Montsouris és un antic topònim i indret del sud de París, situat a l'actual 14è districte. Abans de la creació del parc Montsouris, el sector era conegut com la plaine Montsouris i estava ocupat en part per les pedreres de Montrouge.
El nom és documentat abans de la transformació urbanística del sector, entre altres testimonis, en referències als moulins Montsouris de finals del segle XVIII. Durant el segle XIX, l'espai fou profundament modificat per les transformacions urbanes del sector i per la creació del parc Montsouris, acabat el 1878.
Geografia històrica A finals del segle XVIII, Montsouris apareix documentat en els registres de la municipalitat de Montrouge. Un document de l'any IV de la República esmenta uns terrenys situats al gran camí de Saint-Jacques, tocant als moulins Montsouris.
Abans de la construcció del parc, el sector era conegut com la plaine Montsouris. Aquesta plana estava ocupada en part per les pedreres de Montrouge.
Història Orígens del topònim L'origen del nom de Montsouris no és segur. Segons la Ville de Paris, el topònim podria derivar de l'expressió Moque Souris, vinculada a una època en què els molins de la Bièvre decaïen i el lloc hauria quedat associat a la presència de rosegadors.
Aquesta explicació és presentada per la font municipal com una hipòtesi etimològica i no com un origen documentat amb certesa.
La plana de Montsouris miniatura|300px|Vista de Montsouris des del costat de l'avinguda Reille, cap a 1869-1870
Abans de la creació del parc Montsouris, el sector era conegut com la plaine Montsouris. Aquesta plana estava ocupada en part per les pedreres de Montrouge, que havien deixat un subsòl fortament excavat.
Aquestes cavitats subterrànies condicionaren posteriorment els treballs d'urbanització del sector. Durant la construcció del parc, els responsables del projecte hagueren d'afrontar tant la complexitat del subsòl com la presència de dues línies ferroviàries que travessaven l'espai.
Els molins de Montsouris A finals del segle XVIII, la documentació de Montrouge esmenta explícitament els moulins Montsouris. Un registre de l'any IV de la República situa uns terrenys al gran camí de Saint-Jacques, tocant a aquests molins.
La presència de molins de vent en aquest paisatge és també documentada iconogràficament a començament del segle XVIII. Una estampa conservada al Musée Carnavalet i datada el 1702 representa l'entorn de Montsouris amb molins, camps de conreu i altres elements del paisatge rural.
Les pedreres de Montrouge miniatura|300px|Representació de les antigues pedreres de Montrouge, obra d'Alphonse Legros
Abans de la transformació del sector, una part important de la plaine Montsouris estava ocupada per les pedreres de Montrouge.
L'explotació de les pedreres deixà un subsòl travessat per nombroses galeries. Aquesta configuració condicionà posteriorment els treballs d'urbanització i de construcció del parc Montsouris, ja que els responsables del projecte hagueren d'adaptar-se a un terreny profundament excavat.
Els forts desnivells que encara caracteritzen el parc conserven part de l'empremta d'aquest passat extractiu.
Transformacions del segle XIX L'actual 14è districte de París es formà el 1860 arran de l'ampliació de París sobre territoris de les comunes perifèriques situats entre el mur dels Fermiers généraux i les fortificacions de Thiers.
En aquest context de transformació urbana, la creació del parc Montsouris fou declarada d'utilitat pública el 1864.
Creació del parc Montsouris miniatura|300px|Entrada del parc Montsouris per la rue Nansouty, dibuix de Jules-Adolphe Chauvet de 1888
La creació del parc Montsouris formà part del programa de grans espais verds impulsat per Napoleó III durant la transformació de París del segle XIX. El projecte fou promogut sota la prefectura de Georges-Eugène Haussmann i confiat a l'enginyer Adolphe Alphand.
El parc fou concebut com un jardí a l'anglesa de forma trapezoïdal, amb una superfície aproximada de quinze hectàrees. La composició inclogué grans prats arbrats i diversos ponts, mentre que els forts desnivells del terreny conservaren l'empremta de les antigues pedreres.
Els treballs hagueren d'adaptar-se al subsòl excavat i a la presència de dues línies ferroviàries. La guerra francoprussiana de 1870 retardà la construcció i el parc quedà acabat el 1878.
Patrimoni i empremta urbana miniatura|300px|Façana de la granja de l'antiga Ferme de Montsouris
L'empremta del Montsouris anterior a la gran urbanització del segle XIX es conserva en alguns elements del paisatge actual. Entre aquests destaca la Ferme de Montsouris, situada a la villa Saint-Jacques. Entre 1846 i 1862 s'hi instal·là una explotació agrícola urbana en el lloc que anteriorment havien ocupat un molí de vent i la casa del moliner.
La granja disposava d'estable, cavallerissa, porqueria i galliner i estava especialitzada en la producció de llet. L'antiga granja s'anà reduint progressivament durant el segle XX, i actualment només se'n conserva la granja-estable, adquirida per la Ville de Paris el 2013 per preservar-la.
El parc Montsouris constitueix l'empremta més visible de la profunda transformació del sector durant el . Els seus desnivells conserven les traces de les antigues pedreres de Montrouge, mentre que dins del parc es troba l'estació meteorològica de Montsouris, instal·lada el 1873.
El nom de Montsouris en l'actualitat El topònim Montsouris continua present en diversos indrets i equipaments del 14è districte de París. El més conegut és el parc Montsouris, però el nom també es conserva en el réservoir de Montsouris, un dels cinc grans dipòsits que emmagatzemen l'aigua abans de distribuir-la a París, i en el Square de Montsouris, una via privada situada prop del parc.
L'ús contemporani del nom s'estén també al sector urbà que envolta el parc: Eau de Paris utilitza l'expressió «quartier Montsouris» per referir-se a aquesta zona del sud del 14è districte.
Referències
Enllaços externs Història del parc Montsouris — Ville de Paris
Categoria:14è districte de París