Stellaris és un videojoc d'estratègia 4X i de gran estratègia desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive. El jugador controla una civilització interestel·lar dins d'una galàxia generada proceduralment i ha d'explorar, colonitzar i gestionar la seva regió de l'espai, alhora que entra en contacte amb altres civilitzacions amb les quals pot establir relacions diplomàtiques, comercials o militars.
Una part important del joc consisteix a gestionar esdeveniments tant guionitzats com emergents, que poden donar avantatges i beneficis al jugador, o bé perjudicar-lo i reforçar civilitzacions rivals. Stellaris es va publicar mundialment per a Windows, macOS i Linux el 9 de maig de 2016, i per a PlayStation 4 i Xbox One com a Stellaris: Console Edition el 26 de febrer de 2019.
El juny de 2026, Júlia Rossell Saldaña va publicar una traducció catalana no oficial del joc disponible a Steam Workshop i Paradox Mods.
Jugabilitat Stellaris és un videojoc d'estratègia en temps real amb elements 4X i de gran estratègia, ambientat en un mapa d'una galàxia generada proceduralment, on cada sistema estel·lar funciona com una unitat espacial diferenciada. Cada estrella té la seva pròpia classe estel·lar i planetes de diverses mides i tipus, com ara gegants gasosos o planetes rocosos amb temperatures de superfície molt altes o molt baixes. Els planetes es divideixen entre habitables i no habitables, i poden contenir recursos explotables per l'imperi que controli el sistema. Els sistemes estel·lars només es poden travessar mitjançant una xarxa de rutes de viatge més ràpid que la llum anomenades hipervies.
El jugador controla un únic imperi capaç de viatjar més ràpid que la llum, amb l'objectiu d'explorar i reclamar sistemes, colonitzar planetes habitables i expandir l'economia fins a superar les civilitzacions rivals. Aquestes civilitzacions apareixen mitjançant esdeveniments de primer contacte, i el jugador pot relacionar-s'hi mitjançant diplomàcia, comerç, espionatge o guerra.
El poder relatiu dels imperis es calcula a partir de tres factors principals: força militar, progrés tecnològic i poder econòmic. La força militar depèn sobretot de les flotes de naus espacials, que poden utilitzar-se per combatre altres imperis. El progrés tecnològic depèn de la quantitat i la raresa de les tecnologies investigades, que poden donar petits avantatges o desbloquejar canvis importants. El poder econòmic depèn de la producció de recursos, que es poden fer servir per comerciar, millorar els planetes, mantenir flotes i sostenir la població.
La partida comença l'1 de gener de l'any 2200, quan l'imperi del jugador acaba de descobrir la xarxa d'hipervies. La durada per defecte de la campanya és de 300 anys dins del joc, dividits en tres fases: inici de partida, meitat de partida i final de partida. Cada fase determina l'aparició de certs esdeveniments, modificadors i amenaces.
L'imperi que acumula més puntuació dins del joc guanya quan s'arriba a la data final de la partida. Aquesta puntuació depèn del poder de l'imperi, la seva influència política, les colònies, la tecnologia, les flotes, els subjectes i altres factors. Tot i això, moltes partides es juguen com a experiències obertes de simulació i narració emergent, més que no pas estrictament com una cursa cap a una victòria numèrica.
Els planetes habitables contenen poblacions formades per ciutadans de l'imperi. Cada unitat de població ocupa una feina concreta, que pot representar una classe treballadora, especialista o dirigent, i cada feina consumeix i produeix recursos. Les feines són generades per districtes i edificis planetaris, com ara districtes urbans, industrials, energètics o agrícoles. Els edificis també poden proporcionar bonificacions específiques i desbloquejar funcions noves.
L'economia d'un imperi es basa principalment en recursos com crèdits energètics, minerals, menjar, béns de consum, aliatges i valor comercial. També hi ha recursos estratègics que serveixen per construir edificis avançats, armes, defenses o promulgar edictes. La unitat, que es pot obtenir donant suport a faccions internes o construint edificis específics, permet desbloquejar tradicions i mantenir edictes. Les tradicions són conjunts de bonificacions vinculades a temes com l'exploració, l'espionatge, el mercantilisme o el militarisme.
Una part central de Stellaris és el disseny de l'imperi del jugador. Es poden escollir imperis predeterminats o crear-ne un de propi. Cada imperi té trets d'espècie, un origen que defineix la seva història anterior al viatge interestel·lar, una ètica que representa la seva filosofia política i social, civismes que defineixen les seves institucions, una forma de govern i un líder d'estat. Les ètiques es trien a partir de vuit opcions repartides en quatre eixos oposats: espiritualista contra materialista, militarista contra pacifista, xenòfob contra xenòfil i igualitarista contra autoritari.Les ètiques també poden escollir-se en variants moderades o fanàtiques.
El jugador també controla líders, personatges que poden ocupar càrrecs com governar colònies, dirigir investigacions o comandar flotes. Cada líder té trets propis que proporcionen efectes positius o negatius, i pot guanyar experiència a mesura que treballa en el seu àmbit.
El progrés s'aconsegueix mitjançant tecnologies i tradicions, que augmenten de cost a mesura que avança la partida però ofereixen beneficis cada vegada més importants. Més endavant, el jugador pot triar camins d'ascensió que alteren radicalment els habitants de l'imperi, com l'enginyeria genètica avançada, l'augmentació cibernètica, els poders psionics o la transferència de consciències a cossos mecànics. Els imperis mecànics tenen camins propis, com la nanotecnologia avançada o la transferència de la civilització a una simulació virtual.
