Lastronomia inuit se centra al voltant del Qilak, el nom inuit de l'esfera celeste i la llar de les ànimes dels difunts. Les creences inuit sobre l'astronomia estan modelades pel clima dur de l'Àrtic i les dificultats resultants per sobreviure i caçar a la regió. Les estrelles eren una eina important per controlar el temps, les estacions i la ubicació, especialment durant l'hivern.
Els inuit són un grup de pobles circumpolars que habiten les regions àrtiques i subàrtiques del Canadà i Alaska (Amèrica del Nord), Groenlàndia/KalaallitNunaat (Dinamarca) i parts del nord de Sibèria (Rússia). Hi ha moltes similituds entre les tradicions i creences dels pobles indígenes de les regions àrtiques. Per exemple, els inuit, els txuktxis i els evenkis tenen una visió del món basada en les seves creences religioses i tenen tradicions relacionades sobre astronomia. Tot i que existeixen diferents tradicions entre els grups, se superposen en la manera com les estrelles, el clima i els contes populars ajuden a la caça, la navegació i l'ensenyament del món als seus infants.
La seva astronomia i la seva relació amb el cel estan fortament influenciades per les seves necessitats espirituals i pragmàtiques, així com per les altes latituds septentrionals on resideixen. Per a aquells que viuen per sobre del Cercle Polar Àrtic, la latitud afecta la visió del cel nocturn, especialment el fet que durant l'hivern la nit polar pot durar diversos mesos i el sol de mitjanit durant l'estiu.
Impacte de la latitud elevada miniatura|Membres del Conferència Circumpolar Inuit Nit polar i sol de mitjanit Les latituds dins del Cercle Polar Àrtic influeixen significativament tant en el comportament del Sol com en la capacitat de veure els estels. Començant aproximadament des de finals de novembre fins a mitjan gener, al voltant del paral·lel 69 Nord, els inuits mai no veuen el Sol. Durant aquest temps, tot i estar a les fosques, el cel sovint està més fosc per condicions meteorològiques com el vent amb neu o la cobertura de núvols. Després, durant deu setmanes a partir de mitjan maig, el Sol mai no es pon. Això també significa que a la primavera, a l'estiu i a principis de la tardor, els cels són massa lluminosos per poder veure els estels a simple vista. Aquests fenòmens i limitacions han tingut una influència significativa en les relacions dels inuit amb el Sol i els estels.
Refracció atmosfèrica La latitud també fa que alguns estels no siguin visibles en absolut, mentre que aquells que sí que ho són, però estan a prop de l'horitzó, es veuen afectats de manera visible per la refracció atmosfèrica a causa de les baixes temperatures. L'aparença d'aquests estels a prop de l'horitzó canvia al llarg del dia i, durant els «dies foscos d'hivern sense sortida del sol, els estels indiquen el moment en què els vilatans s'han de despertar, en què els nens i els caçadors han de començar el dia i en què el poble ha de començar les rutines diàries».
La refracció també afecta l'aparença del Sol, en particular quan reapareix per primer cop a l'horitzó després del llarg i fosc hivern. Aquest era un moment de gran ansietat, de manera que els inuit observaven estrictes tabús «per assegurar el retorn ràpid i complet del sol». No es creia que el Sol hagués tornat de manera segura i ferma fins que no aconseguia una alçada al cel equivalent aproximadament a l'amplada d'un guant sobre una mà estesa. Només en aquest punt es realitzaven viatges més llargs amb trineus de gossos i començaven els preparatius per traslladar-se als campaments de primavera.
La mesura del temps Els inuit utilitzen la Lluna per fer el seguiment de l'«any de calendari», comptant tretze «mesos de lluna». Cada mes rep el nom d'una característica de la temporada que és predictible, majoritàriament relacionada amb el comportament dels animals, que coincideix amb una lluna concreta. Per exemple, un mes s'anomena «el niu dels eiders» mentre que un altre s'anomena «el naixement dels catxalots de foca». El mes de la lluna durant la nit polar es coneix com a tauvijjuaq o la «gran foscor».
