Una deïtat solar és un déu o una deessa que representa el Sol, o un aspecte d'aquest, generalment pel seu poder i força percebuts. Les deïtats solars i el culte al Sol es poden trobar al llarg de la major part de la història registrada en diverses formes. La següent és una llista de deïtats solars:

Una deïtat solar és un déu o una deessa que representa el Sol, o un aspecte d'aquest, generalment a través del seu poder i resistència percebuts. Innombrables deïtats solars i l'adoració del sol es troben gairebé en totes les civilitzacions al llarg de la major part de la història registrada, en diverses formes.

Mitologia Abnakis 'Kee-zos-en, significa "aquell que porta el sol", és la deïtat solar abenaki, una àliga les ales de la qual es van obrir per crear el dia i es van tancar per causar la nit.

Aborigen australiana Bila, és la personificació del Sol en el poble adnyamathanha. Gnowee, deessa del Sol del poble wotjobaluk. Walu és una deïtat solar en la mitologia dels yolngu de la Terra d'Arnhem. Wuriupranili, en el poble tiwi, del nord d'Austràlia, és una deessa solar la torxa d'escorça fibrosa de la qual és el Sol. Yhi, en el poble gamilaroi, és un esperit creador femení i personificació del Sol que persegueix Bahloo, la Lluna, pel cel.

Ainu Chup Kamui, una deessa lunar que va canviar de lloc amb el seu germà per convertir-se en deessa del Sol.

Albanesa miniatura|Símbols de Sol (Dielli) i Foc (Zjarri) en patrons de tatuatge tradicionals albanesos (segle XIX). Dielli, el Sol, déu de la llum, el cel i el temps, donant de vida, salut i energia, i ull que tot ho veu.

Armènia Areg (Arev) o Ar, déu del Sol, comparable amb el mesopotàmic Utu. Aquest déu probablement va ser esmentat a la Porta de Meher de l'època urartiana (com a Ara o Arwaa).

Antic Egipte miniatura|Baix relleu que representa (de dreta a esquerra) Akhenaton, Nefertiti i dues de les seves filles celebrant el culte a Aton representat en forma de disc solar. Amon, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol (Amon-Ra). Aton, és el déu del sol i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda per Amenhotep IV. Atum, anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar venerat especialment durant l'Imperi antic. Bastet, és una deessa d'aspecte felí associada amb el sol, possiblement d'origen nubi, adorada des de la Segona Dinastia. Hator, deessa de l'amor, la joia i la música, mare d'Horus i esposa de Ra. Horus, déu del cel, amb el temps va esdevenir una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol. Khepri, era una divinitat solar que empenyia el sol, com l'escarabat piloter empeny el fem, a través del cel tots els dies, per endur-se'l de manera segura totes les nits a través de l'inframon. Ra, és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem. La seva representació més habitual era la d'un home amb cap de falcó, sobre el qual portava un disc solar. Sopdu, era originalment la calor abrasadora del sol de l'estiu i déu de la guerra.

Aràbia preislàmica Malakbel, déu del Sol venerat a l'antiga ciutat siriana de Palmira. Shams, una deessa solar exaltada pels himiarites i al Regne de Sabà.

Armènia Areg (Arev) (Արեգ) or Ar (Ար), el déu del Sol i el seu poble com a "fills del Sol".

Asteca miniatura|Representació de Huitzilopotxtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis. Huitzilopotxtli, déu del Sol i de la guerra. Nanāhuātzin, el més humil dels déus, es va sacrificar en foc per tal de continuar brillant a la Terra com el Sol, convertint-se així en la deïtat solar. Tonatiuh, és el Déu del foc entre el poble nàhuatl i una deïtat solar asteca del cel diürn que governa la direcció cardinal de l'est. fou conegut també com "el cinquè sol".

Bakongo Nzambi Ampungu, és el Déu Suprem, el Pare Cel etern i el Déu del Sol (foc) en l'espiritualitat tradicional dels pobles de parla kikongo.

Bàltica miniatura|Icona de Saulé utilitzat per a rituals camperols a principis del segle XX de Palūšė, Lituània. Saulé, és la deessa solar. És una de les divinitats més poderoses del panteó, ja que a part de regir l'astre rei, és una deessa de la fertilitat i de la salut, ambdues lligades a la llum solar.

