El Rieral és un barri i una entitat de població del municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba al sector occidental del terme municipal, a la vall de la Tordera, al peu del massís del Montseny.

L'any 2025 tenia 38 habitants, 20 homes i 18 dones. El nomenclàtor d'Idescat classifica tradicionalment el Rieral com a barri.

Geografia El Rieral està situat entorn de la Tordera, en un dels sectors més baixos del municipi de Fogars de Montclús. El riu discorre per l'extrem occidental del terme i, aigües avall del Rieral, penetra durant aproximadament dos quilòmetres dins del municipi; en altres trams forma el límit amb els municipis de Montseny i Sant Pere de Vilamajor.

L'accés principal al barri es fa per la carretera BV-5301, que comunica Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera amb el poble de Montseny, Coll Formic, el Brull i Seva. El poblament tradicional s'ha estructurat al voltant d'un petit conjunt de cases i masies properes a la Tordera i a l'ermita de Sant Roc.

Història El Rieral era antigament un barri format per un grup de masies situades a banda i banda de la Tordera i integrat dins l'extensa demarcació parroquial de Sant Esteve de la Costa. El principal element religiós del barri és l'ermita de Santa Maria de l'Illa, coneguda modernament també com a ermita de Sant Roc o de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

L'ermita és d'origen romànic. Fins al segle XVI era coneguda únicament amb el nom de Santa Maria d'Illa o de l'Illa i des del segle XII estava vinculada al domini de l'abat del monestir de Sant Quirze de Colera, igual que Sant Esteve de la Costa. La primera notícia documental conservada de la capella és del 1272, quan el canonge Pere Illa li llegà un pal·li en el seu testament. L'edifici actual conserva la part baixa de l'absis i sectors dels murs de l'església medieval, però la seva fisonomia és fruit de reformes posteriors, especialment del segle XVII i de la reconstrucció efectuada el 1888 després que una part de la volta s'ensorrés el 1873.

A tocar de l'ermita hi ha el Mas Sant Roc, una masia d'origen medieval documentada patrimonialment com una construcció del segle XIII. És un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, que conserva una porta principal d'arc de mig punt i diverses finestres emmarcades amb pedra.

Un altre element relacionat amb l'aprofitament històric de la Tordera és el molí de ca n'Illa del Pont, un antic molí fariner situat al marge esquerre del riu. L'edifici actual, datat al segle XVI, és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i conserva el portal adovellat d'arc de mig punt i elements vinculats a l'antiga activitat molinera. L'aprofitament hidràulic de la Tordera per a molins té una llarga tradició a la zona i, l'any 1322, el vescomte de Cabrera concedí l'ús de les seves aigües per al funcionament de diversos molins de la vall.

El Rieral també havia tingut activitat metal·lúrgica. Les fonts municipals documenten l'existència històrica de fargues tant al Rieral com al Pertegàs, avui desaparegudes com a activitat productiva.

Prop de l'ermita es conserva també el pont de Sant Roc, un pont d'un sol ull construït al segle XVIII que salva el sot de Ritronyes. Fa aproximadament deu metres de longitud i està construït amb pedra lligada amb morter de calç.

Tradicions L'ermita de Sant Roc havia estat el centre de dues celebracions populars del Rieral. El 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, s'hi celebrava un aplec amb rosari, processó i ball amb orquestra. La processó sortia de la capella, travessava el Pont Vell, recorria un tram de la carretera de Montseny i passava per can Quera abans de tornar a l'ermita. L'aplec va deixar de celebrar-se el 1970, tot i que es va mantenir l'acte religiós.

El tercer cap de setmana de setembre s'hi celebrava també la festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que incloïa un sopar de germanor, ofici religiós i balls de tarda i de nit i atreia veïns de municipis de l'entorn com Sant Pere de Vilamajor, Montseny, Campins, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera. La celebració va desaparèixer poc després de la Guerra Civil espanyola, encara que se'n va conservar l'ofici religiós.

Referències

Categoria:Fogars de Montclús Categoria:Entitats de població del Vallès Oriental