L'observació del solstici d'hivern era molt important, tot i que als equinoccis i al solstici d'estiu no se'ls donava molta atenció. El solstici d'hivern marca tant la part més fosca de l'hivern com el punt d'inflexió quan la llum comença a augmentar, marcant la promesa del retorn del Sol. La primera aparició d'Aagjuuk té lloc cap a mitjan desembre i s'utilitza a tot l'Àrtic per assenyalar l'arribada del solstici d'hivern. Per a algunes tribus, això també assenyalava el moment d'una celebració de mig hivern.
Algunes constel·lacions només tenen aparicions estacionals, la qual cosa ajuda a marcar el pas del temps. Per exemple, Ullakut (Orió) i Sakiattiak (Taurus) només són visibles a l'hivern. Al llarg de l'hivern, moltes estrelles de Tukturjuit (Carro Gran) s'utilitzaven com a agulles d'hores per fer el seguiment del temps durant la nit o com a estrelles de calendari per determinar la data. Aagjuuk (Àguila) i Kingulliq (Lira) comencen a aparèixer cap al final de l'hivern, assenyalant que la llum tornarà a la regió.
Cosmologia espiritual La tradició inuit vincula estretament la Terra i el cel, amb una comprensió espacial de la Terra com un gran disc pla que acaba en penya-segats i està envoltat de cel. El cel en si s'entén com quatre o cinc capes de regnes celestials. Cada capa és una terra separada dels morts i el seu propi món. L'aurora boreal té un significat especial com a lloc on habiten els esperits que van morir per pèrdua de sang, assassinat o part. Les llegendes adverteixen els inuits contra les males accions i els actes tabú explicant històries de persones que es transformen en estrelles després de cometre transgressions. Per exemple, "l'omnipresent epopeia inuit del Sol i la Lluna en què la cobdícia, l'assassinat, l'incest i la retribució expliquen la creació del sol, la lluna i les primeres estrelles".
Constel·lacions Els inuit tenen noms tradicionals per a moltes constel·lacions, asterismes i estrelles. L'astronomia inuit anomena trenta-tres estrelles individuals, dos cúmuls estel·lars i una nebulosa. Les estrelles s'incorporen a 16 o 17 asterismes, tot i que set tenen noms individuals.
De manera distintiva, Polaris o Estrella del Nord és un estel menor per als inuit, possiblement perquè a les latituds septentrionals la seva ubicació és massa alta al cel per ser útil per a la navegació. S'anomena Nuutuittuq, que significa "mai es mou". Només s'utilitza per a la navegació pels més meridionals.
Astronímia El nomenament dels objectes celestes es divideixen en dues categories principals: la personificació humana o animal i la designació "intrínseca", que s'inspira en una característica visible particular de l'estrella o estrelles. La designació intrínseca es pot basar en el color, la distància a les estrelles circumdants i el moviment o la progressió pel cel. Moltes estrelles tenen dos noms, un nom quotidià i un nom "literari" que s'utilitzaria quan les estrelles personifiquen un personatge mític. Les estrelles mai formen col·lectivament la imatge d'un animal o persona a causa de la creença que cada estrella individual va ser una vegada un ésser animat que vivia a la Terra. Els objectes inanimats com el "canelobre" o les "clavícules" de pedra esteatita es representen mitjançant agrupacions d'estrelles.
Mitologia Els noms de les estrelles es recorden a través de mites i llegendes, que "reflectien l'ètica social i les preocupacions universals sobre la creació, l'ordre social i còsmic, la nutrició, la retribució i la renovació". Aquestes històries s'utilitzen tant com a explicacions de com són o arribaren a ser les coses com a eina narrativa per ajudar la gent a recordar la ubicació de les estrelles i la seva relació entre si, crucial quan s'utilitzen les estrelles per a la navegació o la mesura del temps.
