La trilogia Illuminatus! (en anglès, The Illuminatus! Trilogy) és una trilogia de novel·les dels escriptors estatunidencs Robert Shea i Robert Anton Wilson, publicada per primera vegada el 1975. Es tracta d'una obra satírica i experimental, vinculada a la contracultura nord-americana i influïda per la ciència-ficció, que combina conspiracions històriques i imaginàries, discordianisme, ocultisme, política, sexe i drogues. L'estudiós Erik Davis l'ha descrita com una ficció conspirativa de sensibilitat deliberadament pulp que entrellaça motius anarquistes, psicodèlics i ocultistes.Erik Davis, «Profane Illuminations: Robert Anton Wilson’s Hedonic Ascesis», Gnosis: Journal of Gnostic Studies, vol. 6, núm. 2 (2021), p. 209–232, . La narració és no lineal i alterna sovint la primera persona i la tercera persona, alhora que juga amb la incertesa sobre què és real dins de la ficció.
La trilogia està formada per tres parts que contenen cinc llibres i diversos apèndixs: The Eye in the Pyramid —els dos primers llibres—, The Golden Apple —el tercer i part del quart— i Leviathan —part del quart, el cinquè i els apèndixs. Les tres parts es van publicar inicialment com a volums independents a partir del setembre de 1975 i, el 1984, es van reunir en un sol volum. El 1986 l'obra va ingressar al Prometheus Hall of Fame, guardó de la Libertarian Futurist Society.
Illuminatus! ha estat adaptada al teatre, al còmic i a l'audiollibre, i ha tingut una influència notable en la cultura popular. L'historiador de la cultura Peter Knight assenyala que diverses versions fantàstiques contemporànies de la conspiració dels Illuminati deriven indirectament de la trilogia, que va transformar teories conspiratives rebudes pels autors a la redacció de Playboy en material de ficció.
Narrativa La narració es desplaça entre els pensaments, les al·lucinacions i les veus interiors, reals o imaginàries, dels nombrosos personatges —que van des d'un esquirol fins a un detectiu de Nova York o una intel·ligència artificial— i també salta entre el passat, el present i el futur, de vegades fins i tot enmig d'una mateixa frase. Bona part del rerefons de la història s'explica mitjançant diàlegs entre els personatges, que relaten versions poc fiables i sovint mútuament contradictòries de les seves suposades històries.
Fins i tot hi ha fragments en què la narració ressenya i deconstrueix humorísticament la mateixa obra.
Argument La història de la trilogia comença amb la investigació de dos detectius de la policia de Nova York, Saul Goodman i Barney Muldoon, sobre l'atemptat amb bomba contra Confrontation, una revista d'esquerres, i la desaparició del seu director, Joe Malik. En descobrir que la revista investigava els assassinats de John Fitzgerald Kennedy, Robert Francis Kennedy i Martin Luther King, tots dos segueixen un rastre de memoràndums que apunten a la implicació de poderoses societats secretes.
A poc a poc, es veuen arrossegats en una xarxa de teories de la conspiració. Mentrestant, George Dorn, periodista de la revista, destinat a la localitat fictícia i profundament conservadora de Mad Dog, Texas, és detingut per possessió de drogues. És empresonat i amenaçat físicament i, en un moment determinat, al·lucina amb la seva pròpia execució. La presó és destruïda per una bomba i Dorn és rescatat pels discordians, encapçalats per l'enigmàtic Hagbard Celine, capità d'un submarí daurat.
Hagbard representa els discordians en la seva batalla eterna contra els Illuminati, l'organització conspirativa que controla secretament el món. Finança les seves operacions mitjançant el contraban de substàncies il·legals.
La trama recorre indrets de tot el planeta, com Las Vegas, on s'ha alliberat accidentalment una epidèmia mortal de carboncle mutant desenvolupat en secret pel govern dels Estats Units; l'Atlàntida, on Howard, una marsopa parlant, i altres marsopes ajuden Hagbard a combatre els Illuminati; Chicago, on anys enrere va morir algú que semblava John Dillinger; i l'illa de Fernando Poo, escenari de la següent gran confrontació de la Guerra Freda entre la Unió Soviètica, la Xina i els Estats Units.
