Androsace halleri és una espècie del gènere Androsace, que pertany a la família de les primulàcies. Viu a l'alta muntanya, als prats alpins silicícoles, més o menys pedregosos.

Descripció És una planta herbàcia, perenne, vivaç, que no arriba a un pam d'alçada; amb diverses rosetes de fulles columnars, que creixen formant petits grups més o menys laxos. Les fulles són linears, estretament triangulars, enteres, d'entre 10 i 30 mm (o un xic més) i amb una quilla en el revers; la fulla es torça cap avall i acaba en una punta ganxuda, habitualment ciliades o amb pèls arquejats, sovint sobre el nervi. Aquests són els caràcters que permeten diferenciar-la d'Androsace laggeri, una espècie molt propera i semblant a primer cop d'ull.

Les flors surten reunides (entre 3-6) sobre un escap, un peduncle sense fulles, relativament llarg, que pot allargar-se fins uns 11 cm de llarg durant la fructificació (només 1 a 6 mentre hi ha les flors), curtament pubescent, amb unes petites bràctees a la base de la panícula. El calze amaga gairebé tot el tub del corol·la que té els lòbuls rosa intens, amb la gorja groga.

Hàbitat i distribució És una espècie d'oròfit de les muntanyes del sud d'Europa, des de la Serralada Cantàbrica i els Pirineus, fins al massís Central de França (Vosges, Cevenes...). A la península Ibèrica s'ha trobat de forma disjunta, entre León i Oviedo per un costat i a la zona del Puigmal, al Pirineu Oriental.

Com que és bastant rara en aquests dos nuclis tan separats entre si, es va incloure, amb la categoria d'espècie vulnerable, al "Atlas y libro rojo de la flora vascular amenazada de España".

Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.

Alguns autors han considerat que era molt propera a A.laggeri, fins al punt que se l'havia considerat una subespècie d'Androsace carnea, que era com s'anomenava clàssicament A.laggeri: Androsace carnea subsp. halleri (L.) P.Fourn. in Quatre Fl. France (1937)

Androsace halleri L. (1753) (=Androsace carnea var. rosea)

Més recentment, Peter Schönswetter, Marianne Magauer i Gerald M. Schneeweiss han pogut identificar un llinatge genèticament diferent corresponent a les poblacions pirinenques de l'entorn de Núria, que ha permès descriure un nou tàxon, amb categoria de subespècie. Morfològicament es pot diferenciar per tenir els escaps més curts, (6)7–29(37) mm, i les fulles també més curtes (5-12 mm) i relativament més amples:

Androsace halleri subsp. nuria Schönsw. & Schneew. (2015)

Referències

Categoria:Primulàcies