Una obra de teatre d'un acte és una obra que només té un acte, a diferència de les obres que es desenvolupen en diversos actes. Les obres d'un acte poden constar d'una o més escenes. L'obra de teatre de 20 a 40 minuts ha emergit com un subgènere popular de l'obra d'un acte, especialment en concursos d'escriptura. Les obres d'un acte constitueixen la gran majoria dels espectacles de teatre marginal, per exemple el del reconegut Festival Fringe d'Edimburg.

L'origen de l'obra d'un acte es pot rastrejar fins als inicis del drama occidental que ens ha arribat: a l'antiga Grècia, Cíclops, una obra satírica d' Eurípides, n'és un exemple primerenc. L'obra satírica típica era una farsa curta que es representava després d'una trilogia d'obres dramàtiques serioses de diversos actes. Alguns exemples notables d'obres d'un acte van sorgir abans del segle XIX, incloent-hi diverses versions de l'obra anònima anglesa del segle XV Everyman i obres de Molière i Calderón.Francis M. Dunn. Tragedy's End: Closure and Innovation in Euripidean Drama. Oxford University Press (1996). Les obres d'un acte es van fer més comunes al segle XIX i ara són una part estàndard del teatre de repertori i dels festivals.

Les obres d'un acte van ser molt populars al segle XX i molts les consideren un producte modern.

Obres d'un acte de la tradició teatral catalana Segle XIX — sainet i teatre popular Frederic Soler, “Serafí Pitarra”

La venjança de la Tana — gatada en un acte, en vers i en català.

Antoni Ferrer i Fernández

Quatre peces en un acte, representades al Liceu sota el títol general de “Los catalanes en Àfrica”  (1860, arran de la guerra d’Àfrica).

Modernisme (1890–1910) Santiago Rusiñol — el gran conreador del gènere breu:

L’home de l’orgue — monòleg (1890) El sarau de llotja — monòleg (1891) L’alegria que passa — quadre líric en un acte (1898) La minyona suïcida — monòleg (1920) La casa de l’art — peça en un acte (1918) “Souper-tango” — obra satírica en un acte (1918) Bataneros en comandita — sainet de costums financers en un acte (1918) Tenoriades — obra en un acte (1924)

Anys 1920–1930 Joan Oliver (“Pere Quart”)

Gairebé un acte, o Joan, Joana i Joanet (1929), l’obra amb què comença la seva aventura teatral, i que després va ampliar en la peça “Primera representació”.

Avantguarda i teatre de postguerra Joan Brossa — va anomenar el seu teatre “poesia escènica” i hi va conrear sovint la forma breu:

La jugada — obra en un acte El bell lloc — comèdia d’amor en un acte (abril de 1958)   Diverses peces recollides al Teatre complet (6 vols., Edicions 62, 1973–1983) inclouen textos qualificats explícitament de “peça en un sol acte” en manuscrits de l’arxiu del MACBA — un fragment o peça de teatre en un sol acte, del fons documental de l’autor.

Obres d'un acte de dramaturgs internacionals rellevants Eurípides – Cíclops Molière – El metge volador (1659) Edward Albee – La cabra, o qui és Sylvia? (2002) Samuel Beckett - L'última cinta de Krapp (1958) Anton Txékhov – Una proposta de matrimoni (1890) Joseph Heller – El judici de Clevinger (1973) Israel Horovitz – Línia (1974) Eugène Ionesco - El soprano calb (1950) Arthur Miller – Records de dos dilluns (1955) August Strindberg – Pària (1889) Thornton Wilder – El llarg sopar de Nadal (1931) Cormac McCarthy – La posta de sol limitada (2006) Jean-Paul Sartre – Sense sortida (1944) Athol Fugard – "Mestre Harold"... i els nois (1982) Yasmina Reza – Art (1994) Oscar Wilde – Salomé (1891 [francès] 1894 [anglès])

Referències

Fonts Murray, Stephen. Taking Our Amusements Seriously (Prenent-nos seriosament les nostres diversions), LAP, 2010.

Enllaços externs Dipòsit de teatre d'un acte

Categoria:Teatre