miniatura|«Crist a la Creu», per Carl Heinrich Bloch (1834–1890), mostrant el cel en tenebres. miniatura|Una escena de la pel·lícula Barrabàs (1961). L'eclipse total de sol real que va ocórrer el 15 de febrer de 1961 es va utilitzar per a recrear l'eclipsi de la crucifixió.
L'eclipse de la crucifixió,| també conegut com la foscor de la crucifixió o les tenebres de la crucifixió, és un episodi descrit en tres dels evangelis canònics en què el cel s'enfosqueix durant el dia en el moment de la Crucifixió de Jesús.
L'any 197 dC, l'apologista cristià Tertul·lià va considerar que això no era un eclipsi sinó un presagi, el qual, segons ell, va quedar enregistrat en els arxius romans. El comentarista cristià del segle III Orígenes va oferir dues explicacions naturals per a la foscor: podria haver estat l'eclipsi (presumiblement de l'any 29 dC) descrit per Flegont, o bé podria haver estat a causa de núvols.
Els erudits moderns no han trobat referències contemporànies a la foscor fora del Nou Testament, però n'han trobat mencions en escrits antics que citen fonts de referència avui dia perdudes, com les de l'historiador grec Thallus. Alguns estudiosos prefereixen explicacions naturals com un khamsin (tempesta de sorra). D'altres assenyalen que relats similars s'associaven en l'antiguitat i en l'Antic Testament amb la mort de figures notables, i veuen el fenomen com una invenció literària que intenta transmetre una sensació del poder de Jesús enfront de la mort, o un signe del disgust de Déu amb el poble jueu.
Narrativa bíblica La referència bíblica més antiga a l'eclipsi de la crucifixió es troba a l'Evangeli segons Marc, escrit al voltant de l'any 70. En el seu relat de la crucifixió, en la vigília de Pasqua, Marc declara que després que Jesús fos crucificat a les nou del matí, la foscor va caure sobre tota la terra, o tot el món, des de migdia («l'hora sisena») fins a les tres de la tarda («l'hora novena»). Afegeix que immediatament després de la mort de Jesús, «el vel del temple es va esquinçar en dos, de dalt a baix».
L'Evangeli segons Mateu, escrit al voltant dels anys 85 a 90, i usant el de Marc com a referència, utilitza un vocabulari similar per a descriure el fet: «I des de la sisena hora hi hagué foscor sobre tota la terra, fins a l'hora novena». L'autor inclou detalls més elaborats de l'esdeveniment, com la resurrecció dels cossos dels sants morts, un gran terratrèmol i el reconeixement que Jesús era en veritat el Fill de Déu.
L'Evangeli segons Lluc, que va ser escrit aproximadament en l'any 90 i que també va usar Marc com a font, no fa servir cap dels detalls de la versió de Mateu, només esmenta l'esquinçada del vel del temple just abans de la mort de Jesús, i afirma que el sol es va fosquejar entre les hores sisena i novena, durant la crucifixió. I era gairebé la sisena hora, i hi havia foscor a tota la terra fins a la novena hora, el sol s'enfosquia; i el vel del temple es va esquinçar en dos.
Alguns estudiosos afirmen que Lluc va tractar d'explicar que va ocórrer un eclipsi natural usant aquests termes. La majoria dels manuscrits de l'Evangeli de Lluc tenen la frase grega («el sol s'ha fosquejat»), però els manuscrits més antics porten («la llum del sol va fallar» o «el sol estava en eclipsi»). Aquesta versió anterior es considera l'original, i posteriorment els escribes la van modificar per a corregir el que consideraven un error, ja que un eclipsi durant la Pasqua seria pràcticament impossible. Un dels primers teòlegs cristians va suggerir que el text havia estat corromput deliberadament per opositors de l'Església per a facilitar un atac contra ell.
Hi ha un relat de la crucifixió de Jesús a l'Evangeli segons Joan, però no hi ha fragments sobre la foscor, l'esquinçada del vel o la resurrecció dels morts.
