fou un empresari agricultor i exportador de fruita.Revista Sociedad Económica de Amigos del País. Registro Exportadores 1900. Tot i que va ser reconegut popularment per l’esmentada obra productora també destacà per llur activitat política al si de la dinàmica social del seu temps, segona part del segle XIX i primer terç del XX.Recolzament públic de mèrits. Declaracions Ajuntament Ontinyent Ex. 2811879 N. Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

Activitat productora del Meló d’Ontinyent En Joan Penadés i Morant és considerat com el descobridor i desenvolupador de les llavors corresponents al Meló d’Ontinyent, hui anomenat Meló d’Or d’Ontinyent. Hom creu que la seua vinculació comercial amb l’horticultor i viverista valencià en Pere Veyrat contribuí a la citada troballa. Parlem d’un fruit produït per una planta herbàcia anual melonera, en certa manera esdevinguda autòctona o endèmica, de pell d’un grog intens, uniforme i fina que pot presentar lleugeres cicatrius allargades de color marró en estat de maduració. La planta és de l’espècie Cucumis meló de la família de les Cucurbitàcies.Belén Picó, Cristina Esteras, i Cristina Roig del Grupo de Mejora de Curcubitáceas del COMAV en Variedades del melón... d’Ontinyent.  Universitat Politècnica de València.

El fruit és de grossària mitjana. Mesura de llarg entre vint i trenta centímetres i té un pes aproximat de dos kg. El que s’entén popularment com meló d’una sola menjada. La polpa interior és compacta de color blanc amb bastants tonalitats rosàcies. De gust dona una dolçor intensa. Compta amb les llavors grogues i unes bavalles, del mateix color, generoses. Una vegada recol·lectat, durant els darrers dies d’agost, en determinades condicions de conservació, majorment penjat a l’aire, té la qualitat de conservar-se en bones condicions gastronòmiques fins passades les festes de Nadal. Per aquest motiu també se’l coneix com Meló de tot l’any.David Gironés Micó en Meló d’Ontinyent. Recuperant una tradició. El Meló d’or...  I Joan S. Micó Barberà en La Família Penadés un negoci centenari. Revista ALBA Ajuntament d’Ontinyent. i ISSN 0213-4896 respectivament.

Història. Comercialització  i exportació L’activitat exportadora d’en Joan Penadés i Morant és realitzà mitjançant llur col·laboració amb el primer Baró de Goya-Borràs, n’Antoni Ferran Borràs i Gisbert, aristòcrata valencià resident a París. Amb la concurrència del nomenat baró establí relacions comercials amb la Maison Hédiard de la capital francesa, fundada per Monsieur Étienne Ferdinand Hédiard, i exportà fruits per tota la península hispànica i la resta d’Europa. La comercial parisenca estava especialitzada en la venda de productes exòtics i de les colònies, com bananes, cocos, mangos i pocs més, a banda d’espècies, tes i cafès. Donada, al segle XIX, la relativament escassa fruita disponible per a abastir les taules benestants, durant les festivitats nadalenques, les pinyes, les granades i els melons La Corona, (marca registrada de Joan Penadés i Morant), esdevingueren un menjar exquisit molt preuat.

Reconeixements Joan Penadés i Morant participà sota l’empara de la seua marca comercial esmentada La Corona en diversos certàmens del sector agrícola. Amb la col·laboració de l’al·ludida Maison Hédiard concorregué en distintes exposicions universals, a França i altres països europeus, on aconseguí diversos guardons.

A l’Exposición commemorativa de los Sitios de Zaragoza de 1908 fou guardonat amb dues medalles i varis diplomes. Una relativa a llur meritòria participació fou d’argent; i l’altra menció considerant la qualitat i selecta uniformitat dels fruïts presentats, fou la d’or. De la mateixa manera rebé els màxims guardons en els concursos agrícoles de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 i la Nacional d’Espanya de 1910.Hemeroteca: Las Provincias i La Correspondencia de Valencia 1909. Joan S. Micó Barberà en Estimar-se en temps de rebel·lions .

El dia 30 de gener de 1901 en nom del rei Alfons XIII, la regent del Regne d’Espanya Doña María de Habsburgo-Lorena li concedí el títol de Proveïdor de la Real Casa.Boletín oficial Estado. La Gaceta de Madrid Enero de 1901.

Gastronomia Tot i que està documentada la producció de melons a Ontinyent Vicent Terol Reig Arxiu Municipal d’Ontinyent en La producció de melons... arrels medievals. Publicació Ajuntament d’Ontinyent 2014 . el meló al que ens referim és distint a aquells fruits medievals. Emilia Pardo Bazán en el seu llibre de receptes culinàries La Cocina Española Moderna publicat en 1913 presentà una proposta titulada Melón Divino en la que utilitzava explícitament els melons de La Corona.Emilia Pardo Bazán Publicà dos receptaris: La Cocina Española Antigua i La Cocina Española Moderna. Aquest darrer La Cocina Moderna en 1913 descriu la recepta del Melón divino.  

