El 4 de 9 sense folre, també anomenat 4 de 9 net o simplement 4 de 9, és un castell d'estructura simple format per quatre castellers per pis al tronc fins l'alçada de sisens i amb nou pisos d'alçada. Els tres últims pisos, que componen el pom de dalt, els formen una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta. És un castell de gamma extra molt apreciat, conegut típicament com el "castell total" perquè és la construcció en la qual es necessiten més castellers de tronc de primera categoria.
La principal dificultat d'aquest castell en comparació amb el 4 de 9 amb folre rau en el fet que tal construcció, amb aquesta alçada i estructura, gairebé sempre es fa amb el suport del folre al pis de segons. En aquest cas, executar-lo sense dit reforç i només amb el suport de la pinya fa que sigui un castell molt més complicat, considerant-lo de màxima dificultat a causa de la seva fragilitat. Dins l'univers de la gamma extra resulta estar magníficament valorat; a la taula de puntuacions del XXIV Concurs de Castells de Tarragona (2012) se li atribuí una dificultat entre el 5 de 9 amb folre i l'agulla i el 2 de 8 sense folre, i a la del XXVII Concurs de Castells de Tarragona (2018) quedà entre el 4 de 10 amb folre i manilles i el 2 de 8 sense folre.
Història 1881: El naixement d'una de les grans llegendes de la 1ª Edat d'Or miniatura|402x402px|Jaume Tarragó i Plana (1857-1908) fou casteller tarragoní i un dels segons del 4 de 9 sense folre fet per Santa Tecla el 1881, participant-hi amb 24 anys i 108 kg. Era conegut com L'Espiridió de Tarragona. Segons algunes fonts orals i escrites, el primer 4 de 9 sense folre ja podria haver estat carregat el 29 d'agost del 1881 durant la primera època d'or, per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls (de la qual és hereva l'actual Colla Joves Xiquets de Valls). Els esdeveniments van passar durant la Festa Major de El Catllar, municipi del Tarragonès, on sovint hi actuaven les dues colles de Xiquets de Valls. Aquell dia la Nova hi va dur amb seguretat el castell total, però el resultat de la prova fou indefinible; d'una banda, no es va veure prou bé si l'enxaneta va arribar a fer l'aleta complerta i, per tant, si s'aconseguí carregar o quedà en mer intent. I d'altra banda, en tot cas durant aquells temps les construccions carregades no comptaven. En conclusió, el que sabem per ara és que aquell possiblement fou el primer 4 de 9 sense folre portat mai a plaça fins llavors.
Però el gran pas endavant i que sí quedà reflectit amb plena solidesa va arribar el setembre del 1881, un mes més tard d'aquesta possible temptativa de la Nova: Es va descarregar per primer cop a la Història Castellera el 4 de 9 sense folre, tot per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant l'actuació de les Festes de Santa Tecla de Tarragona d'aquell any. Aquell 4 de 9 sense folre de 1881 pasaria a ser un castell mític, el més gran descarregat a la ciutat de Tarragona fins a arribar al , i aquells que hi van pujar acabaren sent camises molt reconegudes i valorades al Món Casteller amb tal gesta a l'esquena -alguns fins i tot sent mitificats-, destacant: Jaume Tarragó i Plana (L'Espiridió), Isidre Tondo i Ballart (Isidre de Rabassó), Josep Bertran i Roig (Bertran de la Riera) o Jaume Pont Gatell (Jaumet de la Cigaleta), per exemple.