Bantu Nyambe, és el nom utilitzat en diverses cultures de parla bantu per referir-se a l'Ésser Suprem, el Creador de l'univers, el Pare Cel, déu del Sol i la font de tota vida.

Basca Eguzki, deessa del Sol i protectora de la humanitat.

Blackfoot Napioa, la deïtat del Sol.

Brasil Guaraci, en la mitologia guaraní és el déu del Sol, creador de totes les criatures vives. Jurupari, era el déu més venerat entre els tupís. Meri, en la mitologia del poble bororó, és un heroi popular i déu del sol.

Budisme Marici, deessa del cel, del Sol i de la llum Surya, déu del Sol (Suriya Pariththa, Suthra Pitaka, cànon Pali, budisme Theravada)

Cananea miniatura|Estatueta de Ba'al al museu del Louvre. Shapshu, deessa del Sol. Ba'al, déu de la vida i la fertilitat, també associat amb el Sol i les tempestes.

Celta Áine, és una deessa del cel, deessa de la fertilitat i la reina de les fades en la mitologia celta, associada amb el Sol i el solstici d'estiu. Alaunus, déu gal del Sol, la curació i la profecia. Belenos, era alhora un déu del Sol, de la medicina i del foc. Brigit, deessa irlandesa del sol; es diu que va néixer amb una flama de foc al cap, i que aquesta la va connectar amb l'univers. Étaín, deessa irlandesa del sol. Lug, déu del Sol, així com déu de l'escriptura i guerrer. Macha, "Sol de les dones" i ocasionalment considerada sinònima de Grian. Olwen, figura femenina sovint construïda com la deessa gal·lesa del Sol. Sulis, deessa britànica el nom de la qual està relacionat amb la paraula protoindoeuropea comuna per a "Sol". Probablement la deïtat solar de facto dels celtes i fou venerada a Britànnia com a Sulis Minerva.

Cherokee Unelanuhi, deessa solar del poble cherokee.

Chickasaw Aba' Bínni'li', la deïtat creadora chickasaw, fortament associada amb el sol.

Dahomey Mawu-Lisa, és una deessa creadora, associada amb el Sol i la Lluna en la mitologia gbe i en el vodú de l'Àfrica occidental, particularment de l'antic regne de Dahomey, actual Benín.

Elamita Nahhunte, déu del Sol i la llei.

Escita Tàbiti, antiga deessa escita possiblement relacionada amb el Sol.

Eslava Dažbog, déu del Sol. Hors, generalment interpretat com un déu del Sol, però de vegades com un déu de la Lluna.

Etrusca Usil, el déu del Sol. i l'equivalent etrusc de l'Hèlios grec.