Activitat social i política Desplegà la seua activitat política, durant les darreres dècades del segle XIX, al si de les Juntes Carlistes d’Ontinyent i València. De la mà del III Baró de la Safra, en Josep Esplugues i Fernández de Mesa Montoro, s’involucrà en la tercera guerra carlina. Fou lloctinent de la Diputació a Guerra junt el citat baró. L’acompanyà, en llurs actuacions financeres, auditores, duaneres, i bèl·liques quan el baró desenvolupà, en la seua condició de Vice-president de l’esmentada Diputació de les forces carlines, la seua activitat militar, per la zona valenciana i també del front del nord peninsular.

L’exèrcit liberal el capturà com a conseqüència dels successos de La Sènia en desembre de 1874, coneguts com La Sorpresa de Santa Llúcia; en aquells esdeveniments i enfrontaments bèl·lics perdé la vida en Josep Esplugues. Posteriorment l’empresonaren al castell de Montjuic, Barcelona, durant gairebé un any i fou posat en llibertat amb motiu d’un intercanvi de presoners entre els dos bàndols bel·ligerants. Una vegada alliberat tornà al front del nord fins les darreries de l’esmentada III guerra carlista.Pedro Borja de Guzmán en Los Esplugues y la Baronia de Zafra . Revista local Gandia 1967. Hemeroteca: La Correspondencia de España desembre de 1873 i desembre de 1874

Família i successió empresarial Casat amb na Vicenta Sanchis i Morales tingué sis descendents: Maria, Joan, Josep Gerard (traspassat als dos anys), Maria Josepa, Enric i Isabel. A la seua mort, en el seu testament, instituí un llegat en favor del seu nét Joan Micó i Penadés, fill de la seua filla Maria, en el qual li deixava la marca comercial La Corona i correlativament l’empresa exportadora.

Els seus fills Joan i Enric Penadés i Sanchis van iniciar els seus respectius negocis, també exportadors de melons i d’altres fruits. Joan Penadés i Sanchis i llurs hereus comercialitzaren la fruita amb el seu propi nom i amb la marca “Legítimos Penadés”; i Enric, i els seus successors, igualment amb el seu propi nom i la marca “Únicos Melones de Oro y otros Frutos”.Opus cit. Joan S. Micó en Estimar-se en temps de rebel·lions. Paraules recollides en la presentació del llibre Institut Estudis De La Vall D’Albaida.

Serà aquesta darrera marca abreviada d’Enric Penadés “Melones Oro” la que, pel pas del temps, ha donat lloc a la denominació comercial registrada per la Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament d’Ontinyent com a: Meló d’Or d’Ontinyent.Meló d’Or d’Ontinyent: passat, present i futur. Edita: Ajuntament Ontinyent. . I Apèndix documental de Vicent Terol Reig titular Arxiu Municipal d’Ontinyent.

La seua vida i personalitat carismàtica és protagonista de la novel·la “Estimar-se en temps de rebel·lions” escrita i editada pel seu besnet Joan S. Micó i Barberà.

Referències

Revista Sociedad Económica de Amigos del País. Registro Exportadores 1900.

Recolzament públic de mèrits. Declaracions Ajuntament Ontinyent Ex. 2811879 N. Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

Belén Picó, Cristina Esteras, i Cristina Roig del Grupo de Mejora de Curcubitáceas del COMAV en Variedades del melón... d’Ontinyent.  Universitat Politècnica de València.

David Gironés Micó en Meló d’Ontinyent. Recuperant una tradició. El Meló d’or...  I Joan S. Micó Barberà en La Família Penadés un negoci centenari. Revista ALBA Ajuntament d’Ontinyent. i ISSN 0213-4896 respectivament.

Hemeroteca: Las Provincias i La Correspondencia de Valencia 1909. Joan S. Micó Barberà en Estimar-se en temps de rebel·lions .

Boletín oficial Estado. La Gaceta de Madrid Enero de 1901.

Vicent Terol Reig Arxiu Municipal d’Ontinyent en La producció de melons... arrels medievals. Publicació Ajuntament d’Ontinyent 2014 .

Emilia Pardo Bazán Publicà dos receptaris: La Cocina Española Antigua i La Cocina Española Moderna. Aquest darrer La Cocina Moderna en 1913 descriu la recepta del Melón divino.

Pedro Borja de Guzmán en Los Esplugues y la Baronia de Zafra . Revista local Gandia 1967. Hemeroteca: La Correspondencia de España desembre de 1873 i desembre de 1874

Opus cit. Joan S. Micó en Estimar-se en temps de rebel·lions. Paraules recollides en la presentació del llibre Institut Estudis De La Vall D’Albaida.

Meló d’Or d’Ontinyent: passat, present i futur. Edita: Ajuntament Ontinyent. . I Apèndix documental de Vicent Terol Reig titular Arxiu Municipal d’Ontinyent.

Categoria:Ontinyentins Categoria:Empresaris valencians del sector agroalimentari Categoria:Carlins valencians Categoria:Morts el 1929 Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians morts al segle XX Categoria:Empresaris valencians contemporanis Categoria:Nascuts el 1849