La fragata Asturias (F-74) va ser una fragata de l'Armada Espanyola de la classe Baleares, que va estar en servei en l'armada des de 1976 fins a 2009. Va ser l'última de la seva classe a ser retirada del servei actiu.

Desenvolupament del projecte miniatura|izquierda|esquerra|Una fragata estatunidenca de la Classe Knox en la qual es va basar el disseny de la classe Baleares. El vaixell és el USS Robert E. Peary (FF-1073). Imatge de 1981. A la fi dels anys 1960, la Armada espanyola va disposar per fi d'uns pressupostos una mica més esplaiats, que li van permetre començar a planejar la construcció de nous vaixells. Arran d'aquestes disposicions, es va redactar un Pla Naval, que, en la seva primera fase, preveia la construcció dels primers escortes llançamíssils de l'Armada.

Inicialment, es va pensar en vaixells de tecnologia britànica, en concret de la classe Leander, seguint la tendència establerta en els anys 1920 i 1930 de construir a Espanya vaixells de disseny britànic, adaptant-los a les necessitats de l'Armada. No obstant això, el govern laborista de l'època no veia amb bons ulls al règim de Franco, per la qual cosa va vetar l'operació. Davant aquesta tessitura, l'Armada va tornar les seves mires a l'altre costat del Atlàntic, establint contactes amb la US Navy per a seleccionar un projecte que permetés la construcció de la nova classe d'escortes.

Finalment, es va decidir utilitzar com a base del projecte les fragatas antisubmarines classe Knox. No obstant això, els requeriments espanyols eren diferents dels estatunidencs, ja que l'Armada necessitava un vaixell amb capacitat multipropòsit en comptes d'un vaixell purament antisubmarí. Per aquesta raó, es va decidir eliminar l'hangar i reduir al mínim la plataforma de vol per a un helicòpter lleuger de les Knox i situar en el seu lloc un llançador de míssilés antiaeris de zona Standard SM-1 MR. També es va decidir instal·lar muntatges quàdruples de míssils antisuperfície Harpoon i es va muntar un radar tridimensional aeri AN/SPS-52B, per a augmentar la capacitat de detecció d'aeronaus.

Gràcies a aquestes modificacions, l'Armada va obtenir a un cost moderat un vaixell amb gran capacitat antiaèria, antisubmarina i antisuperfície, especialment després de la modernització de finals dels anys 1980, en la qual es van instal·lar un parell de muntatges de defensa puntual Meroka i es va millorar l'electrònica i el sistema de combat. L'única pega que se'ls pugui posar és la feblesa del seu sistema de propulsió i la impossibilitat d'operar amb helicòpters, excepte els petits Hughes 369 ASW, els únics de l'Armada que podien operar en la seva reduïda coberta de vol, encara que al no comptar amb un hangar es tractava d'aeronaus destacades temporalment des d'altres vaixells, especialment el Dédalo (R-01).

Historial miniatura|esquerra|Grup de batalla format pel Príncipe de Asturias (R11), Marqués de la Ensenada (A-11), Asturias (F-74), Reina Sofía (F84) i USS Scott (DDG-995). Any 1992. El vaixell va ser botat el 13 de maig de 1972 i va ser donat d'alta en l'armada el 2 de desembre de 1975.

Des de novembre de 1978, es va integrar en el grup d'escorta del Dédalo, amb els quals va participar en els exercicis ARDEX-78, consistents en un assalt amfibi a la platja de Carboneras.

Al gener de 1980, escortada pel destructor Almirante Valdés, va traslladar des de Roma a Cartagena les restes mortals d'Alfons XIII.ABC 21 de enero de 2010 Alfonso XIII: Las fotos del regreso

En 1987, el príncep d'Astúries, Felip de Borbó i Grècia, va realitzar a bord les seves pràctiques com a Guàrdia marina dins de la seva formació militar.

Va ser el primer vaixell de l'Armada Espanyola a integrar-se en una força naval permanent de la OTAN, entre els mesos de maig i juliol de 1990.

En 1991, va patrullar al Mar Roig durant la primera guerra del Golf. i a partir de 1993, va participar en les operacions d'embargament marítim sobre Sèrbia i Montenegro.En 1998 va ser el primer vaixell de l'Armada a participar en la campanya de la guerra de Kosovo, la missió de la qual era patrullar aigües de la Mar Adriàtica. L'Asturias que es trobava realitzant una STANAVFORLANT i atracada a Lisboa, va partir per a incorporar-se a la STANAVFORMED és la seva labors de patrulla. L'any 2003, va participar en l'operació Active Endeavour en la qual va donar escorta a vaixells en l'Estret de Gibraltar

A l'abril de 2005, va participar en els exercicis 'Ninfa 2005' al costat de la francesa lleugera Germinal (F 735), de classe Floreal, i les portugueses NRP Alvares Cabral (F 331), de la classe Vasco da Gama i NRP Sacadura Cabral (F 483), de classe João Belo

miniatura|esquerra|La Asturias, la Extremadura i alguns patrullers classe Anaga, ja donats de baixa, a Ferrol en 2013.

Des de l'explosió d'una caldera de la fragata de la seva mateixa classe, Extremadura (F-75) al desembre de 2005, que va provocar la mort d'un cap 1r i un mariner, va romandre en activitat restringida, sense pràcticament sortir a navegar, encara que continués pertanyent a la 31a Esquadrilla d'Escortes juntament amb les modernes fragates de la classe Álvaro de Bazán, fins que es va veure exclosa del LOBA de 2009 malgrat estar d'encara d'alta, finalment, va ser donada de baixa el 30 de juny de 2009 després de navegar en tres dècades unes 565.399 milles en 3.835 dies de mar.

Diverses ciutats van manifestar el seu interès per utilitzar el vaixell com a museu, i un nombrós grup d'amics de la mar i antics membres de la dotació de la fragata Asturias, van formar un grup en Facebook per a secundar aquestes iniciatives. El 29 de gener de 2010 es va celebrar l'assemblea constituent de l'Asociación Pro-Museo Fragata Asturias.

Nogensmenys el 2016, el vaixell va ser finalment subhastat per al seu desballestament i adjudicat al costat de la a l'empresa de Lorquí Desguaces París per 1,5 milions d'euros, la qual va decidir procedir al seu desballestament a Turquia.

Referències

Categoria:Fragates espanyoles