Filipina Init-init, el déu itneg del Sol casat amb el mortal Aponibolinayen. Durant el dia, surt de casa seva per il·luminar el món. Chal-chal, el déu bontok del Sol, el fill del qual va ser tallat per Kabigat. Mapatar, és la deïtat solar ifugao del cel a càrrec de la llum del dia. Déu Sol: la deïtat ibaloi que va empènyer el món celeste cap amunt i va empènyer el món subterrani, creant la Terra, després de ser colpejat per la fletxa d'un home durant la guerra entre els pobles del món celeste i el món subterrani. Elag, és la deïtat bugkalot del Sol, adorada amb la Lluna i les estrelles; té una casa magnífica al regne del cel, anomenada Gacay; es retira a casa seva durant les nits. Apo Init, és la deïtat ilocano del Sol. Amman, és el déu ilocano del Sol, on el sol és el seu ull. Agueo: el déu solar pangasinense, taciturn i malhumorat que obeeix el seu pare, Ama; viu en un palau de llum. Algao: el déu solar aeta que va lluitar contra la tortuga gegant Bacobaco. Mangetchay, també anomenat Mangatia, és la deïtat suprema kapampangan que va crear la vida a la Terra en record de la seva filla morta i viu al Sol. En altres versions, és la creadora i teixidora de xarxes dels cels. Aring Sinukûan, és el déu Sol de la guerra i la mort del poble kapampangan, va ensenyar als primers habitants la indústria de la metal·lúrgia, la tala de fusta, el cultiu de l'arròs i fins i tot la guerra; viu al Mont Arayat, i més tard va incloure una forma femenina. Apolaki: el déu tagal del sol i els guerrers; fill d'Anagolay i Dumakulem; de vegades anomenat fill de Bathala i germà de Mayari; governant del món durant el dia. Les quatre deïtats Mangyan Tau-buid nues i sense fills, compostes per dos déus que provenen del Sol i dues deesses que provenen de la part superior del riu. Adlao, en la mitologia bicolano és fill de Dagat i Paros; es va unir a la rebel·lió de Daga i va morir; el seu cos es va convertir en el Sol. Déu sense nom: un déu solar bicolano que es va enamorar de la mortal Rosa; es va negar a il·luminar el món fins que el seu pare va consentir el seu matrimoni; després va visitar Rosa, però oblidant-se de retirar els seus poders sobre el foc, va cremar accidentalment tot el poble de Rosa fins que no va quedar res més que aigües termals. Sanghid: el gegant waray (o waray-waray) que teixia tela en un teler d'or amb velocitat sobrenatural; té el poder de fer retrocedir el Sol. Liadlao, en la mitologia bisaya, el fill de cos daurat de Lidagat i Lihangin, mort per la fúria de Kaptan durant la gran revoltaen que el seu cos es va convertir en el Sol. Adlaw: la deïtat solar bisaya venerada pels bons. Launsina: la deessa capiznon del Sol, la Lluna, les estrelles i els mars, i la més estimada perquè la gent li busca perdó. Magrakad: el déu tagbanwa que es troba exactament al migdia a l'altra banda del Sol; dóna la calor que sosté la vida i, quan la gent està malalta, s'enduu la malaltia. Tumangkuyun, és l'esperit que renta i manté nets els troncs dels dos arbres sagrats de Sidpan i Babatan utilitzant la sang dels que han mort en epidèmies; la sang que fa servir provoca els colors de la sortida i la posta del Sol. Libtakan, és el déu manobo de la sortida, la posta de sol i el bon temps. Els déus bagobo, el foc dels quals crea fum que es converteix en núvols blancs, mentre que el Sol crea núvols grocs que fan els colors de l'arc de Sant Martí. Kadaw La Sambad, és una de les dues deïtats supremes T'boli; casada amb Bulon La Mogoaw; viu a la setena capa de l'univers. Lageay Lengkuos. és el més gran dels herois Teduray i un xaman (beliyan) que va crear la terra i els boscos; l'únic que va poder passar la pedra magnètica a la línia recta entre els oceans gran i petit; va invertir les direccions on l'est es convertia en oest, va invertir el camí del Sol i va convertir l'aigua en terra i la terra en aigua.

Finesa Päivätär, deessa del Sol.

Germànica miniatura|Representació de Sól en el seu carro perseguida per llops de W. G. Collingwood, 1908. Sól o Sunna, és la deïtat solar personificada entre els pobles germànics, que segons la mitologia nòrdica és perseguida pel cel en el seu carro tirat per cavalls per un llop.

Grega miniatura|Hèlios en el seu carro, principis del segle IV aC, temple d'Atena, Troia. Hèlios, déu i personificació del Sol coronat amb la lluent aurèola del Sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins a l'Oceà que envoltava la terra i hi tornava cap a l'est a la nit. Eos era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol. Hèmera, era una divinitat primordial, la personificació del dia, i, com a tal, reemplaçava la seua mare, Nix, en el cel a temps iguals.

Guanxe Magec, era una deïtat de l'antiga mitologia guanxe.

Igbo Anyanwu, és la deïtat del sol en la creença i pràctica cultural tradicional del poble igbo del del sud-est de Nigèria.

Inca Inti, era el déu Sol en la mitologia inca. Mama Quilla,germana i l'esposa del déu Inti, era la deessa de la Lluna, protectora de les dones.

Hinduisme miniatura|Representació d'Aruna i Súrya, déu del Sol. Súrya, és el déu del Sol de l'hinduisme que genera vida, creador de l'univers i les coses. Aruna, és l'auriga de Súrya, déu del Sol del matí. Aryaman, déu del Sol del migdia.