El Casal Popular 3 Voltes Rebel és una centre social i cultural autogestionat del barri barceloní de la Guineueta, al districte de Nou Barris, tot i que fundat l'any 2006 al barri de la Prosperitat. El Casal està gestionat per l'entitat Associació Cultural Casal Popular de Nou Barris i forma part de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans.
El nom del Casal es un homenatge a Maria Mercè Marçal, veïna del barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, i al seu poemari Cau de llunes, on va escriure que: "a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
Història El Casal Popular 3 Voltes Rebel es va inaugurar oficialment el 7 d'octubre de 2006, amb una okupació impulsada per l'assemblea de Nou Barris de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, al carrer d'Argullós núm. 108 del barri de la Prosperitat. La propietat del local va aconseguir el desallotjament de l'espai a finals de 2011, després de diversos ajornaments aconseguits per la pressió popular.
El 4 de febrer de 2012 es va inaugurar el nou local del Casal al passeig d'Urrutia núm. 125 del barri de la Guineueta, en aquest cas llogat. Els primers anys de vida del nou espai, van coincidir amb les vagues generals de març i novembre de 2012, com també amb el naixement de la plataforma Nou Barris Cabrejada, amb entitats veïnals, socials, culturals i esportives d'arreu del districte, contra la precarietat i les retallades produïdes per la crisi financera espanyola.
El juliol de 2018, posterior al Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, el Casal Popular 3 Voltes Rebel i el Casal La Bugadera d'Horta, van patir pintades per part de l'organització neonazi Democracia Nacional i amenaces a diversos veïns. La manifestació convocada en rebuig, el dia posterior, va acabar amb un intent d'assalt per part de diversos membres d'organitzacions ultradretanes amb cinc atacants detinguts, i posteriorment condemnats, per un delicte d'agressions amb l'agreujant de discriminació ideològica.
Durant la pandèmia de la COVID-19, el Casal va organitzar la Xarxa de Suport Mutu de Nou Barris, amb l'objectiu de coordinar la solidaritat veïnal cap a les persones grans i desfavorides del districte, per cobrir necessitats com menjar, medicaments o serveis bàsics. Va ser la primera xarxa del districte i el germen per l'inici d'altres xarxes als barris, com va ser als barris de Porta o la Trinitat Nova.
Infiltració policial miniatura|Belén Awad-Ratib Gómez, membre de la Policia Nacional i infiltrada al Casal Popular 3 Voltes Rebel.
El 5 de març de 2025, la Directa va destapar la infiltració d'una agent de la Policia Nacional al Casal. Es tractava de Belén Awad-Ratib Gómez, que va néixer a Madrid i va formar part de la 32a promoció de l'Escola de Policia d'Àvila, on es graduà i jurà bandera el juny de 2018.
Desprès d'infiltrar-se a la Comunitat Palestina de Catalunya i el moviment propalestí català a l'octubre de 2018, entraria al Casal Popular 3 Voltes Rebel a través d'un programa de NOVACT - Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta (finançat per la Generalitat de Catalunya, i allà començaria a militar a l'organització de l'Esquerra Independentista Endavant, arribant a implicar-se en les mobilitzacions contra la sentència del procés, la tardor del 2019.
Seguint els mateixos patrons que d'altres casos d'infiltracions, Belén utilitzà motius familiars per abandonar la militància i alhora mantingué el contacte des de la distància per no aixecar sospites. Malgrat haver marxat de Barcelona a finals de 2020, al·legant un canvi de destinació de la presumpta feina de comercial, que li servia de coartada, i la delicada salut de la seva mare, va mantenir contacte telefònic amb l'activisme barceloní fins ben avançat l'any 2023.
Després de la informació publicada per la Directa, es va llençar un manifest titulat "Fermes, juntes i organitzades: contra les infiltracions policials a Nou Barris i arreu" amb la signatura de més de 80 entitats, especialment del districte de Nou Barris, com el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, els Casals de Joves de la Guineueta i la Prosperitat o la Coordinadora Cultural de Nou Barris, com també a entitats i partits d'arreu del país.
A més, les entitats del districte de Nou Barris van organitzar una manifestació unitària de rebuig a la infiltració, que va comptar amb la presència d'unes 150 persones, pels carrers de la Prosperitat, el Verdum i la Trinitat Nova, fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Nou Barris, sota el lema "Contra l'espionatge d'estat: serem el vostre pitjor malson!".
Eix cronològic de Nou Barris El Casal Popular va incorporar el 2025 un eix cronològic de les lluites de Nou Barris, al llarg de la història, creat entre d'altres per l'historiador Ivan Patrici Navarro i el veí Ignasi Hosta, ambdós socis del Casal. El punt d'inici és la Guerra dels Segadors, quan el districte encara no existia com a tal, ja que formava part del terme municipal de Sant Andreu del Palomar, i finalitza amb les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català i la infiltració policial de Belén Awad-Ratib Gómez.
Referències
Categoria:Ateneus de Barcelona Categoria:Centres culturals de Barcelona Categoria:La Guineueta Categoria:Organitzacions de Nou Barris