El complot que es descobreix cap al final de la història és un intent d'«immanentitzar l'escaton», un projecte secret de l’American Medical Association —en la novel·la, una banda de rock malvada— destinat a provocar un sacrifici humà massiu. L'objectiu és alliberar prou «energia vital» per concedir la vida eterna a un grup selecte d'iniciats, entre els quals hi ha Adolf Hitler. Es revela que l'AMA està formada per quatre germans de cognom Saure, que constitueixen quatre dels cinc misteriosos Illuminati Primi.
La identitat del cinquè es manté desconeguda durant bona part de la trilogia. El primer festival «Woodstock» europeu, celebrat a Ingolstadt, Baviera —lloc d'origen dels Illuminati històrics—, és el lloc escollit per sacrificar les víctimes desprevingudes mitjançant el despertar d'uns batallons nazis que hibernen al fons del fictici llac Totenkopf.
El pla fracassa quan, amb l'ajuda d'una encarnació de quinze metres d'alçada de la deessa Eris, els quatre membres de l'AMA moren: Wilhelm és assassinat per la monstruosa criatura extraterrestre Yog-Sothoth, Wolfgang és abatut per John Dillinger, Winifred mor ofegada per les marsopes i Werner queda atrapat dins d'un automòbil que s'enfonsa.
Els protagonistes, reunits ja a bord del submarí, es veuen amenaçats pel Leviatan, un monstre marí unicel·lular gegant amb forma de piràmide que ha anat creixent durant centenars de milions d'anys. El caràcter deliberadament desmesurat de l'escena fa que alguns personatges es preguntin si no són, en realitat, simples personatges d'un llibre. Aquesta observació metaficcional queda de seguida descartada —o ignorada— quan tornen a concentrar-se en el monstre.
L'amenaça es neutralitza oferint a la criatura l'ordinador de bord perquè tingui algú amb qui comunicar-se i alleugi així la seva solitud. Finalment, Hagbard aconsegueix derrotar els Illuminati Primi i viatja a Alfa del Centaure l'any 1999.
Personatges Carmel — un proxeneta que viu a Las Vegas. Freeman Hagbard Celine — líder dels discordians i un dels protagonistes principals de The Illuminatus! Trilogy. George Dorn — periodista de Confrontation. Saul Goodman — detectiu de la policia de Nova York. Rebecca Murphy Goodman — esposa de Saul Goodman. Howard — una marsopa. Joe Malik — director de Confrontation. Mao Tsu-Hsi — reclutador dels Illuminati. Simon Moon — anarquista. Barney Muldoon — detectiu de la policia de Nova York. Tarantella Serpentine — prostituta entrenada pels Illuminati. Markoff Chaney — un home amb nanisme que travessa els Estats Units amb la missió d'escampar el caos. Fission Chips — agent secret britànic. Harry Coin — assassí pervers. Robert Putney Drake — cap mafiós obsessionat amb l'ocultisme.
Títols Els títols dels tres volums o parts —les cobertes dels quals els presentaven com Illuminatus! Part I The Eye in the Pyramid, Illuminatus! Part II The Golden Apple i Illuminatus! Part III Leviathan— fan referència a símbols recurrents de la trama.
The Eye in the Pyramid fa referència a l'Ull de la Providència, que en la novel·la representa especialment els Illuminati de Baviera i apareix diverses vegades, per exemple en forma d'altar i de tatuatge.
The Golden Apple fa referència a la poma daurada de la discòrdia del mite grec del Judici de Paris. A la trilogia és el símbol de la Legió de la Discòrdia Dinàmica, un grup discordià. La poma daurada apareix en diverses ocasions, entre d'altres a la coberta, en una bandera negra i com a emblema d'uniforme.
Leviathan fa referència al monstre marí bíblic Leviatan, que representa una possible amenaça per al submarí de Hagbard, el Leif Erickson, batejat en honor de l'explorador islandès Leif Eriksson. També al·ludeix a Leviatan, l'obra fonamental de filosofia política de Thomas Hobbes, com a metàfora d'un estat autoritari que ho abraça tot, una metàfora recurrent en el pensament llibertari.
