miniatura|Paisatge del Parc Nacional de Kahuzi-Biega. El Kivu Sud (en francès, Sud-Kivu; en suahili, Kivu Kusini) és una de les 26 províncies de la República Democràtica del Congo, situada a l'est del país, a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica. Té una superfície d'uns 69.130 km² i una població estimada d'uns 8,1 milions d'habitants el 2024. La seva capital és Bukavu, tot i que des de l'ocupació d'aquesta ciutat pel moviment rebel AFC/M23 el febrer de 2025 les institucions provincials dependents del govern congolès funcionen provisionalment des d'Uvira.

Geografia i administració La província limita amb el Kivu del Nord al nord, Maniema a l'oest i Tanganyika al sud, i internacionalment amb Ruanda, Burundi i Tanzània. La seva geografia està marcada pel llac Kivu, el llac Tanganyika, el riu Ruzizi i les muntanyes de la branca Albertina de la Gran Vall del Rift.

Administrativament, està formada pels vuit territoris de Fizi, Idjwi, Kabare, Kalehe, Mwenga, Shabunda, Uvira i Walungu. Les quatre ciutats reconegudes són Bukavu, Uvira, Baraka i Kamituga.

La població és ètnicament i lingüísticament diversa i inclou, entre altres, els bashi, bafuliru, bavira, babembe, balega, banyindu, bahavu i banyamulenge. El francès és la llengua oficial i el suahili exerceix àmpliament de llengua franca.

Història El Kivu del Sud es constituí com a província separada el 1988, quan l'antiga província de Kivu fou dividida en Kivu del Nord, Kivu del Sud i Maniema. Des de la dècada de 1990 ha estat un dels principals escenaris de les guerres que han afectat l'est del Congo, especialment la Primera Guerra del Congo, la Segona Guerra del Congo i posteriorment la Guerra de Kivu. La regió ha patit l'activitat de nombrosos grups armats, intervencions de països veïns, desplaçaments de població i greus violacions dels drets humans.

El Moviment del 23 de Març (M23), que havia reprès la seva ofensiva el 2022, va ocupar Bukavu el febrer de 2025 després d'haver pres Goma, al Kivu del Nord. Durant el 2026 l'AFC/M23 continuava controlant Bukavu i àmplies zones de Kabare, Walungu, Kalehe i altres parts de la província, on ha establert estructures administratives pròpies, mentre el govern congolès mantenia el control d'Uvira i d'altres zones meridionals.

Economia i medi natural L'economia es basa principalment en l'agricultura, la ramaderia, el comerç i la mineria. La província disposa de jaciments d'or, cassiterita, coltan i wolframita, una part dels quals s'exploten artesanalment. El control dels recursos minerals ha estat un dels factors econòmics relacionats amb els conflictes armats de la regió.

Entre els principals espais naturals hi ha el Parc Nacional de Kahuzi-Biega, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i hàbitat destacat del goril·la de plana oriental, i la reserva natural d'Itombwe.

Vegeu també Kivu del Nord Guerra de Kivu Moviment del 23 de Març Bukavu

Referències

Categoria:Províncies de la República Democràtica del Congo