Aquestes grans proves fetes per les colles vallenques i els seus resultats castellístics van generar una autèntica llegenda que ha perviscut fins avui gràcies a la tradició oral de les agrupacions castelleres, als retalls de la premsa i a les memòries escrites de la gent que ho visqué directament o indirecta. Era lògic, car es tractava d'una colossal fita històrica de tal complexitat que no es tornaria a repetir fins passats més de cent anys, i aquestes proporcions èpiques van alimenar una enorme font de relats que enfortiren més als conjunts vallencs. En tot cas, el resultat més destacable d'aquelles grans gestes fou que el 4 de 9 sense folre de la Colla Vella va ser un dels castells més grans que es veurien al (possiblement es convertí en el de majors proporcions que s'arribà a dura a terme en aquell període) i no seria igualat ni superat fins passats més de cent anys.
1983-1996: Els primers intents per recuperar un castell mític al Des del 1882 aquest gran castell es deixà de veure a les places i no es tornà a intentar fins al cap de 102 anys, quan el 23 d'octubre del 1983 la Colla Joves Xiquets de Valls va fer-ne la primera prova al per la Diada vallenca de Santa Úrsula. Suposava la primera iniciativa d'un gran castell de gamma extra al segle, sent un plà d'enormes pretensions, però la construcció va acabar en mer intent. Les dues colles de Valls l'havien assajat per aquella diada, però la caiguda precipitada del castell va fer veure que la realització d'aquesta estructura mítica encara quedava molt lluny (doncs la prova va defallir amb sisens a l'esquena dels quints). A més, aquest intent va fer-se tres anys abans que la mateixa colla intentés per primera vegada el 4 de 9 amb folre (fet el 30 d'agost del 1986 en la Diada de Sant Fèlix de la festa major de Vilafranca del Penedès), sent així la prova del 4 de 9 sense folre del 1983 molt ambiciosa però, tanmateix, precipitada. Col·lateralment, el castell fou abandonat durant molts anys, ja que es va fer evident que les colles del moment encara no presentaven prou nivell com per afrontar-lo.
El segon i tercer intent d'aquest castell al van ser duts a terme pels Minyons de Terrassa el 20 de novembre del 1994 (la XVI Diada dels Minyons de Terrassa) i el 17 de novembre del 1996 (la XVIII Diada dels Minyons de Terrassa), ambdues al Raval de Montserrat de Terrassa. Aquelles proves van centrar l'atenció de tot el Món Casteller, i l'intent del 1994 era la primera temptativa de 4 de 9 sense folre dels Minyons de Terrassa. Fou portat a plaça després d'haver pogut descarregar el 4 de 8 net a l'assaig anterior, i aquell acabaria sent el millor intent del castell total vist fins llavors al ; doncs va caure amb l'aixecador col·locat i l'enxaneta entrant. Feia més d'una dècada que cap colla s'atrevia a dur tan mítica construcció a plaça, i era el primer cop que l'executava una colla no-vallenca. Es donà doncs un gran raig d'esperança al gran 4 net.
1998: La sobtada revifalla del castell total miniatura|458x458px|Primer 4 de 9 sense folre descarregat pels Minyons de Terrassa a les Fires de Sant Narcís de Girona el 25 d'octubre del 1998, segon de la història i primer del , fet 117 anys després del primer descarregat (1881). L'any 1998 va marcar un abans i un després a la Història Castellera per molts aspectes, i un d'ells fou en matèria del 4 de 9 sense folre: Els intents dels malves durant les temporades 1994 i 1996 van fer veure que aquell castell mític era plenament viable, no sent pas cap vella llegenda del , i les colles punteres del moment es van centrar en practicar-lo tant com pogueren al pati d'assaig. Els resultats del 1998 foren espectaculars; es van veure fins a set intents d'aquest gran castell per part de quatre colles diferents en una única temporada, aspectes que eren d'autèntic rècord. Allò significà col·lateralment la gran revifalla del 4 de 9 sense folre, no tornant a ser mai més un simple record de la 1ª Edat d'Or:
La primera temptativa de la temporada arribà per la Diada de Sant Fèlix, sent la més matinera feta mai fins aleshores, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquell 30 d'agost Vilafranca del Penedès no va veure coronat el castell total per uns breus moments de dubtes de la canalla, sent una prova que novament plasmava la viabilitat de l'estructura. Començava així una cursa a contrarrellotge per veure qui seria capaç de reconquerir abans aquell gegant net.
