El Faubourg Saint-Germain és un barri històric de París, situat principalment al 7è districte de París, a la riba esquerra del Sena. Es desenvolupà a partir del segle XVII sobre terrenys que havien pertangut en bona part a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés i es convertí durant els segles XVII i XVIII en una de les principals zones de residència de l'aristocràcia francesa.
El barri conserva una concentració excepcional d'antics hôtels particuliers, edificis religiosos, jardins i institucions públiques. Després de la Revolució Francesa, moltes antigues residències aristocràtiques adquiriren nous usos institucionals, fet que contribuí a preservar una part important del patrimoni arquitectònic del sector.
Geografia i límits miniatura|300px|esquerra|Rue de Varenne, un dels principals eixos històrics del Faubourg Saint-Germain.
El Faubourg Saint-Germain ocupa una part important de l'est del 7è districte de París, a la riba esquerra del Sena, entre el sector de Saint-Germain-des-Prés i els Invalides. Com que es tracta d'un barri històric i no d'una divisió administrativa actual, els seus límits no són estrictament definits.
El nucli històric s'articula principalment entorn de la rue de Varenne, la rue de Grenelle, la rue de Bourgogne i la rue de Sèvres. L'urbanització d'aquest sector es desenvolupà sobre antics camins rurals i grans propietats religioses, fet que explica una trama urbana formada per carrers antics, grans parcel·les i nombrosos jardins interiors.
Una gran part del territori històric forma avui part del site patrimonial remarquable del 7è districte, que protegeix 194 hectàrees amb una elevada concentració d'edificis dels segles XVII i XVIII, entre els quals hi ha esglésies, antics convents, hospitals, hôtels particuliers i edificis institucionals.
Història Orígens i domini de Saint-Germain-des-Prés miniatura|Plànol del Faubourg Saint-Germain i els seus voltants.
Durant l'edat mitjana i bona part de l'edat moderna, els terrenys del futur Faubourg Saint-Germain se situaven fora de la ciutat emmurallada de París i depenien en gran part de l'abadia de Saint-Germain-des-Prés. El paisatge era essencialment rural, format per camps, pastures, jardins, vinyes i grans propietats religioses.
La presència de l'abadia i d'altres comunitats religioses condicionà durant segles l'organització del territori. Diversos camins rurals que comunicaven París amb les propietats situades a l'oest i al sud acabaren convertint-se en alguns dels principals eixos del futur barri, entre els quals les actuals rues de Grenelle, de Varenne i de Sèvres.
A partir de finals del segle XVI i, sobretot, durant el segle XVII, l'expansió urbana de París començà a transformar progressivament aquest espai perifèric. L'establiment de convents, institucions religioses i grans residències particulars preparà el terreny per a la ràpida urbanització aristocràtica que caracteritzaria el Faubourg Saint-Germain durant els segles següents.
Urbanització al segle XVII miniatura|300px|Petit Hôtel de Villars, a la rue de Grenelle, exemple de les residències aristocràtiques del Faubourg Saint-Germain.
Durant la primera meitat del segle XVII, diverses comunitats religioses s'establiren als terrenys situats a l'oest de l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, aprofitant el caràcter encara poc urbanitzat del sector. Aquest procés contribuí a estructurar nous carrers i propietats i afavorí la progressiva integració del faubourg en l'expansió de París.
Les primeres residències aristocràtiques començaren a aparèixer cap a 1645-1650. Una de les primeres fou la casa que Jacques Le Coigneux, president del Parlament de París, féu construir entre 1645 i 1647 a la rue de Grenelle, en un entorn que encara conservava un caràcter semirural.
Altres grans operacions reforçaren el desenvolupament del sector durant la segona meitat del segle. Entre aquestes destacaren la construcció de l'Hôpital des Incurables, posteriorment hospital Laënnec, i la creació de l'Hôtel des Invalides, destinat als soldats invàlids de l'exèrcit. La inauguració del Pont Royal el 1689 millorà també la comunicació entre les dues ribes del Sena i facilità l'accés al Faubourg Saint-Germain.