Versions posteriors Escrits apòcrifs Diversos informes en la literatura apòcrifa es refereixen als esdeveniments de l'eclipsi de la crucifixió. L'Evangeli de Pere, escrit probablement al segle II, va expandir els relats de l'evangeli canònic de manera creativa. Com diu un escriptor, «els miracles que l'acompanyen es tornen més fabulosos i els presagis apocalíptics estan més vius». En aquesta versió, la foscor que cobreix tota Judea va portar les persones a utilitzar làmpades creient que era de nit. L'Evangeli de Nicodem del segle IV descriu com Pilat i la seva dona estan pertorbats per un relat del que està succeint, i els jueus que va convocar van dir que era un eclipsi solar comú. Un altre text del segle IV, el suposat relat de Ponç Pilat a Tiberi, afirmava que la foscor havia començat a l'hora sisena, cobria tot el món i, durant la tarda següent, la lluna plena semblava sang tota la nit. En un text del segle cinquè o sisè de Pseudo-Dionís l'Areopagita, l'autor afirma haver observat un eclipsi solar a la ciutat d'Heliòpolis en el moment de la crucifixió.
Historiadors antics No s'ha trobat cap referència contemporània a aquesta foscor fora del Nou Testament. Més tard, els historiadors van especular sobre una referència en un treball del cronista Tal·los (Thallus). Al segle IX, l'historiador bizantí Jordi Sincel·le va citar l'historiador cristià del segle III Sext Juli Africà, qui va assenyalar que «Talo descarta aquesta foscor com un eclipsi solar».Jordi Sincel·le, Chronography, capítol 391. No se sap quan va viure Thal·los, i no és clar si va fer cap referència a la crucifixió. Tertul·lià, en la seva obra Apologeticus, va explicar la història de l'eclipsi de la crucifixió i va suggerir que l'evidència encara s'hauria d'analitzar en els arxius romans.
Fins a l'època de la Il·lustració, la història de l'eclipsi de crucifixió era citada sovint per apologistes cristians, perquè creien que era un rar exemple d'història bíblica que comptava amb el suport de fonts no cristianes. Quan el crític pagà Cels va declarar que Jesús difícilment podia ser un déu, perquè no va aconseguir grans coses, l'historiador cristià del segle III, Orígenes, va respondre, en l'obra Contra Cels, citant la foscor, el terratrèmol i l'obertura de tombes. Com a prova que va succeir l'incident, es va referir a una descripció de Flegont d'un eclipsi, acompanyat de terratrèmols que es van sentir en altres parts de l'Imperi durant el regnat de Tiberi (probablement el de 29 dC).
Tanmateix, en el seu Comentari sobre Mateu, Orígenes va adoptar un enfocament diferent. Responent a les crítiques que no es feia menció d'aquest incident en cap de les moltes fonts no cristianes, va insistir que era local a Palestina i, per tant, passaria desapercebut per als altres. Pel que fa a les afirmacions que va ser només un eclipsi, Orígenes va assenyalar que això era impossible i va suggerir altres explicacions, com núvols densos, basades només en els informes establerts a Mateu i Marc, que no mencionen el sol.
Explicacions Miracle D'acord amb el que es sabia en l'antiguitat i l'època medieval, un eclipsi solar no podia ocórrer durant la Pasqua (els eclipsis solars només ocorren en una lluna nova, mentre que la celebració de la Pasqua té lloc durant el pleniluni), per la qual cosa es va considerar un signe miraculós i no un esdeveniment natural. L'astrònom Johannes de Sacrobosco va escriure, en la seva obra Esfera del món, que «l'eclipsi no va ser natural, sinó miraculós i contrari a la natura». Els escriptors moderns que consideren això com un esdeveniment miraculós tendeixen a veure'l com un fenomen natural, com ara pols volcànica o un núvol dens, o bé eviten explicacions en profunditat. La Bíblia d'estudi de la Reforma, una traducció de 1988 de la Bíblia tradicional, per exemple, simplement diu: «Aquesta va ser una foscor sobrenatural».
