Maria Tarragó Artells (Reus, 1922 — Reus, 18 de novembre de 2024) va ser una mestra i política catalana, una de les dues úniques dones regidores del primer Ajuntament democràtic de Reus (1979-1983). Va morir amb 102 anys, després d'haver-se dedicat a l'educació, la cultura i la memòria històrica local.

Infància i formació Va néixer a Reus l'any 1922, i explicava que segons el seu DNI, era el 1923. Va créixer durant la Guerra Civil espanyola i va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus, on compartia aula amb Gabriel Ferrater i Xavier Amorós. Deia que era mig any més petita que el primer i mig any més gran que el segon.

Va iniciar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, però quan va acabar el segon curs va tornar a Reus per estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, carrera que va acabar. Com a mestra, va donar classes uns anys a l'escola Maria Cortina, un centre privat de Reus. Es va casar amb l'ebenista Emili Argilaga i va tenir dos fills i una filla. Amb els fills ja grans, quan tenia 42 anys va tornar a la Universitat per acabar la llicenciatura, a la Barcelona que bullia social i políticament a finals dels anys seixanta, un període que recordava com un dels més feliços de la seva vida. Va fer una tesina sobre l'obra del pintor barroc Pere Pau Montaña, l'autor de les pintures del sostre del saló noble del Palau Bofarull.

Activitat cultural i política L'any 1972, el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca, que llavors era el director del Museu de Reus, va tenir èxit en una proposta que feia temps que perseguia, l'obertura de l'Arxiu Històric com un equipament independent del Museu, que estava instal·lat fins llavors a Cal Rull . Sota la direcció de Vilaseca, hi van treballar Maria Tarragó i Josep Ferrando, que van catalogar tota la documentació que s'hi conservava.

Quan es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques, l'any 1979, Convergència i Unió li va proposar de presentar-se com a regidora. Va sortir escollida i va ocupar el càrrec de responsable dels arxius i museus, quan, segons ella deia, «tot estava per fer». Amb Assumpció Cuadrada Ornosa, va ser una de les dues úniques dones regidores del primer mandat democràtic (1979-1983), encara que mai no van arribar a seure a la vegada al saló de plens, ja que Maria Tarragó va dimitir el juny de 1981 per desacords amb l'alcalde socialista Carles Martí, i Cuadrada —número 16 de la llista convergent— no va ocupar l'escó de Tarragó fins al març de 1982.

Quan es van fixar les polítiques culturals municipals al ple del 7 de maig de 1979, va proposar de recuperar els fons de la Guerra Civil, que eren a Salamanca, a aconseguir el fons arqueològic del doctor Vilaseca per a la ciutat i, a més restaurar el teatre Fortuny, molt deteriorat, formant un Consorci entre la Generalitat, la Diputació i el mateix Ajuntament. Després de «molta batalla» per convèncer l'alcalde Carles Martí, el ple del 5 de maig de 1980 va aprovar el conveni de donació gratuïta de la col·lecció arqueològica del doctor Vilaseca que es va instal·lar a l'antic edifici del Banc d'Espanya que l'entitat bancària havia cedit a l'Ajuntament al suprimir la sucursal reusenca, i que va aportar 12 milions de pessetes per a les obres d'adequació. La restauració del Teatre Fortuny i la formació d'un consorci va sorgir en un sopar al cafè del Centre de Lectura amb Max Cahner el conseller de Cultura, Francesc Cailà, president de la Diputació, Ramon Ferran, regidor del PSUC i Jordi Escoda, regidor i president del Centre de Lectura. Maria Tarragó era l'encarregada de negociar amb la directiva del Círcol, propietària del Teatre Fortuny.

Pel mes de juny de 1981, es va enfrontar amb l'alcalde perquè es destinaven pocs recursos per la defensa del patrimoni artístic de la ciutat, va presentar la dimissió com a regidora en el torn de precs i preguntes del plenari. Quan el març de 1983, es va constituir el consorci del Teatre Fortuny, amb una participació del 15% de l'Ajuntament, el 33% de la Diputació i el 52% de la Generalitat, Tarragó ja havia deixat l'acta i no hi va poder votar, tot i haver estat una de les seves impulsores.

L'any 1981, quan va dimitir de regidora, va ser nomenada delegada de Cultura a Tarragona per la Generalitat de Catalunya. Explicava que allò era un «desgavell total». Va haver de organitzar el personal provinent del Ministerio de Cultura, contractar nou funcionariat i posar en marxa la política cultural de la Generalitat a la demarcació. Va aconseguir de traslladar el Negociat de Cultura a Reus, en un pis al carrer de l'Amargura un lloc que havia estat de la Sección Femenina, i el va convertir en la seu del Servei d'ensenyament del català un espai que, durant molts anys, va acollir també el Centre de Normalització Lingüística. Des d'allà va impulsar la posada al dia en llengua catalana d'una quarantena de mestres i professors de primària i secundària, que donaven classes al Baix Camp, la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Conca de Barberà, fins que es va jubilar, a finals de l'any 1988.

Una altra de les activitats de Maria Tarragó que ja va iniciar el 1979, va començar, conjuntament amb Maria Rosa Molas, que més tard seria durant 45 anys la bibliotecària responsable del fons antic del Centre de Lectura, la catalogació de la biblioteca particular de la família Font de Rubinat, inclosos tots els volums del que don Pau Font de Rubinat havia col·leccionat.

Un cop jubilada, el 1988, va reprendre la seva vocació de catalogadora dedicant-se a la col·lecció de llibres antics que es conservava a l'Arxiu Municipal, procedents d'una antiga biblioteca municipal que gairebé mai va fer aquesta funció, i era més aviat un magatzem de llibres. Va contactar amb Maria Porter i Moix, aleshores directora del Servei del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya per demanar-li formació i informació, i quan va aprendre les tècniques, va catalogar aquest fons. L'obituari de Reus Digital assenyalar que «va dedicar part de la seva vida a la catalogació de llibres antics i a la preservació del patrimoni bibliogràfic». Aquest fons antic i de reserva avui es guarda a la Biblioteca Central Xavier Amorós i està format per incunables i impresos del segle XVI a mitjan segle X, que prové de l'antiga Biblioteca Pública Municipal oberta el 1876 i guardada des de llavors a l'Arxiu Històric de la ciutat fins a l'obertura del nou equipament.

Vida cultural i social Maria Tarragó va mantenir una vida social i cultural molt activa. Era sòcia del Centre de Lectura i freqüentava també El Círcol i el CN Reus Ploms. Li agradava jugar al bridge i llegir, i passava hores a la seva extensa biblioteca personal. Amiga de tota la vida de Xavier Amorós, les seves famílies van mantenir l'amistat després de casar-se, i ell li consultava els seus escrits, van coprotagonitzar durant la temporada 1995-1996 el programa radiofònic «Els records ens diverteixen» a Punt 6 Ràdio (avui LANOVA Ràdio de Reus), uns capítols que duraven 30 minuts, sense cap guió, on tots dos evocaven espontàniament records de la ciutat, de vegades sota la moderació de Marià Arbonès.

Mort Va morir el 18 de novembre de 2024, als 102 anys. El juny de 2025, coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, l'Arxiu Municipal de Reus la va escollir com a primera protagonista del projecte de memòria oral «Memòries de Reus», que pretén construir un mosaic de persones, institucions i col·lectius referents de la ciutat a partir de testimonis orals; en el seu cas, es van recollir els testimonis dels seus fills.

Referències

Categoria:Polítics reusencs Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Pedagogs reusencs contemporanis Categoria:Centenaris catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 2024 Categoria:Nascuts el 1922