La Sicilienne, op. 78, és una peça en sol menor de Gabriel Fauré, composta originalment el 1893 com a música incidental per a una producció teatral de El burgès gentilhome de Molière que finalment no es va representar. El 1898, el compositor la va adaptar per a violoncel i piano i la va incorporar a la música incidental de Pelléas et Mélisande, basada en l'obra teatral de Maurice Maeterlinck. És una de les composicions breus més conegudes de Fauré i ha estat objecte de nombroses transcripcions per a diferents instruments.

Composició i versions El 1892, el director del Grand Théâtre de París va encarregar a Camille Saint-Saëns la música incidental per a una nova producció d’El burgès gentilhome. Com que no podia acceptar l'encàrrec, Saint-Saëns va recomanar Fauré, antic alumne seu. El compositor havia avançat considerablement la partitura quan el teatre va fer fallida el 1893 i la producció va ser abandonada.

Entre els fragments compostos hi havia la primera versió de la Sicilienne, escrita per a una petita orquestra teatral. Aquesta partitura no va arribar a interpretar-se i va romandre inèdita durant cinc anys.

El 1898, Fauré va adaptar la peça per a violoncel i piano, probablement a petició del violoncel·lista neerlandès Joseph Hollman. La versió va ser publicada simultàniament a París i Londres i dedicada al violoncel·lista anglès William Henry Squire.

Aquell mateix any, Fauré va rebre l'encàrrec de compondre la música per a la primera representació anglesa de Pelléas et Mélisande, protagonitzada per Mrs. Patrick Campbell. A causa del poc temps disponible, va reutilitzar la Sicilienne per a una de les escenes més lleugeres de l'obra. El seu deixeble Charles Koechlin va orquestrar la música incidental per a un conjunt teatral de setze instrumentistes.

La producció es va estrenar el 21 de juny de 1898 al Prince of Wales's Theatre de Londres, sota la direcció del mateix Fauré. Més endavant, el compositor va preparar una suite per a gran orquestra basada en la música incidental. La Sicilienne no formava part de la primera versió de la suite, estrenada el 1901, però hi va ser incorporada abans de la publicació definitiva del conjunt el 1909.

Estructura musical La versió per a violoncel i piano està escrita en sol menor, en compàs de 6/8, i porta la indicació Andantino. Té una durada habitual d'entre tres minuts i mig i quatre minuts.

La peça adopta una forma ternària, amb una secció inicial que reapareix després d'un episodi central contrastant. El ritme característic de la siciliana, basat en una pulsació composta i una figura amb punt, proporciona a la música un moviment suaument ondulant.

La melodia principal és presentada pel violoncel sobre un acompanyament arpegiat del piano. La línia melòdica, elegant i continguda, combina un caràcter de dansa amb una expressió lleugerament malenconiosa. Les frases breus i simètriques són complementades per petits canvis cromàtics i modulacions que eviten una repetició literal.

La secció central modula a tonalitats majors i presenta una música més expansiva. El violoncel ascendeix progressivament cap al registre agut, mentre l'acompanyament del piano esdevé més dens i actiu. Després d'una breu culminació, reapareix el tema inicial en sol menor.

La coda redueix gradualment la intensitat i fragmenta la melodia principal. La peça conclou suaument en la tonalitat major homònima, fet que aporta una sensació de serenitat després del caràcter melancòlic de l'inici.

En la versió orquestral definitiva de la suite Pelléas et Mélisande, la melodia principal és confiada a la flauta, acompanyada per l'arpa i les cordes. En la versió original de 1893, en canvi, el tema era presentat per l'oboè. La transparència de l'orquestració reforça el moviment delicat i el caràcter pastoral de la peça.

Discografia selecta Entre els enregistraments de la versió orquestral destaquen:

1953 — Georges Sébastian, Orquestra dels Concerts Colonne: Dukas: La Péri; Fauré: Pelléas et Mélisande, Naxos Classical Archives, 9.80556. 1990 — Yan Pascal Tortelier, Orquestra de l'Ulster: Chausson & Fauré: Orchestral Works, Chandos, CHAN 8952. 1998 — John Georgiadis, RTÉ Sinfonietta: Fauré: Orchestral Music, Naxos, 8.553360. 2010 — Heinz Holliger, Orquestra Simfònica de la Ràdio de Stuttgart: Fauré: Pelléas et Mélisande; Schubert: Wanderer-Fantasie, SWR Classic, CD 93.286. 2023 — Jean-Luc Tingaud, Orquestra Simfònica Nacional d'Irlanda: Fauré: Pelléas et Mélisande; Prométhée; Shylock, Naxos, 8.574619.

Referències

Categoria:Composicions per a violoncel i piano Categoria:Composicions musicals del 1893 Categoria:Composicions en sol menor Categoria:Obres de Gabriel Fauré