El Dolmen de Peyre-Brune, també anomenat Peyrebrune, Pierre-Brune, Dolmen de Ròcabruna o de Bel(l)et, és un dolmen situat a Sent Agulin, al departament de la Dordonya, a Nova Aquitània.
Situació El dolmen es troba en un camí forestal que uneix Seyssac, un petit llogaret del municipi de Sent Agulin, amb la ciutat de Segonzac. El dolmen està situat en una carena boscosa, a 200 metres sobre el nivell de la mar.
Història F. Jouannet esmenta el dolmen per primera vegada al 1828 i després L. Drouyn i A. de Gourgues. El 1874, la Societat Arqueològica del Perigord hi va fer una excavació. En aquesta ocasió, Édouard Galy feu la primera descripció completa del monument en l'informe d'excavació. El 1889, el dolmen va ser classificat com a Monument històric.Consulta: 27 de febrer del 2016.
Descripció La cambra funerària fa 2,70 m de llargada per 1,90 m d'amplada. Està orientada al llarg d'un eix nord-oest/sud-est.. El monument consta de sis ortòstats, cadascú de 0,80 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. La taula de coberta (de 2,75 m de llarg per 2 m d'ample i 0,75 m de gruix) va relliscar dels suports, i s'inclina cap al sud-est.
El dolmen està erigit sobre arenes de l'Eocé superior. Les lloses utilitzades són de gres siderolític.El siderolític és una formació de la conca d'Aquitània que cobreix la creta del Cretaci superior; ací és el Campanià. Cap al final del Cretaci, el mar va retrocedir i els sediments exposats es van carstificar. Els sediments continentals del Cuisià van omplir les depressions del carst. Aquestes bosses es van alterar diagenèticament i els sediments es van recristal·litzar. – N. Gourdon-Platel, “Hipòtesi sobre la formació de les lloses silico-ferruginoses de la frontera nord d'Aquitània”, 1977, Rev. Géomorpho. Dyn.
Excavació arqueològica del 1874 La cambra del dolmen contenia cendres de plantes i carbó vegetal. El mobiliari funerari descobert consisteix en eines de pedra (destral de sílex negre, ganivets, rascadores fragmentades, un punxó i models diferents de puntes de fletxa de sílex esmolades), objectes ornamentals (tres penjolls de gres, sílex i petxina), fragments de ceràmica de color gris.. Part del mobiliari funerari trobat es conserva en les col·leccions del Museu d'Art i Arqueologia de Perigord a Perigús.
Els bocins de ceràmica i pedra trobats són típics de l'Artenacià,J. Roussot-Larroque, « Les civilisations néolithiques en Aquitaine », 1976, La préhistoire française, IX congrès U.I.S.P.P., sous la direction d'H. de Lumley. però van ser reutilitzats en el període de La Tène III.
Folklore Segons la tradició, el dolmen conté la tomba d'un militar que estava casat amb una fada i que va morir en batalla. La fada ordenà llavors a sis dels seus patges que portassen cadascú una pedra per a erigir el dolmen al lloc de la batalla. A més a més, va maleir qualsevol que gosés tocar la tomba (segons el Calendrier de la Dordonye, 1830).
Notes i referències
Categoria:Història de la Dordonya Peyre-Brune