El Waseberg és un tossal que es troba a Blankenese, un barri (Stadtteil) del districte (Bezirk) d'Altona, pertanyent a l'estat federat alemany d'Hamburg. Amb una alçada de 87 m sobre el nivell del mar, és el tercer punt més alt de la ciutat d'Hamburg i el segon del barri de Blankenese darrere del Baursberg (91 m), i forma part d'un seguit d'elevacions situades al marge nord de l'Elba.

Es tracta d'una elevació natural que es va formar durant la darrera glaciació mitjançant l'acumulació de sorres.

Aquest tossal està inclòs al Parc Bismarckstein i és conegut en el món del ciclisme per la costeruda ascensió que recorre els seus vessants a través dels carrers anomenats Falkentaler Weg, Waseberg, Am Eiland i Richard-Dehmel-Straße. Els ciclistes aficionats locals l'anomenen Elbe d'Huez, en referència a l'Aup d'Uès, la icònica ascensió del Tour de França.

Aquesta pujada és superada regularment pels petits busos de la línia 488 del Hamburger Verkehrsverbund, els quals reben el nom popular de Bergziegen (cabres salvatges).

Història Durant l'edat mitjana, a l'entorn del Waseberg hi havia la forca d'un castell ja desaparegut que es trobava al capdamunt del Süllberg (75 m), una altra elevació de la riba nord de l'Elba. L'actual Falkentaler Weg (Camí de la vall dels falcons), el qual discorre pel vessant sud-oest del Waseberg, recorda als ocells carronyaires que s'aplegaven en aquesta zona per tal d'alimentar-se de les despulles dels penjats.

El 1863 es va instal·lar al Waseberg una torre mirador, des de la qual, en dies clars, es podia albirar l'Elba fins a Stade. Aquesta es pogué utilitzar fins als anys 70 del .

El 1890, l'empresari Anton Julius Richter, cofundador de la Holsten-Brauerei, una de les principals cerveseres de la ciutat d'Hamburg, va recaptar diners per a instal·lar al Waseberg un monument de 51 m d'alçària dedicat a Otto von Bismarck. Tot i ser el propietari del bosc del Waseberg, només aconseguí reanomenar el cim com a Bismarckstein, mentre que el monument dedicat a Bismarck s'erigí el 1906 al Venusberg, una altra elevació del marge nord de l'Elba, al barri de Sankt Pauli, en un indret més proper al centre de la ciutat.

Uns anys més tard, el 1910, Blankenese adquirí el Waseberg i el convertí en el primer parc públic de la localitat, quan ja feia temps que era un lloc d'esbarjo de la població local.

En temps de l'Alemanya nazi, el 1935, es va erigir un monument en record als caiguts de la Marina. En un relleu de bronze es recordava els mariners que, després de la batalla a l'Skagerrak el 1916, van onejar la Reichskriegsflagge o Bandera de Guerra del Reich des de dalt d'un rai amb els noms dels vaixells caiguts al combat. Posteriorment, el 1949, el relleu se substituí per una placa de coure dedicada als caiguts de la Marina i on s'inscrigueren els versos del poeta Gorch Fock, que va morir en aquella contesa: Was auch die See verschlang, die Zeit verschlang das Weh, ewig bleibt die See (Allò que sigui que s'empassà el mar, el temps s'endugué el dolor, el mar roman etern).

Detalls de l'ascensió miniatura|Tram més costerut de l'ascensió al Waseberg (16 %) L'ascensió al Waseberg comença a la vora del marge dret de l'Elba, a la confluència dels carrers Strandweg i Falkensteiner Ufer, els quals discorren en paral·lel al riu, amb el Falkentaler Weg (). L'ascensió té una longitud de 800 m, en què se supera un desnivell de 70 m, amb un pendent mitjà del 8,7 % i una rampa màxima del 16,3 %. Els primers 400 m flanquegen el Waseberg per l'oest i discorren íntegrament pel Falkentaler Weg. En aquest tram el pendent hi és moderat, i oscil·la entre el 5 % i el 7 %, excepte 50 m al 2 % prop de l'inici. Després d'un gir de 90°, s'afronta el tram més costerut de l'ascensió, el qual inclou el carrer anomenat Waseberg, situat a uns 120 m al nord del cim. El pendent es mou entre el 12 % i el 14 %, tot i que amb 50 m al 16 % just abans d'arribar als 500 m d'ascensió. Un cop s'assoleix el final del Waseberg, cal tornar a girar a l'esquerra i recórrer els darrers 100 m de pujada a través del Richard-Dehmel-Straße fins al punt final de l'ascensió, situat a la confluència d'aquest carrer amb l'Oesterleystraße (). En aquest darrer sector, el pendent suavitza al 8 % en els primers 50 m i al 3 % prop del final, el qual es troba a 77 m d'altitud.

Alternativament, també es pot recórrer el vessant est del Waseberg a través del carrer anomenat Am Eiland. En aquest cas, l'ascens comença a la unió d'aquest amb el Blankeneser Hauptstraße (). Té una longitud de 500 m, supera un desnivell de 52 m, amb un pendent mitjà del 9,9 % i un tram de pendent màxim de l'11,9 %. Es tracta d'una ascensió amb pendents d'entre el 8 % i el 12 %, excepte els 50 m inicials, al 6 %, mentre que els sectors més costeruts es troben a la part inicial i central d'aquesta.

Ciclisme miniatura|Ascens del Waseberg durant l'edició de 2007 de la Cyclassics Hamburg La pujada al Waseberg pel carrer del mateix nom forma part del recorregut de la Cyclassics Hamburg, una cursa professional i per aficionats d'un dia que es disputa a Hamburg i el seu entorn anualment des de l'any 1996. L'ascensió s'afronta en diverses ocasions i tot i que el darrer pas es troba prop de la línia d'arribada, el vencedor de la prova es decideix habitualment a l'esprint.

Altres activitats Els vessants del Waseberg són utilitzats a l'hivern, quan ha nevat, com a pistes per a un tipus de trineu, anomenat Kreek, que fa més de 100 anys que es construeixen a Blankenese. Aquests són amples, plans i es dirigeixen amb troncs de fins a 10 m de llargària.

Referències

Categoria:Vattenfall Cyclassics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Altona (districte)