La punta de Peiraguils és un cim de 2.701 metres d'altitud dels Pirineus, situat a la frontera entre Andorra i França. El vessant andorrà pertany a la parròquia d'Ordino, mentre que el vessant francès forma part del municipi d'Ausat, al departament de l'Arieja.
El cim forma part del sector septentrional del circ de Tristaina i és conegut especialment perquè acull el Mirador Solar de Tristaina, una plataforma panoràmica circular inaugurada l'any 2021.
Geografia El pic de Peiraguils s'aixeca sobre la carena fronterera que separa la vall andorrana d'Ordino de la vall francesa de Vic de Sòs. Al sud-oest es troba el pic de Creussans, de 2.682 metres, mentre que cap al nord la carena continua en direcció al pic de l'Estany Forcat.
Als voltants del cim hi ha diversos estanys d'origen glacial. A ponent, al vessant francès, es troba l'estany de Creussans, mentre que a llevant hi ha els estanys de Tristaina, entre els quals l' estany del Mig de Tristaina i l'estany de Més Amunt de Tristaina.
Des del cim es domina el circ glacial de Tristaina, la vall d'Ordino i bona part dels cims fronterers entre Andorra i l'Arieja. Cap al nord, en dies de bona visibilitat, la panoràmica s'estén vers els massissos de l'alta vall de Vic de Sòs.
Toponímia El topònim apareix documentat principalment amb la forma Peiraguils, al costat de les variants franceses Peyreguils i Peyreguills. El primer element, peira, correspon al mot occità que significa ‘pedra’ o ‘roca’, emparentat amb el català pedra i procedent del llatí . La interpretació del segon element, -guils, no és segura. S'ha relacionat intuïtivament amb l'occità i el català àguila, de manera que el conjunt podria al·ludir a un penyal o indret freqüentat per àguiles, però aquesta explicació requereix confirmació en fonts toponímiques especialitzades.
Mirador Solar de Tristaina Al cim hi ha el Mirador Solar de Tristaina, una estructura metàl·lica circular concebuda com a plataforma panoràmica i com a rellotge de sol. Fou oberta al públic l'estiu de 2021 i esdevingué un dels principals equipaments turístics de la zona d'Ordino-Arcalís.
El projecte fou promogut per Joan Viladomat i desenvolupat per l'arquitecte Toni Riberaygua, l'enginyer civil Sergi Riba i l'enginyer d'estructures Lluís Moya. L'estructura principal consisteix en un anell metàl·lic de 25 metres de diàmetre i aproximadament 1,25 metres d'amplada, una part del qual queda suspesa sobre el vessant de la muntanya.
Una barra central de 27 metres de llargada, inclinada 42,55 graus, actua com a gnòmon. La inclinació correspon aproximadament a la latitud geogràfica del lloc i permet que l'ombra es projecti sobre la circumferència del mirador per indicar l'hora solar.
La concepció del mirador com a rellotge solar es relaciona amb la consideració del proper pic d'Arcalís com a «muntanya solar». Aquesta denominació prové d'un fenomen observat anualment al començament d'agost, quan el Sol és visible durant uns minuts a través d'una obertura natural de la muntanya. El fenomen fou estudiat i divulgat per l'enginyer i excursionista andorrà Bonaventura Adellach.
Accés L'ascensió es pot fer des de la zona de la Coma d'Arcalís. Durant la temporada d'estiu, l'accés més curt combina el telecabina de Tristaina amb el telecadira de Creussans; des de l'estació superior del telecadira resten aproximadament entre quinze i vint minuts a peu fins al cim.
També s'hi pot arribar íntegrament a peu des de la Coma, passant pels estanys de Tristaina o pel port de Creussans. Aquesta segona opció presenta un desnivell i una durada superiors i transcorre per terreny d'alta muntanya.
Afluència El mirador ha esdevingut un dels indrets més visitats d'Ordino durant la temporada estival. L'estiu de 2024 hi accediren aproximadament 70.000 persones, segons dades difoses per l'estació d'Ordino-Arcalís.
Vegeu també Estanys de Tristaina Pic de Tristaina Pic de Creussans Ordino-Arcalís
Referències
Categoria:Muntanyes de l'Arieja Peiraguils Categoria:Frontera entre Andorra i França