Els Dalassens (grec medieval: Δαλασσηνοί, Dalassiní) foren una destacada família aristocràtica de l'Imperi Romà d'Orient del .
Orígens i puixança El nom de la família deriva de la seva terra d'origen, la ciutat de Dalassa, a Capadòcia (avui Talas, a l'est de Turquia). Se'n desconeix l'origen ètnic. L'historiador armeni Nikoghaiòs Adonts els identificà com a armenis, però no tenen noms armenis i la majoria dels estudiosos posen la hipòtesi d'Adonts en quarantena.
El primer membre destacat de la família fou el mestre Damià Dalassè, que ocupà l'important càrrec de dux d'Antioquia entre el 995/996 i el 998. Els seus fills també assoliren alts càrrecs: Constantí i Teofilacte també foren duxs d'Antioquia, mentre que Romà Dalassè fou catepà del tema d'Ibèria. Sembla que l'Orient i, concretament, Antioquia foren el feu de la família a la primeria del .
Constantí era un dels favorits de l'emperador Constantí VIII (r. 962-1028), que hauria valorat la possibilitat de nomenar-lo hereu seu poc abans de morir. Sota Romà III Argir (r. 1028-1034) romangueren lleials al tron, com a mínim de cara enfora. Algunes fonts acusen Constantí de ser un dels artífexs del fracàs de la campanya de Romà contra Alep el 1030. Constantí es posicionà al capdavant de l'oposició aristocràtica a Miquel IV el Paflagoni (r. 1034-1041) i Miquel V el Calafat (r. 1041-1042), fet que conduí a la repressió, l'empresonament i el desterrament de bona part de la família per Joan l'Orfanòtrof, ministre de Miquel IV. Un cop derrocat Miquel V el 1042, l'emperadriu Zoè Porfirogènita (r. 1028-1050) el tornà a valorar com a possible emperador; Zoè, tanmateix, el veia com un home de principis austers i acabà elegint Constantí Monòmac (r. 1042-1055).
A les dècades del 1060 i del 1070, alguns membres de la família, dels quals no es coneix el parentesc exacte amb el mestre Damià i els seus fills, foren alts generals als Balcans, com és el cas de Damià, dux d'Escupos el 1073, o de Teodor, dux de Tessalònica vers el 1062. La família assolí el seu apogeu a través del matrimoni entre l'ambiciosa i competent Anna Dalassena (besneta del mestre Damià per via materna) i Joan Comnè, germà petit del general i futur emperador Isaac Comnè (r. 1057-1059). Anna impulsà decididament la carrera dels seus fills fins que el seu fill, Aleix I Comnè, pujà al tron el 1081. Governà l'Imperi Romà d'Orient en nom d'Aleix quan aquest últim sortia en campanya.
Declivi L'almirall Constantí Dalassè tingué un paper important al principi del regnat d'Aleix I Comnè, però la majoria dels Dalassens coneguts a partir d'aleshores són funcionaris. El Dalassè més destacat del fou Joan Dalassè Rogeri, que fou nomenat cèsar vers el 1138 i orquestrà una conxorxa fallida contra Manuel I Comnè (r. 1143-1180).
El nom Dalassè entrà en declivi al tombant del . Amb prou feines es veu en la fase final de l'imperi i, quan es troba, és sempre entre les classes inferiors.
Referències
Bibliografia
Categoria:Famílies romanes d'Orient