+Taula de constel·lacions, asterismes i estrelles principalsNomTraduccióConstel·lació occidental relacionadaEstels principals dels InuitTradicions o llegendes relacionadesAagjuukAquilaAltair, TarazedS'utilitzava per marcar les hores durant l'època on el sol sempre és darrere de l'horitzó. També l'arribada de la primavera.AkuttujuukDos col·locats allunyats o aquells [dos] emparellatsOrionBetelgeuse, Bellatrix (els dos que formen els "muscles" d'Orió)Indicador del canvi d'estacions. Les fonts no estan d'acord sobre si la seva aparició marca el començament o el final de l'hivern.AvigutiDivisor, separador [de la volta celeste]Via làctiaUna història diu que Aviguti és el rastre deixat "per la raqueta de neu de Raven quan va caminar pel cel creant els habitants de la Terra".Kingulliq*El que està darrereLyraLa dona vella (Vega)Vega també és coneguda en algunes llegendes com "un germà del Sol", ja que és la segona estrella visible durant l'inici de la primavera.Kingulliq*(segon)El de darrereOrionRigel (peu dret d'Orió)Kingulliq és conegut com un caçador, que va darrere d'Ullakut o "els corredors" (tres estrelles del cinturó d'Orió) perquè va deixar caure el guant.Nanurjuk*Que té l'esperit d'un os polarTaurusAldebaranMolts contes on Nanurjuk és un ós polar caçat per les estrelles properes que l'envolten.Nuutuittuq* (dicció alternativa: Niqirtsuituq)El qui mai no es mouUrsa MinorPolarisNuutuittuq és una estrella menor i la majoria dels inuit no la poden utilitzar per a la navegació. Representada a la bandera i l'escut d'armes del territori canadenc de Nunavut.PituaqEl canelobreCassiopeiaScadar, CaphQimmiitGossosTaurusHyades (cúmul estelar)En una llegenda, els Qimmiit són gossos que han arraconat un ós polar, Nanurjuk (Aldebaran).QuturjuukOssos de clavículaBessons i CotxerPòl·lux / Càstor i Capella / MenkalinanEmprats per marcar l'hora durant la nit. Cadascun del parell denota una clavícula de cada banda del cos.SakiattiakOs de l'estèrnumTaurusPleiades (cúmul estelar)De vegades es creu que són gossos o caçadorsSikuliarsiujuittuq*Aquell que mai va al gel marí recentment format o l'home assassinatCa MenorProcióEn algunes llegendes és un "home gran que se n'anà a caçar". Altres llegendes es refereixen a l'home com el que va robar menjar als caçadors del poble perquè era massa obès per caçar sobre el gel. Després va ser assassinat pels altres caçadors, que el van convèncer d'anar al gel marí de totes maneres. El color de Procyon sovint pot semblar vermell i aquest color s'associava amb la seva fi sagnant.Singuuriq*Parpelleja o fa pampalluguesCa MajorSíriusEstrella localitzada a molt poca altura respecte l'horitzó en altes latituds nord. Potser el nom prové del fenomen atmosfèric de la refracció.SivulliikEls que van al frontBoverArtcturus, MuphridEs pensa que aquest parell d'estels marquen l'inici del l'hivern.TukturjuitRens (pl.)Ossa MajorDubhe, Merak, Phecda, Megrez, Alioth, Mizar-Alcor, i AlkaidFormat per les mateixes set estrelles que es coneixen col·lectivament com a "gran arada"UllaktutThe runnersCinturó d'OrióAlnitak, Alnilam, MintakaUllakut representa "tres corredors heroics" perseguint les seves preses.UrsuutaattiaqRecipient d'oli o greix, de pell de focaCassiopeaMateixos estels que l'oriental CassiopeaUllakut representa "tres corredors heroics" perseguint les seves presesQangiamariitNebots i nebodes o cosinsNebulosa d'OrióQangiamariit hom pensava que era un grup d'infants. *Els asteriscs assenyalen els estels principals, no les constel·lacions o asterismes sencers.
Referències
Categoria:Astronomia Categoria:Etnologia Categoria:Inuit