va ser una soprano i professora de cant.
Biografia esquerra|miniatura| La mare, Bice Adami miniatura| Iris Adami Corradetti a Madama Butterfly, Teatro alla Scala de Milà, temporada 1944 (foto amb dedicatòria). Iris va estudiar piano i cant de manera autodidacta, amb els consells dels seus pares, la soprano Bice Adami i el baríton i crític musical Ferruccio Corradetti. Iris va debutar el 1926 al Teatro Dal Verme de Milà, en el paper de Coralità a l'òpera Anima allegra de Franco Vittadini. El 1928 va protagonitzar el paper de Rosalina de l'òpera Sly d'Ermanno Wolf-Ferrari al Teatro alla Scala de Milà. En la mateixa temporada del teatre milanès va cantar el seu primer paper mozartià, el de Barbarina a Le nozze di Fígaro i el 1927 Marianna/modista a Il cavaller de la rosa dirigida per Ettore Panizza amb Conxita Supervia.
Va assolir un vast repertori que incloïa vuitanta òperes, trenta-cinc de les quals van ser estrenes mundials, i uns cent papers, de compositors del primer període romàntic, com Wolfgang Amadeus Mozart i Domenico Cimarosa, de Giuseppe Verdi a Giacomo Puccini i Pietro Mascagni, i també d'autors contemporanis com Alberto Franchetti, Giuseppe Mulè i sobretot Ermanno Wolf-Ferrari, protagonitzant gairebé totes les òperes d'aquest darrer compositor. Els papers que més van distingir la seva intensa carrera van ser els de Francesca a Francesca da Rimini de Riccardo Zandonai, Madama Butterfly i Liù de Turandot, aquestes dos de Giacomo Puccini. A la dècada del 1930 va participar en els enregistraments d'algunes obres per a la ràdio italiana de l'època, l'EIAR . Es va retirar oficialment dels escenaris el 28 de gener de 1946, durant un dels famosos concerts de Martini & Rossi; tot i que el 18 de març de 1957, convidada a un concert, va donar un adéu definitiu a la seva carrera.
Després d'abandonar la seva carrera teatral, la soprano es va dedicar a ensenyar cant al Conservatori Benedetto Marcello de Venècia. Entre els seus alumnes més famosos hi ha: les sopranos Katia Ricciarelli, Rosanna Lippi, Mara Zampieri, Alessandra Mantovani Giambello i Norma Fantini, les mezzosopranos Lucia Valentini Terrani i Gloria Scalchi, els barítons Antonio Salvadori, Franco Boscolo i Wladimiro Ganzarolli. Va formar part del jurat de molts concursos, va impartir conferències i classes magistrals a Itàlia i a l'estranger, i va rebre càrrecs de direcció artística gràcies a la seva experiència. Va ser convidada per Herbert von Karajan al Festival de Salzburg, i després d'aquesta invitació hi va tornar durant 14 anys més durant els cursos de cant d'estiu. Va morir a Pàdua el 1998.
Crítica Bruno Barilli la va definir com una cantant "amb mitjans meravellosos, intel·ligència i precisió impecables. La sensibilitat i l'exquisidesa de la seva oïda són proverbials, i la seva entonació immaculada. Pot servir de diapasó per a tots els seus col·legues. Amb el timbre clar i sense ombres de la seva veu i amb la seva manera àmplia i senzilla de parlar, gairebé arriba a la perfecció. És evident que la cantant amable no deixa d'estudiar i estimar el seu art".Bruno Barilli, a Padova Cultura, Iris Adami Corradetti, 2004.
Herència Des del 1985, a Pàdua, la seva ciutat d'adopció, l'Ajuntament organitza cada any el prestigiós concurs internacional per a joves cantants d'òpera, dedicat a la famosa soprano.
Es conserven poques gravacions de la seva veu: només tres peces d'òpera gravades el 1940 per a Cetra i una sèrie d'àries de cambra, extretes de gravacions en directe i després remasteritzades en CD.
Referències
Bibliografia Giuseppe Pugliese, La Rebel Prima Donna, a L'Opera, any XII, n. 121, agost-setembre de 1998, pàg. 118–119. Stefan Zuker, Iris Adami Corradetti, a Bel Canto Society, 2005. Evaristo Pagani, Col·leccions biogràfiques de cantants d'òpera italians, autopublicat, Albino, 2009.
Categoria:Morts a Pàdua Categoria:Morts el 1998 Categoria:Sopranos italianes Categoria:Cantants milanesos Categoria:Nascuts el 1904