Història editorial La trilogia es va escriure principalment entre 1969 i 1971, quan Wilson i Shea treballaven com a editors de Playboy. Entre les seves tasques hi havia la gestió de correspondència sobre llibertats civils, que incloïa cartes amb tota mena d'hipòtesis conspiratives. Diversos estudis posteriors han assenyalat que aquest material, combinat amb el discordianisme i amb interessos contraculturals dels autors, va proporcionar una part important del punt de partida de l'obra.Carole M. Cusack, «Discordian Magic: Paganism, the Chaos Paradigm and the Power of Imagination», International Journal for the Study of New Religions, vol. 2, núm. 1 (2011), p. 125–145, . Wilson ho va resumir posteriorment dient que la premissa consistia a imaginar que totes les conspiracions denunciades pels remitents fossin certes alhora.The Illuminatus saga stumbles along by Robert Anton Wilson. Consultat el 21 de febrer de 2006. Còpia arxivada.
En una entrevista de 1980, Wilson també va explicar que una de les intencions del projecte era construir una mitologia literària al voltant del discordianisme i de la seva oposició fictícia als Illuminati de Baviera."Robert Anton Wilson: Searching For Cosmic Intelligence" by Jeffrey Elliot. Entrevista sobre la novel·la. Consultat el 21 de febrer de 2006. Còpia arxivada. L'estudiosa de les religions Carole M. Cusack considera que la trilogia va esdevenir un dels principals vehicles de difusió de la mitologia discordiana abans de l'expansió d'Internet.
No hi havia una divisió rígida de la feina entre els dos autors. Wilson va explicar el 1976 que Shea tendia més al melodrama i ell mateix a la sàtira, però que en bona part del text resultava impossible destriar-ne l'autoria.Science Fiction Review núm. 17, 1976, An Interview with Robert Anton Wilson – Conducted by Neal Wilgus (consultat el 21 de febrer de 2006). Còpia arxivada. Ken Campbell, que més endavant adaptaria l'obra al teatre amb Chris Langham, recordava el procés d'escriptura com una mena de competició amistosa en què els dos autors intentaven sorprendre's i obligar l'altre a continuar la història.Entrevista amb James Nye, publicada originalment a Gneurosis el 1991 i disponible a Frogweb: Ken Campbell (consultada el 2 de març de 2006).Citació de Campbell extreta de Recollections of a Furtive Nudist, de Ken Campbell, publicada dins The Bald Trilogy per Methuen el 1995.
L'estructura poc convencional de l'obra va dificultar-ne inicialment la publicació. Segons Wilson, els autors l'havien concebut com una sola novel·la contínua, però l'editorial va decidir dividir-la en tres volums i els va exigir una reducció considerable del manuscrit per limitar els costos d'impressió. Dell Publishing va publicar els tres volums als Estats Units el 1975, amb cobertes de Carlos Victor Ochagavia. Al Regne Unit, Sphere Books els va editar l'any següent amb cobertes de Tony Roberts.
El 1984 la trilogia es va publicar per primera vegada reunida en un sol volum, format que posteriorment s'ha convertit en el més habitual. L'edició recopilada no incloïa alguns textos introductoris de les edicions separades, com el resum inicial de The Golden Apple i el pròleg de Leviathan. L'obra també es va publicar en alemany, tant en tres volums com en una edició conjunta.
Temes i recursos literaris Els estudis sobre The Illuminatus! Trilogy n'han destacat la combinació de sàtira, conspiracionisme, esoterisme, política contracultural i experimentació narrativa. Marcus LiBrizzi la situa dins la història cultural de les teories de la conspiració nord-americanes,Marcus LiBrizzi, «The Illuminatus! Trilogy», a Peter Knight (ed.), Conspiracy Theories in American History: An Encyclopedia, ABC-CLIO, 2003, p. 339–341. . mentre que Davis remarca el seu ús de materials anarquistes, psicodèlics i ocultistes i Cusack n'analitza la funció en la difusió del discordianisme.
Conspiracions i incertesa