La traducció automàtica basada en transferència és un tipus de traducció automàtica (TA). Actualment és un dels mètodes més utilitzats en el camp de la traducció automàtica. A diferència del model directe de TA, la traducció basada en transferència divideix el procés en tres etapes: anàlisi del text original per determinar-ne l’estructura gramatical, transferència de l’estructura resultant cap a una representació adequada per generar text en la llengua de destinació, i finalment la generació del text traduït. Els sistemes basats en transferència poden utilitzar coneixement lingüístic tant de la llengua d’origen com de la llengua de destinació.
Disseny Tant la traducció basada en transferència com la traducció basada en interllengua parteixen de la mateixa idea: per generar una traducció correcta és necessari disposar d’una representació intermèdia que capti el “significat” de l’oració original. En la TA basada en interllengua, aquesta representació ha de ser independent de les llengües implicades; en canvi, en la TA basada en transferència, la representació depèn parcialment del parell de llengües.
El funcionament dels sistemes basats en transferència pot variar considerablement, però en general segueixen el mateix patró: apliquen conjunts de regles lingüístiques definides com a correspondències entre l’estructura de la llengua d’origen i la de la llengua de destinació. La primera etapa analitza el text d’entrada des del punt de vista de la morfologia i la sintaxi (i en alguns casos la semàntica) per crear una representació interna. La traducció es genera a partir d’aquesta representació utilitzant diccionaris bilingües i regles gramaticals.
Aquest enfocament pot produir traduccions d’una qualitat relativament alta, amb nivells d’exactitud que en alguns casos s’apropen al 90% (tot i que això depèn fortament del parell de llengües i de la seva distància tipològica).
Funcionament En un sistema de traducció automàtica basat en regles, el text original és analitzat morfològicament i sintàcticament per obtenir-ne una representació estructural. Aquesta representació es pot refinar fins a un nivell més abstracte, destacant les parts rellevants per a la traducció i ignorant informació no essencial.
El procés de transferència converteix aquesta representació final (encara en la llengua d’origen) en una representació equivalent en la llengua de destinació. Ambdues representacions s’anomenen “intermèdies”. A partir de la representació de la llengua de destinació, les etapes es reverteixen per generar el text final.
Anàlisi i transformació Els sistemes basats en transferència poden utilitzar diversos mètodes d’anàlisi i transformació abans d’obtenir el resultat final. Sovint s’hi incorporen tècniques estadístiques, creant sistemes híbrids. Tot i això, la majoria inclou almenys les etapes següents:
Anàlisi morfològica. Les formes superficials del text d’entrada es classifiquen segons la categoria gramatical (nom, verb, etc.) i subcategories (nombre, gènere, temps...). En aquesta etapa es generen totes les anàlisis possibles per a cada forma, juntament amb el lema. Categorització lèxica. Algunes paraules tenen més d’un significat, cosa que provoca ambigüitat. La categorització lèxica analitza el context per determinar el significat correcte, utilitzant tècniques com l’etiquetatge morfosintàctic i la desambiguació de significat. Transferència lèxica. Consisteix en la traducció del lema mitjançant un diccionari bilingüe, sovint amb informació de sentit. Transferència estructural. Opera sobre constituents més grans (frases, segments). Inclou concordança de gènere i nombre, i reordenació de paraules o frases. Generació morfològica. A partir de la sortida de la transferència estructural, es generen les formes superficials de la llengua de destinació.
Tipus de transferència La transferència pot operar en diferents nivells d’anàlisi lingüística:
Transferència superficial (o sintàctica). Transfereix estructures sintàctiques entre llengües. És adequada per a llengües properes, com les romàniques (català, castellà, francès, italià...). Transferència profunda (o semàntica). Construeix una representació semàntica dependent de la llengua d’origen. S’utilitza per a llengües més distants (per exemple, castellà-anglès o castellà-basc).
Referències
Enllaços externs Annotated list of statistical natural language processing resources Categoria:Lingüística computacional