Nicolas Guillou (13 d'agost de 1975) és un jutge francès, que exerceix de magistrat del Tribunal Penal Internacional des de 2024. A l'agost de 2025, després de la seva aprovació de l'ordre d'arrest contra el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu, el Departament del Tresor dels Estats Units va decretar contra ell dures sancions que prohibeixen, entre altres coses, que empreses estatunidenques li prestin serveis. Així, el ha estat exclòs de molts sistemes digitals, així com dels sistemes de pagament bancaris estatunidencs Visa i Mastercard.
Biografia La seva mare va treballar d'advocada i el seu pare d'enginyer.
Va obtenir un màster en Dret penal internacional i política penal a Europa per la Universitat de París I Panteó-Sorbona. Es va diplomar a l'Escola Nacional de Magistrats (ENM), on va impartir classes i va dirigir programes de formació per a magistrats especialitzats en justícia internacional.
Carrera Jutge del Tribunal Penal Internacional (CPI) Jutge de la Direcció d'Assumptes de Dret Civil del Ministeri de Justícia francès (2006-2009) Assessor dels ministres de Justícia i Afers exteriors de França (2009-2012) Jutge d'enllaç / Agregat jurídic als Estats Units, Washington DC (2012-2015) Cap de gabinet del president del Tribunal Especial per al Líban (2015-2019) Jutge internacional de les Sales especialitzades de Kosovo des de 2019. Cap de l'equip jurídic, redactor de decisions i assessor del president en assumptes jurídics, diplomàtics, polítics i administratius.
Sancions estatunidenques El 20 d'agost de 2025, l'Oficina de Control d'Actius Estrangers del Departament del Tresor dels Estats Units va imposar-li sancions contra ell, per haver format part com a membre del panell preliminar que va aprovar i va emetre una orde de crida i cerca contra el primer ministre israelià Binyamín Netanyahu i l'exministre de Defensa Yoav Gallant.
Les sancions impliquen una prohibició d'entrada a territori estatunidenc, així com una congelació de tots els actius estatunidencs del jutge.
Segons la legislació estatunidenca, també prohibeixen a qualsevol persona o entitat estatunidenca, així com a qualsevol persona o empresa, incloses les seves filials estrangeres, prestar-li serveis. En conseqüència, queda efectivament exclòs del sistema bancari internacional, en particular de les xarxes de pagament Mastercard, Visa i PayPal, a més de plataformes com Airbnb i Amazon. Segons el jutge, «en la pràctica, el poder executiu estatunidenc pot excloure a qualsevol ciutadà europeu del sistema bancari i de l'espai digital del seu propi país». Afirma que aquesta situació «posa de manifest el dèficit de sobirania d'Europa».
A més, aquestes sancions també afecten els seus familiars pròxims, inclosos el seu cònjuge i fills, que són ciutadans estatunidencs. Si presten algun servei a la persona sancionada, s'arrisquen a penes de fins a 20 anys de presó.
Arran d'aquests atacs, el jutge Guillou va fer una crida a defensar i enfortir l'estat de dret. Va explicar que «en un món regit per la força, són els militars els qui han de resistir. En un món regit per la llei, són els magistrats els qui estan en primera línia, i és precisament per això que estem sent atacats». També va demanar que «el dret evolucioni per a impedir que els agents econòmics amplifiquin les amenaces que certs països representen contra el sistema judicial».
Vegeu també Karim Khan Francesca Albanese Hüseyin Doğru
Referències
Categoria:Jutges europeus Categoria:Juristes francesos Categoria:Tribunal Penal Internacional Categoria:Nascuts el 1975