Poc més d'un mes més tard, al XVII Concurs de castells de Tarragona (celebrat el 4 d'octubre a la plaça de braus de Tarragona) se'n veieren quatre intents: El primer dels quatre d'aquell concurs fou protagonitzat per la Colla Joves Xiquets de Valls en la primera ronda, castell que tornà a intentar un altre cop sense èxit en la quarta ronda, i ambdós cauen amb dosos col·locats. També en quarta ronda la Colla Jove Xiquets de Tarragona va el primer intent del seu respectiu currículum, castell que finalment va acabant fent llenya amb els sisens col·locats. Per altra banda, en cinquena ronda la Colla Vella dels Xiquets de Valls va provar-lo per primera vegada des del , però el castell es va ensorrar amb sisens col·locats. En aquell moment la colla rosada es trobava en segona posició darrere els Castellers de Vilafranca per una diferència de 20 punts, i tot i no haver-lo assajat gaire, fou provat sense sort.
El 25 d'octubre del 1998, al cap de tres setmanes del XVII Concurs de castells de Tarragona, es van veure dos intents en dues actuacions diferents: Un a la plaça del Blat de Valls durant la Diada de Santa Úrsula, on la Colla Joves Xiquets de Valls va fer el seu quart intent de la temporada, també sense èxit. L'altre fou dut a terme a la plaça del Vi de Girona, en el marc de les Fires de Sant Narcís, per part dels Minyons de Terrassa. La prova dels malves va ser la que va marcar un abans i un després; 117 anys després del primeríssim i únic 4 de 9 sense folre descarregat, els Minyons de Terrassa el van acabar descarregant per segona vegada a la història i primer cop al . El fet de programar l'actuació de Sant Narcís coincidint amb la diada de Santa Úrsula va ser molt criticat per part de les dues colles de Valls, una polèmica tanmateix alenada per l'aleshores cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Francesc Moreno "Melilla", amb uns comentaris desafortunats -i també molt criticats- aprofitant la condició de col·laborador en la retransmissió televisiva de la diada vallenca. El que fou inqüestionable era que amb aquest nou èxit dels Minyons de Terrassa es recuperava el darrer dels tres grans castells mítics coneguts amb seguretat del , tal com ja havien fet els mateixos Minyons amb el 5 de 9 amb folre l'any 1995 (també descarregat una única vegada a la història, el 1883, 112 anys enrere) i els Castellers de Vilafranca amb el Pilar de 8 amb folre i manilles el mateix any 1995. S'havia fet un gran pas endavant per al Món Casteller, car la recuperació del castell total va tindre un valor icònic en tal context; la coneguda com Edat de Platí inaugurada el 1993 amb la carregada de la torre emmanillada malva agafava doncs més volum.
1999-2003: El 4d9sf va creixent entre mil·lennis miniatura|443x443px|Primer 4 de 9 sense folre carregat per Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la segona època d'or, fet el 21 d'octubre del 2001 a la diada de Santa Úrsula, i segon assolit a la història de la colla. L'any següent després de la reconquesta aconseguida pels Minyons de Terrassa, el 24 d'octubre de 1999 la Colla Joves Xiquets de Valls el carregà per primera vegada oficialment al seu llarg historial durant el marc de la Diada de Santa Úrsula. Els diables vermells deixaven així sis intents infructuosos a l'esquena, i veien els primers fruits d'una dura feina que havien començat a la temporada 1983. A més, així saldaven un deure històric, car realitzaven la gesta de la que tant s'havia dubtat per part de la Colla Nova a El Catllar l'any 1881. Al mateix any 1999 els Minyons assolien el castell per segona vegada, quedant aquest cop en carregat, altra vegada a la ciutat de Girona.