Passat un cert temps, poden aparèixer crisis galàctiques, pensades per fer més difícil el final de la partida. Les crisis de meitat de partida poden incloure croades d'imperis saquejadors o invasions procedents de cúmuls extragalàctics. Les crisis finals poden consistir en el despertar d'intel·ligències artificials hostils, invasions extradimensionals o amenaces procedents de fora de la galàxia. Paradox va dissenyar aquest sistema per contrarestar un problema habitual dels jocs 4X: que una facció sigui tan poderosa al final de la partida que la seva victòria resulti inevitable. Diverses expansions han afegit també la possibilitat que l'imperi del jugador esdevingui ell mateix una crisi galàctica.
Desenvolupament i llançament Stellaris va ser desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive. Utilitza el mateix Clausewitz Engine que l'estudi havia fet servir des d'Europa Universalis III, publicat el 2007, tot i que amb modificacions com l'ús de renderització basada en física.
El joc es va presentar a la Gamescom l'agost del 2015. El director Henrik Fåhraeus va descriure les influències del joc com una combinació de Star Control II, Master of Orion II: Battle at Antares i Europa Universalis IV, amb la voluntat de crear un joc d'estratègia centrat especialment en l'exploració i l'expansió. L'equip també va fer referències a Star Control II en alguns conceptes i personalitats alienígenes, incloent-hi espècies que recorden ocells, fongs i núvols de gas.
Stellaris es va publicar el 9 de maig de 2016. Després del llançament, els desenvolupadors van confirmar que hi hauria paquets d'expansió i actualitzacions gratuïtes per corregir errors i introduir noves mecàniques. Durant els primers anys, les actualitzacions principals van rebre noms d'escriptors de ciència-ficció, com Stanisław Lem, Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, Robert A. Heinlein, Iain Banks, Douglas Adams, Ray Bradbury, Karel Čapek, Pierre Boulle, C. J. Cherryh, Larry Niven, Ursula K. Le Guin, Gene Wolfe, Tanith Lee i Mary Shelley. A partir de la versió 3.3, titulada «Libra», les actualitzacions van començar a adoptar noms de constel·lacions.
La primera gran actualització va arribar el 24 de maig de 2016, poc després del llançament, amb millores en la intel·ligència artificial i una nova raça jugable. L'actualització 2.0, «Cherryh», publicada el febrer de 2018 juntament amb l'expansió Apocalypse, va reformar una part important de les mecàniques bàsiques. L'actualització 2.1, «Niven», va arribar amb Distant Stars i va revisar el bucle principal de joc; la 2.2, «Le Guin», va arribar amb MegaCorp i va reformar l'organització dels planetes. La versió 3.0, «Dick», es va publicar l'abril del 2021 juntament amb Nemesis i va introduir canvis importants en economia, població i intel·ligència.
Paradox va portar el joc a consoles. Les versions per a PlayStation 4 i Xbox One es van publicar el 26 de febrer de 2019 com a Stellaris: Console Edition. Una versió optimitzada per a Xbox Series X/S es va publicar el 25 de març de 2021.
Expansions i contingut descarregable Stellaris ha rebut nombrosos paquets de contingut descarregable. Tots són opcionals i es poden aplicar al joc base en diverses combinacions. Les expansions més grans modifiquen significativament les mecàniques i característiques del joc, mentre que els paquets narratius afegeixen esdeveniments i mecàniques menors, i els paquets d'espècies introdueixen noves espècies, retrats, àudio, trets i civismes.
El primer paquet, Plantoids Species Pack, es va publicar el 4 d'agost de 2016 i va afegir espècies vegetals, nous retrats, naus i paisatges urbans. Leviathans, publicat el 20 d'octubre de 2016, va introduir criatures espacials poderoses, enclavaments independents i noves mecàniques per als imperis caiguts.
Utopia, publicat el 6 d'abril de 2017, va afegir megaestructures com mons anell i esferes de Dyson, hàbitats espacials, avantatges d'ascensió, imperis ment rusc i noves opcions d'esclavitud i adoctrinament de civilitzacions primitives. Synthetic Dawn, publicat el 21 de setembre de 2017, va permetre jugar amb imperis robòtics i va afegir cadenes d'esdeveniments i aixecaments sintètics.
Apocalypse, publicat el 22 de febrer de 2018, es va centrar en la guerra i va afegir superarmes capaces de destruir planetes, naus de classe Tità, defenses a escala de sistema i civilitzacions nòmades de saquejadors. Distant Stars, publicat el 22 de maig de 2018, va afegir sistemes i cúmuls ocults, anomalies i esdeveniments espacials. MegaCorp, publicat el 6 de desembre de 2018, va introduir governs corporatius, sucursals comercials, ecumenòpolis, més megaestructures i un mercat galàctic d'esclaus.
Expansions posteriors van continuar ampliant el joc. Ancient Relics va permetre excavar ruïnes de civilitzacions desaparegudes; Federations va reforçar la Comunitat Galàctica i les federacions; Nemesis va expandir l'espionatge i va permetre al jugador convertir-se en una crisi galàctica; Overlord es va centrar en relacions entre sobirans i vassalls; Galactic Paragons va renovar els líders i va introduir consells imperials; i Astral Planes va afegir esquerdes astrals amb històries ramificades.
Entre el 2024 i el 2026, el joc va continuar rebent contingut, com The Machine Age, Cosmic Storms, Grand Archive, BioGenesis, Shadows of the Shroud, Infernals i Nomads, amb noves mecàniques per a imperis mecànics, tempestes còsmiques, col·leccions galàctiques, bioenginyeria, psionisme, espècies ígnies i imperis nòmades.
Rebuda Abans del llançament En una previsualització per a Rock Paper Shotgun, Adam Smith va escriure que Stellaris podia ser el moment més brillant de Paradox i una fita en el desenvolupament tant dels jocs 4X com del disseny de gran estratègia.
Crítica