A mesura que augmentava el prestigi del barri, nobles i membres de les elits urbanes hi adquiriren grans parcel·les per construir-hi hôtels particuliers, sovint organitzats entre pati i jardí.
Apogeu aristocràtic al segle XVIII miniatura|300px|Projecte de façana de l'Hôtel de Matignon, a la rue de Varenne, entre 1718 i 1736.
Durant el segle XVIII, el Faubourg Saint-Germain es consolidà com una de les principals zones residencials de l'aristocràcia francesa. La disponibilitat de grans parcel·les a la riba esquerra permeté construir residències més àmplies que en molts sectors antics de París, sovint disposades entre un pati d'entrada i un jardí posterior.
La construcció d'hôtels particuliers s'intensificà especialment a les rues de Grenelle, du Bac, de Varenne i Saint-Dominique. El planejament patrimonial municipal identifica més d'un centenar de residències d'aquest tipus edificades al sector durant el segle XVIII, que se sumaren a una vintena aproximada conservada del segle anterior.
Entre els exemples més representatius hi ha l'Hôtel de Matignon, a la rue de Varenne, construït durant la primera meitat del segle XVIII. La concentració de grans famílies nobles, alts càrrecs de la cort i membres de les elits polítiques i militars acabà associant el nom de Faubourg Saint-Germain amb l'alta aristocràcia francesa.
Revolució i segle XIX miniatura|300px|Representació de la societat aristocràtica del Faubourg Saint-Germain l'any 1828, obra d'Henry Monnier.
La Revolució Francesa alterà profundament la societat vinculada al Faubourg Saint-Germain. Diverses propietats nobiliàries i religioses foren confiscades o canviaren d'ús i algunes de les grans residències passaren progressivament a allotjar organismes de l'Estat.
Malgrat aquests canvis, durant el el Faubourg Saint-Germain continuà associat a l'alta aristocràcia francesa. Les antigues famílies nobles mantingueren una presència destacada en la vida social i política i, en alguns casos, establiren aliances matrimonials amb noves fortunes sorgides de la burgesia.
Les operacions urbanístiques del segle XIX modificaren parcialment el sector, però la presència de grans propietats i edificis institucionals permeté conservar bona part de la trama anterior.
Transformacions contemporànies miniatura|300px|Boulevard Saint-Germain, un dels grans eixos que transformaren el sector durant els segles XIX i XX.
L'obertura dels boulevards Saint-Germain i Raspail i altres intervencions dels segles XIX i XX alteraren parcialment la trama històrica. Tot i això, una part important dels carrers, jardins interiors i residències dels segles XVII i XVIII es conservà.
Durant el segle XX s'hi construïren també edificis d'arquitectura contemporània, especialment durant les dècades de 1920 i 1930, mentre nombroses antigues residències adquirien usos administratius, educatius o diplomàtics.
En època recent, alguns grans conjunts institucionals han estat reconvertits. Un exemple és l'îlot Saint-Germain, antic conjunt del Ministeri de Defensa a la rue Saint-Dominique, parcialment rehabilitat i transformat en habitatges i equipaments públics tot preservant-ne elements patrimonials.
Urbanisme i arquitectura miniatura|300px|Jardí de l'Hôtel de Villars, exemple de la relació entre residència i jardí característica del Faubourg Saint-Germain.
La tipologia arquitectònica més característica del Faubourg Saint-Germain és l'hôtel entre cour et jardin, en què l'edifici principal se situa entre un pati d'entrada orientat cap al carrer i un jardí posterior. Aquesta disposició permetia separar els espais de representació i residència de les dependències de servei i proporcionava una major privacitat respecte de l'espai públic.
La documentació del pla de salvaguarda identifica prop de 290 hôtels particuliers dins el sector patrimonial del 7è districte. D'aquests, aproximadament 125 corresponen al model entre pati i jardí, uns 65 se situen entre carrer i pati amb jardí posterior i prop d'un centenar adopten una disposició entre carrer i pati sense jardí.
