Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de dur a terme accions per fer transcendir el seu nom en morir.
Història Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, en una família d'enginyers, i va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir el seu propi obituari, titulat El mercader de la mort és mort, en un diari francès. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Canes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de Sanremo, Itàlia, a l'edat de seixanta-tres anys a causa d'una hemorràgia cerebral.
Per a sorpresa de molts, en el seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van ser Ragnar Sohlman i Lilljequist Rudolf, que van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.
Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques continuaven sent les responsables dels altres premis.
El premi miniatura|esquerra|Façana de la Stockholm Konserthuset, on es lliuren els premis Nobel
La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (un xic més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.
Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord a donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.
Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.
Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents: Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències) Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències) Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska) Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca) Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec)
A la mort d'Alfred Nobel es va produir una situació curiosa respecte a les institucions responsables de concedir els premis, ja que Alfred Nobel els nomenava sense prèvia consulta a les mateixes institucions sobre la seva acceptació o sobre els criteris per a l'adjudicació dels premis. Tanmateix, després de molts dubtes dins d'aquestes mateixes institucions, totes elles van acceptar.
El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i, per tant, tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. En 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).
L'absència de les matemàtiques Les matemàtiques no són recompensades per un premi Nobel. Alfred Nobel mai no va explicar les seves motivacions en relació amb l'absència de les matemàtiques.
La llegenda pretén que Alfred Nobel s'hauria negat a honorar les matemàtiques per evitar que el premi fos donat un dia a Gösta Mittag-Leffler, un matemàtic suec que li hauria robat el cor de la seva dona, Sophie Hess. El 1985, Lars Gårding i Lars Hörmander van mostrar que aquesta història està desproveïda de fonaments.(en anglès) Lars Garding i Lars Hörmander, «Why Is There No Nobel Prize in Mathematics?», Mathematical Intelligencer 7:3, 1985 Primer de tot, Nobel mai no ha estat casat, Sophie Hess era la seva amant, una jove vienesa de vint anys que va conèixer quan en tenia 42.<ref>Pascal Riché, «Per què no un Nobel de matemàtiques? Una (falsedat) història de cul, Rue89.com , 10 octubre de 2007 (pàgina consultada el 10 d'octubre 2008).</ref> Finalment, és poc probable que Nobel i Mittag-Leffler s'hagin conegut realment, Nobel abandonà Suècia el 1865 mentre que Mittag-Leffler era encara estudiant.
Aquesta disciplina és recompensada des de 1936 per la Medalla Fields, que es distingeix, tanmateix, del Nobel per una edat màxima de quaranta anys i una adjudicació només cada quatre anys, i des de 2003 pel premi Abel.
El testament d'Alfred Nobel miniatura|Alfred Bernhard Nobel
Segons es recull en el testament d'Alfred Bernhard Nobel:testament
Procés d'atorgament El procés d'atorgament és similar per a cada premi Nobel, la principal diferència rau a les persones que poden presentar candidats per a cadascun.
Nominacions Els formularis de nominació són enviats pel Comitè del Premi Nobel a unes 3.000 persones, en general el setembre de l'any anterior al de l'atorgament del premi. Aquestes persones són sovint acadèmics que treballen en àrees pertinents a cada disciplina premiada. Per al Premi de la Pau s'envien als governs, als membres dels Tribunals Internacionals, professors i rectors, antics premiats amb el Nobel de la Pau i membres i exmembres del Comitè Noruec del Nobel. La data límit per a la devolució dels formularis de candidatura és el 31 de gener de l'any de l'atorgament. El Comitè del Nobel designa uns 300 potencials guanyadors a partir d'aquests formularis i pot afegir altres noms. Els noms dels nominats no es fan públics, ni se'ls comunica que han estat proposats per a rebre el premi. Tots els expedients de nominació dels premis romanen segellats durant cinquanta anys a partir de l'adjudicació del premi.
Selecció El Comitè del Nobel elabora un informe amb l'assessorament d'experts en els àmbits pertinents. Aquests informes i la llista preliminar de candidats són presentats a les diferents institucions que atorguen els premis, les respectives Acadèmies, que debaten durant mesos els guanyadors. Aquestes institucions es reuneixen per escollir el guanyador o guanyadors en cada camp per una majoria de vots. La seva decisió, que no pot ser apel·lada, s'anuncia immediatament després de la votació. Per a cada premi es pot seleccionar un màxim de tres premiats i dos treballs diferents. A excepció del Premi de la Pau, que pot ser atorgat a institucions, els premis només es poden donar a persones individuals. Si el Premi de la Pau no es concedeix, els diners que li correspondrien són repartits entre els premis científics. Fins al moment això ha passat 19 vegades.
Nominació pòstuma Tot i que no es permeten les nominacions pòstumes, les persones que morien durant els mesos entre la seva nominació i la decisió del comitè del premi eren premiables. Això va passar dues vegades, el 1931 amb el Nobel de Literatura guanyat per Erik Axel Karlfeldt, i el Nobel de la Pau del 1961 concedit al secretari general de les Nacions Unides Dag Hammarskjöld. Però des del 1974, els guanyadors dels premis han de ser vius en el moment de l'anunci a l'octubre. Hi ha hagut un guanyador, William Vickrey, que va morir després que s'anunciés la concessió del premi, abans de la seva entrega.
Reconeixement desfasat El testament de Nobel estableix que els premis s'han d'atorgar en reconeixement dels descobriments realitzats "durant l'any anterior". I durant els primers anys els premis acostumaven a reconèixer els descobriments recents, però alguns d'aquests primers descobriments van ser desacreditats posteriorment: Per exemple, Johannes Andreas Grib Fibiger va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1926 pel seu suposat descobriment d'un paràsit que causava el càncer. i per evitar aquestes situacions vergonyoses, els premis reconeixen cada vegada més descobriments científics que han resistit la prova del temps. En aquesta línia, dos dels premiats amb el Premi Nobel de Física del 2009, Willard S. Boyle i George E. Smith, ho van ser per la invenció d'un circuit de semiconductor, el detector CCD,The Nobel Prize in Physics 2009, Nobelprize.org que havien fet el 1969. Segons Ralf Pettersson, expresident del Comitè del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, “el criteri de l'''any anterior s'interpreta per l'Assemblea del Nobel com l'any en què l'impacte del descobriment s'ha fet evident.”