Leblanc, Inc. va ser una empresa de fabricació d'instruments musicals fundada per primera vegada a França al segle XIX i posteriorment amb seu a Kenosha, Wisconsin. L'empresa era un fabricant d'instruments de vent fusta conegut principalment pels seus clarinets. El 2004, l'empresa va ser venuda a Conn-Selmer, una divisió de Steinway Musical Instruments. Com a resultat, Leblanc va deixar d'existir com a empresa independent i es va convertir en una marca.
L'empresa fabricava i distribuïa una àmplia gamma d'instruments —de producció pròpia o a través de les seves filials i marques— com ara clarinets, saxòfons, trompetes, trombons i boquilles.
Avui dia, només es fabriquen i venen clarinets sota la marca Leblanc, que ofereix una gamma que va des dels clarinets tradicionals fins als clarinets baixos, contrabaix i contralt.Leblanc clarinets on Conn-Selmer, 12 Nov 2019
Història "G. Leblanc Cie". va ser establerta a França per Georges Leblanc a finals del segle XIX, a La Couture-Boussey. El 1904 l'empresa va adquirir Ets. D. Noblet, el fabricant d'instruments més antic de França (fundat el 1750).Leblanc brand on Conn-Selmer website El 1945, Léon Leblanc (1900–2000) va conèixer Vito Pascucci (1922–2003), que aleshores era el gerent d'instruments i tècnic de reparació de l'Orquestra Glenn Miller de la Força Aèria de l'Exèrcit dels Estats Units. Pascucci i Miller havien parlat d'obrir una empresa de distribució d'instruments musicals i d'importar-los després de la guerra. La idea va perviure amb Pascucci després de la mort de Miller, i estava buscant possibles proveïdors. Ell i Leblanc van arribar a un acord i el 1946 van fundar la G. Leblanc Corporation amb seu a Kenosha, Wisconsin.Reminiscence by Dr. Pascucci June 1, 2009
A més dels clarinets Leblanc, la G. Leblanc Corporation va començar a importar instruments de vent-metall i saxòfons fabricats per les empreses franceses Courtois i Beaugnier, respectivament, amb la marca "Leblanc". Els saxòfons més distintius de Leblanc en aquell moment eren els saxòfons Model 100 i 120 "System", la darrera iteració d'instruments dissenyats per G. Leblanc des de principis dels anys 30 per alleujar els problemes acústics inherents al sistema de claus estàndard i oferir més opcions de digitació.History on Leblanc website (archive), 6 Feb 2006 miniatura|212x212px|Joc de canya de Leblanc Leblanc va ampliar la seva línia de productes i distribució amb l'adquisició de diverses altres empreses: la Frank Holton Company (fabricant d'instruments de metall) el 1964; la Bublitz Case Company, fabricant d'estoigs per a instruments musicals el 1966; The Woodwind Company (fabricant de boquilles de vent fusta) el 1968; i la Martin Band Instrument Company (drets de marca i xarxa de distribució d'instruments de metall i saxòfons) adquirida de Wurlitzer Co. el 1971.
Els saxòfons Yanagisawa van ser comercialitzats per primera vegada per Leblanc a finals dels anys seixanta sota les marques Leblanc i Vito, i sota la marca Martin després de 1971, abans de la seva distribució sota el nom propi de Yanagisawa. El 1981, Leblanc es va convertir en el comercialitzador i distribuïdor exclusiu dels productes Yanagisawa als Estats Units i al Canadà.
El 1989, l'empresa americana Leblanc va adquirir la majoria de les accions de G. Leblanc Cie. i va assumir la seva gestió. Una línia de guitarres clàssiques va ser fabricada al Japó per a la corporació G. Leblanc. Els models inclouen el 301-c, el 701-f i possiblement altres.
La marca Vito A partir del 1951, l'empresa americana Leblanc va començar a fabricar clarinets per a estudiants amb la marca Vito. Els forats es van produir a les instal·lacions de Leblanc a Kenosha i els accessoris van ser subministrats per G. Leblanc Cie. Els instruments de metall Vito provenien de Holton, que més tard va ser adquirida per Leblanc el 1964.
Després d'aconseguir breument els seus saxòfons Vito a Holton, Leblanc va importar peces de saxòfon Beaugnier per muntar-les a Kenosha i vendre-les sota la marca Vito. A finals de la dècada de 1950, els saxòfons Vito també es muntaven a partir de peces subministrades per l'Art Best Manufacturing Company de Nogales, Arizona, amb algunes diferències respecte als dissenys de Beaugnier. Les dues sèries de saxòfons Vito es coneixen com a Vito-France i Vito-Kenosha. El model més distintiu d'aquest període va ser el Vito Model 35, amb un sistema de claus basat en el disseny del "sistema" Leblanc. A mitjans i finals de la dècada de 1960, Leblanc va començar a obtenir peces de saxòfon de Yamaha per a la línia Vito-Kenosha, produint saxòfons amb peces americanes i japoneses.
Entre 1968 i 1970, Leblanc va introduir saxòfons sota la línia Vito-Japan, que consistia en saxòfons alt i tenor de Yamaha (models 7131), i saxòfons soprano, alt i baríton de Yanagisawa (models VSP). Leblanc va importar flautes Yamaha per a la seva línia Vito-Japan a partir del 1970.
Leblanc va afegir l'empresa KHS de Taiwan com a font dels saxòfons Vito el 1981. Les versions KHS es van vendre com a models 7133, 7136, 7140 i 7190.
La línia d'instruments de vent fusta Vito es va deixar de fabricar el 2004, tot i que Yamaha i KHS (Jupiter) van continuar fabricant models equivalents de saxòfons. La línia de vent Vito es va deixar de fabricar el 2007.
Venda i reorganització L'empresa va ser venuda l'1 d'agost de 2004 a Steinway Musical Instruments i col·locada sota la filial Conn-Selmer de Steinway. Conn-Selmer va tancar les instal·lacions de Leblanc a Kenosha el 2007 i van traslladar les seves operacions franceses a les seves instal·lacions d'Elkhart, Indiana. La marca de vent Martin de Leblanc es va deixar de fabricar i la producció dels vents Holton es va traslladar d'Elkhorn, Wisconsin, a les instal·lacions de Conn-Selmer a Eastlake, Ohio, el 2008. La fàbrica de clarinets francès de Leblanc va ser venuda al Buffet Group el 2008.
Referències
Categoria:Instruments musicals Categoria:Fabricació