Regio IV Templum Pacis era la quarta de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Templum Pacis, generalitzada posteriorment, feia referència al Temple de la Pau, el gran complex monumental construït per l'emperador Vespasià entre els anys 71 i 75, que acabà donant nom a la regió.
Situació i límits miniatura|esquerra|300px|Restes del Fòrum de la Pau
La Regio IV comprenia un ampli sector central de Roma que incloïa la Via Sacra, la Subura i el Cispius, un dels cims de l'Esquilí.
Al sud, el seu límit coincidia amb el de la Regio III, des de la Porta Esquilina cap a l'oest fins a un punt situat al nord del Colosseu i després cap a la Meta Sudans. Cap a l'est seguia parcialment el traçat de la muralla serviana, mentre que al nord recorria el vicus Patricius des de la Porta Viminalis en direcció a la Subura.
A l'oest, la línia de separació passava pel sector dels fòrums imperials, entre el Fòrum de Nerva i el Fòrum de Vespasià, i incloïa la part septentrional del Fòrum Romà. La reconstrucció exacta d'alguns trams del perímetre continua essent aproximada.
Història i evolució urbana Abans de la construcció del Templum Pacis, aquest territori formava part del sector central de Roma, entre la Subura, la Vèlia i els accessos al Fòrum Romà. Al mateix emplaçament on posteriorment s'aixecà el complex de la Pau hi havia hagut un macellum integrat en la trama urbana anterior.
Després de la mort de Neró i de la guerra civil dels anys 68–69, Vespasià impulsà una important transformació monumental d'aquest sector. El Templum Pacis, el primer monument construït ex novo per Vespasià, fou bastit entre els anys 71 i 75 i es convertí en un dels principals conjunts monumentals de la regió.
Vici Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen vuit vici a la Regio IV.
Entre els vici documentats hi havia el vicus Sandaliarius, situat probablement al nord-est del Templum Pacis. El seu nom derivava de la presència de sandaliarii, artesans o comerciants de sandàlies, i en època posterior el carrer era també conegut per la concentració de llibreries.
Un altre eix documentat era el vicus Cyprius, situat al sector de les Carinae. Les fonts antigues el relacionen amb el vicus Sceleratus i el clivus Orbius, però la reconstrucció exacta dels seus traçats continua essent discutida.
Vies i sectors urbans miniatura|300px|La Via Sacra al Fòrum Romà
La Via Sacra constituïa un dels principals eixos de la Regio IV i connectava el Fòrum Romà amb la Vèlia i els sectors orientals de la ciutat. Al seu entorn s'articulaven diverses vies que ascendien cap a les Carinae i comunicaven aquest sector amb la Subura i l'Esquilí.
A les Carinae, la documentació arqueològica permet reconstruir diversos eixos viaris, entre els quals un carrer d'orientació est-oest que partia de la Via Sacra i un altre que connectava l'Argiletum amb la vall del Colosseu. La correspondència exacta entre aquests traçats i els noms transmesos per les fonts antigues continua essent discutida.
El Templum Pacis s'obria cap a l'Argiletum i el seu extrem meridional s'aproximava a la Via Sacra.
Monuments i equipaments miniatura|300px|Restes del Temple de Venus i Roma
El principal conjunt monumental de la Regio IV era el Templum Pacis, construït per Vespasià entre els anys 71 i 75 per commemorar la victòria romana a Judea. El complex consistia en una gran plaça rectangular envoltada de pòrtics i presidida pel temple dedicat a la Pau; als laterals hi havia exedres i diverses sales, algunes de les quals probablement funcionaren com a biblioteques. En una d'aquestes dependències s'instal·là posteriorment la Forma Urbis, el gran plànol marmori de Roma d'època severiana.
El Templum Pacis acollia també nombroses obres d'art, entre les quals el canelobre de set braços portat de Jerusalem després de la guerra de Judea i escultures procedents de la Domus Aurea de Neró.
A la Vèlia s'aixecava també el Temple de Venus i Roma, projectat per l'emperador Adrià a partir de l'any 121, inaugurat els anys 136 o 137 i completat per Antoní Pius l'any 141. El conjunt tenia dues cellae oposades dedicades respectivament a Venus Felix i Roma Aeterna i era el temple més gran construït pels romans.
Entre els grans edificis tardans del sector destacava la Basílica de Maxenci, començada per Maxenci l'any 308 sobre estructures anteriors dels Horrea Piperataria i completada per Constantí. L'edifici s'aixecava a la Vèlia i disposava d'un accés monumental des de la Via Sacra.
Els catàlegs regionaris tardans esmenten encara altres temples, edificis públics i equipaments dins la Regio IV, entre els quals el temple de Tellus, el Tigillum Sororium, el colós, la Meta Sudans, el temple de Júpiter Estator i el Fòrum Transitori.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio IV evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Els catàlegs regionaris tardans atribueixen a la regió quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores, dins una estructura administrativa comuna al conjunt de les catorze regiones en aquesta època.
Els mateixos catàlegs registren per a la Regio IV vuit vici i vuit aediculae, així com 2.757 insulae, 88 domus, 18 horrea i 15 pistrina. Les dues versions conservades discrepen en el nombre de balnea i lacus: una en registra 65 i 71 respectivament, mentre que l'altra en dona 75 i 78.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta