va ser un advocat espanyol, secretari del Col·legi d'Advocats de Madrid en tres ocasions, degà dels advocats de l'Estat i fiscal general de la República Espanyola (nov.-des. de 1935). Va intentar, sense èxit, que es condemnés al socialista Francisco Largo Caballero com a capitost de la Revolució de 1934. Va morir assassinat al començament de la Guerra Civil, després d'haver estat capturat per milicians del PSOE juntament amb diversos dels seus fills a la casa de camp familiar de Rubielos Altos.

Biografia Va ser nomenat per Niceto Alcalá Zamora fiscal general de la República el dissabte 16 de novembre de 1935, a proposta del ministeri de Justícia.La Vanguardia, 16 de noviembre de 1935, p. 23 Va prendre possessió del càrrec el dimarts 19 de novembre.La Vanguardia, 19 de noviembre de 1935, p. 28

La seva actuació més notable va ser la causa empresa en 1934 davant el Tribunal Suprem contra el socialista Francisco Largo Caballero (defensat pel jurista i polític socialista Luis Jiménez de Asúa) com a capitost de la Revolució de 1934, acusant-lo de rebel·lió militar, delicte penat amb trenta anys de reclusió..La Vanguardia, 26 de noviembre de 1935, p. 28 y La Vanguardia, 28 de noviembre de 1935, p. 25

Finalment, el Tribunal Suprem dictaria sentència absolutòria de Largo Caballero el 30 de novembre de 1935, en entendre els magistrats que el resultat de la prova no permetia concloure que Largo Caballero hagués participat a cap títol en el delicte de rebel·lió militar, i que s'havia de considerar per això al processament innocent en virtut del principi in dubio pro reo; d'altra banda, els membres del tribunal van entendre que Largo Caballero tampoc podria ser condemnat pel delicte de provocació a la rebel·lió militar, perquè els escrits en què incitava a una revolta eren de data anterior a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia aprovada el 25 d'abril de 1934, i per tant quedaven exculpats per aquesta concessió graciosa.La Vanguardia, 1 de diciembre de 1935, p. 26 Davant l'absolució, Valentín Gamazo va presentar la seva dimissió el dimecres 18 de desembre d'aquell mateix any,La Vanguardia, 18 de diciembre de 1935, p. 22 sent-li admesa el 24 de desembre.

Poques setmanes després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i el començament de la guerra civil, Gamazo es va refugiar amb la seva família al municipi de Conca de Rubielos Altos. El 5 d'agost de 1936, una camioneta de milicians vinculats al poder republicà del PSOE va irrompre en la finca familiar. Van al·legar que l'exfiscal havia de “declarar” davant un tribunal. Es van emportar a Gamazo i a tres dels seus fills —José Antonio, Javier i Luis, de 21, 20 i 17 anys respectivament—. Els quatre van ser conduïts pels milicians a una olivera entre Tébar i El Picazo on van assassinar als seus fills, del menor al major, en la seva presència, i posteriorment l'assassinaren a ell. Els cossos van ser llançats a la cuneta i abandonats. Dies després veïns van trobar els cadàvers i els van lliurar a la vídua, que va quedar sola amb els fills petits.Esquela del 50 aniversario de su muerte. Diario ABC, 24 de noviembre de 1986, p. 86

Va ser membre de Acció Catòlica i dels Caballeros del Pilar, i va participar en la reorganització de la Congregación de San Ivo, patró dels advocats.

Matrimoni i fills Es va casar amb Narcisa Fernández y Navarro de los Paños, de qui va tenir nou fills: María de les Mercedes, José Antonio, Francisco Javier, Luis Gonzaga, Emilia, Fernando María, Alfonso, María Teresa i María Julia. D'ells, Jose Antonio, Javier i Luis, de 21, 20 i 17 anys respectivament, van ser assassinats al costat del seu pare el dia 5 d'agost de 1936.

Referències

Categoria:Juristes de la Comunitat Autònoma del País Basc Categoria:Persones d'Aretxabaleta Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts el 1936 Categoria:Nascuts el 1879