miniatura|Estat Sobirà del Cauca el 1865L'Estat Sobirà del Cauca va ser una divisió administrativa i territorial dels Estats Units de Colòmbia. L'ens territorial, creat el 15 de juny de 1857 amb el nom d'Estat Federal del Cauca, va ser oficialment reconegut com a Estat de la Federació en la constitució nacional de 1858, i finalment denominat Sobirà en la constitució nacional de 1863. Anomenat col·loquialment "Gran Cauca", aquest estat era el més gran i ric de la Unió. L'estat va subsistir fins al 7 de setembre de 1886 quan va entrar en vigor la Constitució política colombiana de 1886 i passa a anomenar-se Departament del Cauca.
Història Durant la primera independència de Colòmbia (la denominada «Patria Boba»), les ciutats d'Anserma, Buga, Cali, Caloto, Cartago, Iscuandé, Popayán i Toro ja s'havien declarat estat sobirà i independent amb el nom de Ciutats Confederades de la Vall del Cauca. Aquestes províncies, juntament amb les de Chocó i Pasto, van ser després integrants de la Gran Colòmbia com a part del departament del Cauca; una vegada es va desintegrar aquest estat, totes aquestes províncies van formar part de la República de la Nova Granada (si bé va existir una lluita contra la República de l'Equador per la pertinença de Pasto i Popayán), amb el mateix territori de 1810; en 1835 van ser segregades les províncies de Buenaventura i Pasto de la de Popayán, i en 1843 aquesta darrera va ser subdividida en tres províncies: Popayán, Cauca i Barbacoas, més la completa segregació del territori del Caquetá.
A causa dels aires federalistes que estava prenent la nació, el congrés de la llavors Confederació Granadina dicta la llei del 15 de juny de 1857 que crea els estats de Bolívar, Boyacá, Cauca, Cundinamarca i Magdalena, amb la finalitat d'evitar el trencament de la república. Per mitjà d'aquesta llei l'estat del Cauca es va crear a partir de la unió de les províncies neogranadinas de Buenaventura, Chocó, Cauca, Pasto, Popayán, l'enorme territori del Caquetá i dels districtes d'Inzá i Calambás, segregats aquests últims de la província de Neiva i agregats a la de Popayán, acte que va ser corroborat i executat pel decret del 25 de juny del mateix any.
Durant la guerra civil de 1860 a 1862 es va produir a la regió del Quindío un moviment separatista que buscava segregar aquest territori del Cauca i elevar-ho a la condició d'estat federat amb el nom d'Estat Sobirà del Quindío; aquest va dura amb prou feines entre maig i agost de 1860. El seu principal impulsor va ser Pedro José Carrillo, qui es va revoltar contra Tomás Cipriano de Mosquera (llavors president del Cauca) a favor de les forces governamentals de la Confederació Granadina.
En 1880 es va proposar al Congrés la segregació de les províncies de Barbacoas, Caldas, Obando, Pasto, Túquerres, i el territori del Caquetá, amb la finalitat de crear l'Estat Sobirà del Sud. No obstant això, a causa de l'oposició del govern del Cauca i a la inestabilitat política del moment, el projecte mai no es va concretar.
Geografia miniatura|Territori del Caquetá el 1865 El Cauca limitava al nord amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb els estats de Bolívar, Antioquia, Tolima, i la república de Veneçuela i l'imperi del Brasil, al sud amb la república de l'Equador i a l'oest amb l'estat de Panamà i l'oceà Pacífic. Malgrat la seva enorme extensió i múltiples fronteres, els límits entre el Cauca i els altres Estats de la Unió mai van ser demarcats de manera oficial, és a dir, a través de decrets o lleis, encara que en diversos documents geogràfics del govern es van redactar alguns límits generals.
En l'actualitat el territori que abans corresponia a l'Estat Sobirà del Cauca es troba repartit entre els departaments que se situen en les regions colombianes de la costa del Pacífic i la selva amazònica, així com porcions que actualment pertanyen a les repúbliques de l'Equador, el Perú i Brasil.
Referències
Categoria:Segle XIX a Colòmbia Categoria:Estats històrics d'Amèrica