Francisco de Paula Bruno Joaquín Manuel Giner de Lila, baró de Benicásim i Montornés i del senyoriu de les Columbrets, també conegut com a «Paco el Baró» (Castelló de la Plana, 8 d'octubre de 1843-26 de desembre de 1927) va ser un militar i polític carlista.

Biografia Era fill de Manuel Giner i Rosario de Lila. Descendia de Giner de Blanes, qui al comandament d'una mesnada i a les ordres del rei Jaume I d'Aragó es va apoderar de la major part de les terres d'aquesta província per a annexionar-les a la Corona d'Aragó, la qual cosa li va valer l'especial gràcia de ser-los concedits pel rei els terrenys i títols de les Baronies de la Pobla Tornesa i Benicàssim, Tinença de Montornés i Senyoriu de Columbretes.

Va participar en la tercera guerra carlina, durant la qual va reclutar als pobles de la província de Castelló nombrosos voluntaris que van partir del poble de Borriol, i va saber dirigir-lo, engrossint-lo cada dia, fins a posar-lo en immediat contacte amb el pretendent Don Carlos. Prenc part activa en dues accions lliurades als voltants de l'Alcora i va intervenir de manera destacada en la presa de Conca, i en les batalles lliurades en diferents punts de la província de Castelló, primer, i després en el nord d'Espanya.

Va estar pres a Salvacañete per les forces del general Weyler, la seva permanència a Saragossa fins al seu bescanvi pel brigadier Iglesias i finalment la seva emigració a França, fins que li va ser permès reintegrar-se a la seva casa, havent rebutjat sempre les proposicions que se li van fer per al seu ingrés a l'Exèrcit oficial, a força de ser-li reconeguda l'alta graduació que va arribar a obtenir per fets d'armes al capdavant de les tropes carlistes.

Va arribar a ser tinent coronel de l'Estat Major de Don Carlos. A causa del seu compromís amb el carlisme, va perdre una considerable part de la seva fortuna.

Acabada la guerra, va actuar en la política provincial com a cap dels carlistes a Castelló, acabdillant un partit poderós i disciplinat. En produir-se l'escissió en la Comunió Tradicionalista de 1919, va ser apartat de la seva direcció provincial i va crear un partit personal, únic als anals de la política de Castelló. En defensa del seu partit va pactar aliances, va celebrar convenis i va publicar periòdics i va fer quant li va semblar necessari i convenient per al millor servei dels seus amics.

Va ser elegit diputat provincial de Castelló en diverses ocasions i va exercir el càrrec de vicepresident de la Diputació el 1909, de degà en 1915 i president el 1917-1918.El maurisme i la dreta conservadora a la Plana 1907-1931, p. 385

A causa de la seva contribució al creixement tant artesanal com industrial, va ser distingit amb el nomenament de Comanador del Mèrit Agrícola. El seu enterrament va resultar en una gran manifestació de dol a Castelló.

Referències

Categoria:Polítics castellonencs Categoria:Presidents de la Diputació de Castelló Categoria:Morts el 1927 Categoria:Militars carlins valencians Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Polítics carlins Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1843