El paisatge urbà es completa amb jardins històrics, patis empedrats, murs de tancament i portals monumentals que permeten conservar la lectura de la trama formada principalment durant els segles XVII i XVIII.
Vida aristocràtica i política miniatura|300px|El Palais Bourbon, seu de l'Assemblea Nacional francesa.
Durant els segles XVIII i XIX, els salons de les grans residències del Faubourg Saint-Germain constituïren espais de sociabilitat de l'alta noblesa, on es desenvolupaven xarxes familiars, culturals i polítiques d'una considerable influència.
El barri adquirí també un fort caràcter institucional. El Palais Bourbon, antiga residència aristocràtica, es convertí després de la Revolució en seu parlamentària, mentre que altres grans edificis foren destinats a ministeris, ambaixades i organismes públics.
L'Hôtel de Matignon, a la rue de Varenne, és actualment la residència oficial del Primer ministre de França, un dels exemples més destacats de la continuïtat entre el patrimoni aristocràtic del barri i les seves funcions polítiques contemporànies.
Patrimoni Hôtels particuliers miniatura|300px|L'Hôtel Biron, actual seu del Museu Rodin, a la rue de Varenne.
Entre els nombrosos hôtels particuliers conservats destaca l'Hôtel Biron, construït entre 1727 i 1732 segons el projecte de Jean Aubert per a Abraham Peyrenc de Moras. Situat al número 77 de la rue de Varenne, l'edifici allotja actualment el Museu Rodin.
Altres exemples significatius són l'Hôtel de Matignon, l'Hôtel de Villars i el Petit Hôtel de Villars, testimonis de les diferents formes que adoptà la residència aristocràtica al barri i dels diversos usos institucionals que aquests edificis adquiriren posteriorment.
Edificis religiosos miniatura|Església de Saint-Thomas-d'Aquin, construïda al segle XVII.
La implantació de comunitats religioses tingué un paper important en la formació del Faubourg Saint-Germain. Entre els edificis conservats destaca l'església de Saint-Thomas-d'Aquin, situada a la plaça homònima i construïda entre 1682 i 1683 segons un projecte de l'arquitecte Pierre Bullet.
El patrimoni religiós inclou també antics convents, capelles i institucions de caràcter assistencial o educatiu, alguns dels quals han desaparegut o han canviat d'ús i d'altres s'han integrat en edificis i equipaments contemporanis.
Invalides i Palais Bourbon miniatura|300px|L'Hôtel des Invalides vist des del sud.
L'Hôtel des Invalides constitueix un dels grans conjunts monumentals vinculats al desenvolupament del Faubourg Saint-Germain. Creat per iniciativa de Lluís XIV per acollir soldats veterans i invàlids, contribuí a reforçar la urbanització d'aquesta part de la riba esquerra.
Més a prop del Sena, el Palais Bourbon fou construït entre 1722 i 1728 per a Louise-Françoise de Bourbon, duquessa de Bourbon, en terrenys adquirits al sector encara poc urbanitzat del Pré-aux-Clercs. L'edifici i el veí Hôtel de Lassay foren concebuts com a residències aristocràtiques disposades entre pati i jardí.
Confiscat durant la Revolució Francesa, el Palais Bourbon fou declarat bé nacional el 1791 i, a partir de 1795, allotjà el Consell dels Cinc-cents. Les transformacions posteriors consolidaren la seva funció parlamentària i actualment és la seu de l'Assemblea Nacional francesa.
El Faubourg Saint-Germain en la literatura miniatura|Marcel Proust l'any 1895.
El Faubourg Saint-Germain adquirí durant el una dimensió simbòlica que ultrapassà els seus límits geogràfics. En la literatura francesa, el nom del barri arribà a designar el món de l'alta aristocràcia parisenca, els seus salons, les seves xarxes familiars i els seus codis socials.