Els sistemes de regatge aflaj d'Oman són antics sistemes de replega, transport, emmagatzematge i distribució d'aigua que daten de l'any 500 i que es troben a les regions omanites de Dakhiliyah, Sharqiyah i Batinah. Representen un antic tipus de sistema de reg de l'Orient Mitjà amb una història que es remunta a 5.000 anys en aquella àrea. Un tipus s'associa amb un sistema d'aigua conegut com a qanat o kariz, originari de Pèrsia i present allà i en països de la península Aràbiga a prop d'Oman. Els sistemes aflaj poden incloure una secció subterrània horitzontal a la qual s'accedeix mitjançant pous verticals, que repleguen aigua de l'aqüífer emprant la mateixa tecnologia que els sistemes de qanat de l'Iran. Sempre inclouen canals superficials per al transport i la distribució.
Aflaj () és el plural de fàlaj (), que significa ‘dividit en parts’. Aquest sistema de reg repartia l'aigua entre tots els habitants, i fluïa per gravetat des de les fonts originals fins a les cases i les terres de conreu. El conjunt incloïa torres de guaita per a la protecció, així com mesquites i altres edificis.
El 2006, cinc aflaj es van incorporar a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO amb el nom de «Sistemes de regadiu aflaj d'Oman»: Falaj Al-Khatmeen, Falaj Al-Malki, Falaj Daris, Falaj Al-Mayassar i Falaj Al-Jeela.
Tipus i manteniment El Projecte d'Inventari d'Aflaj informa sobre els sistemes aflaj. N'hi ha tres tipus principals a Oman:
daudi (també dawoodi) o iddi aflaj: canals subterranis, amb un flux d'aigua abundant i continu que depén dels canvis en el nivell freàtic. Es troben a les planes aigües amunt de Sharqiyah, Dakhiliyah, Dhahirah i Batinah. Fins a 12 km de llargada, 0,5-1 m d'amplada, 0,5-2 m d'alçada, arriben fins a 50 m per sota del nivell del terra. Poden tenir desenes de ramificacions, cosa que n'augmenta el cabal. El falaj d'Al Malki a Izki en té el rècord amb 17 sucursals. El nom indica que s'atribueixen al profeta Dawood (David) El tipus "daudi" representa el 23,5% de tots els aflaj d'Oman. għatil aflaj: de cabal estacional, determinat pel nivell freàtic i la pluja. Principalment alimentat per basses que s'acumulen aigües avall dels uadis durant l'estació de pluges. Té canals oberts, coberts sols dins dels uadis. Fins a 4 metres de profunditat sota la superfície del terra i 100 m - 2 km de llargària. És el tipus més prevalent al nord d'Oman i el 48,5% del nombre total daflaj al territori. aini aflaj: exploten les aigües termals de muntanya alimentades per estrats geològics profunds i utilitzen canals oberts. L'aigua sovint conté sofre, a vegades és calenta i pot ser terapèutica, per exemple contra el reumatisme. Les aigües termals omanites més conegudes són Ain Al Thawarah a Nakhal, Ain Al Kasfah a Al Rustaq i Ain Arzat a Jebal Al Qara a Dhofar. El tipus "Aini" constitueix si fa no fa el 28% del nombre total d'''aflaj omanites.
Aquesta diversitat indica la comprensió i l'explotació matisades de les condicions hidrogeològiques per a garantir aigua durant tot l'any. Els sistemes aflaj tenen pous d'accés construïts cada 20 metres al llarg del túnel per a la ventilació i l'eliminació de runes. Una característica distintiva n'és l'anell d'argila cuita a la boca del pou, que evita que el túnel s'esfondre, protegeix l'aigua de la contaminació i evita que persones i animals hi caiguen. Això destaca l'enginyeria sofisticada i les mesures preventives integrades en el disseny per a garantir la durabilitat i la netedat del subministrament d'aigua.
Tot i els seus orígens antics, uns 3.000 sistemes aflaj continuen funcionant, cosa que subratlla el seu valor perdurable per al subministrament d'aigua agrícola i domèstica d'Oman. La cura d'aquests sistemes, com en el cas de Birkat Al Mus, demostra l'esforç comunitari i la gran consideració pels administradors d'aigua, que tenen un paper crucial en la preservació de la puresa de l'aigua, essencial per a la supervivència d'aquests pobles del desert.
Bombardeigs durant la Guerra de Jebel Akhdar dels anys 1950 Una informació desclassificada pels Arxius Nacionals Britànics va revelar més tard que el govern britànic havia destruït deliberadament el sistema de reg i els conreus daflaj'' mitjançant atacs aeris durant la Guerra de Jebel Akhdar a finals de la dècada dels 1950 per a evitar que els habitants de l'interior d'Oman collissen els cultius i tinguessen accés a subministraments d'aigua. Wadi Beni Habib i el canal d'aigua de Semail es trobaven entre els subministraments danyats deliberadament. Els atacs aeris sobre Saiq i Sharaijah han fet que l'agricultura a les zones siga "perillosa". A més, aquests documents revelen que el ministre d'Afers Exteriors britànic aprovà el 4 d'agost del 1957 els atacs aeris sense previ avís contra els habitants de l'interior d'Oman. La prohibició del soldà sobre els visats de premsa i la capacitat del govern britànic per dur a terme atacs aeris discretament utilitzant l'aeròdrom de Masirah contribuïren a mantenir les operacions militars discretes.
Aflaj designats com a Patrimoni de la Humanitat miniatura| Al-Katmeen Falaj Coordenades Àrea Regió Al-Katmeen 22°56′0″N 57°40′0″E, -57.66667 Dakhiliyah Al-Malki 22°44′0″N 57°46′0″E, -57.76667 Dakhiliyah Daris 22°59′0″N 57°32′0″E, -57.53333 Dakhiliyah Al-Jeela 22°47′0″N 59°10′0″E, -59.16667 Xarqiyah Al-Muyasser 23°21′0″N 57°27′0″E, -57.45000 Batinah
Referències
Categoria:Oman Categoria:Patrimoni cultural