coneguda també com Maria Cugueró, va ser una bibliotecaria, escriptora i traductora catalana, coneguda per la seva tasca al Servei de Biblioteques del Front durant la Guerra civil i les seves recerques històriques i sociològiques.

Biografia Es va formar a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va ser alumna de l'historiador i filòleg Jordi Rubió i Balaguer. Es va graduar el 1937, formant part de la XX promoció, amb Maria Teresa Boada i Villalonga, Maria Antonieta Cot i Miralpeix, Núria Cot i Miralpeix, Mercè i Núria Rossell Rosal, Consol Compte i Simó, Maria Condemines i Soler i Rosa Maria Cortina Tort. Aquesta promoció va marcar una etapa d'estudis sota els valors culturals de la Segona República Espanyola, just abans de la forta regressió i depuració que van patir en la postguerra.

Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, es va capgirar la vida del país. L'art, la cultura i els llibres van passar a ser eines de guerra, amb tot tipus de propaganda, llibres, escrits i pamflets, destinats a mantenir la moral de la població.

Un cop graduada, Maria Cugueró va passar a treballar al servei central de Barcelona que coordinava els bibliobusos del front. Entre maig i juny de 1937, va ser destinada, en pràctiques, a la Biblioteca Popular de Manresa. A partir del 24 d'agost, fins al 27 d'octubre, per causa de les baixes per malaltia de la directora, Concepció Balanzó Echevarria i de l'auxiliar, Maria Carme Benavent i Barberà, va haver d'assumir la direcció de la biblioteca, a part de continuar la col·laboració amb el Servei de Biblioteques del Front, per fer arribar llibres als soldats de primera línia. Precisament, el novembre de 1938, Concepció Balanzó, juntament amb el professor Jordi Rubió i Balaguer i Maria Felipa Español Coll, van patir un accident de trànsit per esquivar el sot d'una bomba, Balanzó va morir en patir ferides molt greus, en obrir-se una porta i caure del vehicle. Per aquest motiu, Cugueró va quedar, definitivament, al capdavant de la biblioteca de Manresa fins a l'acabament de la Guerra Civil. Sempre va mantenir actualitzats els dietaris que el 1928 havia iniciat la primera directora, Pilar Bertran Vallès, on s'anotaven els actes, incidències, inspeccions, preferències de lectura, etc., que donaven una idea del context social de la ciutat i que van servir de base per al llibre Que podria ser ser una biblioteca de referència a les populars de Catalunya, on Cugueró va descriure els hàbits de lectura dels usuaris, no sols com a passatemps, sinó com a element indispensable per a la formació d'infants, adolescents, dones, estudiants i obrers interessats en temes relatius a llurs professions, molt vinculades, en aquella comarca, al sector tèxtil i a la mineria.

Amb la derrota del bàndol republicà, el febrer de 1939, la nova comissió gestora de la Diputació de Barcelona, va declarar cessat el professorat, el personal de les biblioteques i tot el funcionariat públic, que va patir la repressió franquista i es va haver de sotmetre a la depuració laboral. Cugueró va tornar a Barcelona i es va dedicar, bàsicament, a l'escriptura i a la traducció al català d'obres originals en anglès, francès i alemany, destacant la promoció de la literatura infantil i juvenil, amb gran part de les populars novel·les d'Enyd Blyton, El club dels Cinc.

No va tornar a exercir de bibliotecària fins a la dècada de 1970, després d'haver revalidat els seus estudis, cursat l'assignatura de religió i ser obligada a fer el jurament de fidelitat als principis del Movimiento.

Maria Cugueró va morir a Barcelona, el 15 de Març de 2012, als noranta-set anys.

Obres Que podria ser una biblioteca de referència (1938) Edició Escola de Bibliotecàries

El servei de biblioteques al front (1936-1939) Edició Dipùtació de Barcelona Me'n vaig cap al sud (1985) Edició PAM, Montserrat

Referències

Categoria:Barcelonins Categoria:Alumnes de l'Escola de Bibliotecàries Categoria:Morts el 2012 Categoria:Bibliotecaris barcelonins professionals Categoria:Traductors barcelonins Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1915