, Terni d'un témpu, ed. Thyrus, 1987 : A Collesacro una ce ne stà/ che al Nera volse Roma dedicà/ Stà statua che Marforio angò se jiama/ conosciuta è da tutti anghi pè fama./ Lu nome primu fu però struppiato/ ché “NAR FLUVIUS” infatti era jamatu / In quantu “NAR” significaa Nera/ e “FLUVIUS” fiume. Pò da mane a sera/ ma in verità pian piano e lèmme lèmme la ENNE se cambiò e diventò EMME/ e stu "Nar Fluvius" se jiamò "Marforio" / e testo lu rennétte più notorio.

El Marfori és un símbol de Roma de finals del segle XII.Roberto Valentini and Giuseppe Zucchetti, Codice topographa della Città di Roma (1940-53) vol. III. Poggio Bracciolini considera l'estàtua com una de les escultures supervivents de l'Antiguitat.

Va ser l'humanista Andrea Fulvio qui el va identificar per primera vegada com un déu fluvial, al 1527. A començament del s. XVI encara era a prop de l'Arc de Septimi Sever, alguns autors el descriuen.

Va ser traslladada, a petició del papa Sixt V, primer a la plaça de la Basílica de Sant Marc Evangelista al Campidoglio el 1588, després a la Plaça Capitolina el 1592, al costat del mur del terraplé de la Basílica de Santa Maria in Aracoeli, davant del Palau dels Conservadors, per adornar una font dissenyada per Giacomo della Porta. El 1594, va ser restaurada per Bescapé, amb la reconstrucció total d'una part de la cara, el peu dret i la mà esquerra que sosté una petxina, un atribut típic d'Ocèan, un detall que justificaria la inscripció esmentada. A mitjan segle XVII, el papa Innocenci X torna a traslladar l'estàtua i la font a causa dels treballs d'excavació a prop de Santa Maria in Aracoeli, necessaris per a la construcció del Palau Nou, que havia de completar la Plaça Capitolina. Tot el grup es col·locà al pati del mateix palau, on es troba ara.

Durant el trasllat realitzat per Sixt V, també es trobà la gran conca circular de granit blanc i negre, de la qual l'estàtua era l'ornament, però al principi es va deixar al seu lloc i s'utilitzà com a abeurador al Campo Vaccino. El 1818, va ser col·locat davant d'un dels domadors de cavalls del turó Quirinal, sovint conegut en el passat com a Alexandre i Bucèfal.

Descripció L'estàtua té unes dimensions colossals. Representa una deïtat aquàtica reclinada i amb barba, o Ocèan, que en el passat a vegades s'ha identificat com una representació de Júpiter, Neptú o el Tíber. La figura està gitada sobre el costat esquerre, amb la mirada baixa; té els cabells llargs, barba i bigot gros.

Referències

Vegeu també Fonts de Roma Museus Capitolins Categoria:Escultures de l'antiga Roma Categoria:Anonimat Categoria:Cultura de Roma Categoria:Fonts de Roma