Explicacions naturals miniatura|Tempesta de pols de Khamsin a Egipte el 2007 El relat de l'Evangeli segons Lluc sembli descriure l'esdeveniment com un eclipsi, i alguns escriptors no cristians han rebutjat aquesta possibilitat. Tanmateix, els detalls bíblics no estan relacionats amb un eclipsi: un eclipsi solar no podria haver tingut lloc en o a prop de la Pasqua, quan Jesús va ser crucificat, i hauria estat massa curt per a explicar tres hores de foscor. La durada màxima possible d'un eclipsi solar total és de 7 minuts i 31,1 segons. L'únic eclipsi total visible a Jerusalem en aquesta era va ocórrer més endavant en l'any, el 24 de novembre del 29 dC a les 11:05 h del matí. Als voltants del mar de Galilea, hauria estat visible durant només un minut i quaranta-nou segons. Per a haver tingut un eclipsi parcial o total de qualsevol durada mentre Jesús era crucificat, hauria hagut de morir el 24 de novembre del 29 dC, aproximadament mig any després del que els científics creuen actualment.
El 1983, Colin Humphreys i W. G. Waddington van argumentar que la foscor es podria explicar per un eclipsi parcial de lluna que va ocórrer aquell dia: els eclipsis lunars poden durar molt més que els solars. L'astrònom Bradley E. Schaefer, d'altra banda, va assenyalar que l'eclipsi no hauria estat visible durant el dia. Humphreys i Waddington van especular que la referència en l'Evangeli de Lluc a un eclipsi solar havia de ser el resultat d'un escriba que va modificar erròniament el text dels manuscrits.
Alguns escriptors van explicar la foscor de la crucifixió en termes de tempestes solars, nuvolades, les conseqüències d'una erupció volcànica o una tempesta de pols de Khamsin que hagués pogut ocórrer de març a maig. Un treball popular del segle XIX ho va descriure com a «foscor opressiva» i va suggerir que aquest era un fenomen típic relacionat amb els terratrèmols.Charles Ellicott, A New Testament commentary for English readers, 1878, página 176.
Creació literària Una de les opinions entre els estudiosos d'avui dia és que el relat en els evangelis sinòptics forma part d'una creació literària dels escriptors dels evangelis, amb l'objectiu d'augmentar la importància del que veien com un esdeveniment teològicament significatiu. Burton Mack va descriure això com una invenció de l'autor de l'Evangeli segons Marc, mentre que G. B. Caird i Joseph Fitzmyer van concloure que l'autor no tenia la intenció de prendre's la descripció literalment. W. D. Davies i Dale Allison van concloure de manera similar: «És probable que, sense cap base factual, s'hagi afegit foscor per a envoltar la creu en un símbol ric i/o assimilar Jesús amb altres personalitats notables.»
La imatge de la foscor sobre la terra hauria estat entesa pels lectors antics com un signe còsmic, un element típic en la descripció de la mort de reis i altres figures importants per escriptors com Filó d'Alexandria, Dió Cassi, Virgili, Plutarc i Flavi Josep. Geza Vermes va descriure el relat de la foscor com a «part de la imatge escatològica jueva del dia del Senyor. Ha de tractar-se com un fenomen literari més que no pas històric, a banda del fet que els científics ingenus i els documentals de televisió exagerats intentin interpretar-ho com un eclipsi de sol de dades. Estarien pujant a l'arbre equivocat».
Interpretacions miniatura|220x220px|La primera crucifixió en un manuscrit il·lustrat, dels Evangelis de Rabbula, en siríac, data del 586 dC, on s'observa el sol i la lluna al cel.
Aquest esdeveniment juga un paper important en la narrativa literària de l'evangeli. L'autor d'aquest, l'Evangeli de Marc, va tenir la seva actuació aquí descrita com «en el punt màxim dels seus poders retòrics i teològics». Una idea és que la foscor és una inversió deliberada de la transfiguració; alternativament, el discurs anterior de Jesús sobre una futura tribulació esmenta que el sol s'ha enfosquit, i es pot veure com prenunciant aquesta escena. Els detalls impressionants com la foscor del cel i l'esquinçament del vel del temple poden ser una forma d'allunyar el lector de la vergonya i la humiliació de la crucifixió. Un professor de teologia bíblica va concloure: «És clar que Jesús no és un criminal humiliat, sinó un home de gran importància. La seva mort, per tant, no és un signe de la seva feblesa, sinó del seu poder».