"En Vincent i el Doctor" (títol original en anglès "Vincent and the Doctor")En Vincent i el Doctor a Doctor Who Català és el desè episodi de la cinquena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 5 de juny de 2010 a BBC One. Va ser escrita per Richard Curtis i dirigida per Jonny Campbell i va comptar amb una aparició convidada no acreditada de l'actor Bill Nighy. miniatura|Tony Curran interpreta Van Gogh Intrigats per una figura sinistra a la pintura de Vincent van Gogh del juny de 1890 L'església d'Auvers-sur-Oise, el viatger del temps alienígena el Doctor (Matt Smith) i la seva companya Amy Pond (Karen Gillan) viatgen enrere en el temps per conèixer van Gogh (Tony Curran) i descobrir que Auvers-sur-Oise ha estat plagada per una criatura invisible, coneguda com Krafayis, que només van Gogh pot veure. El Doctor i l'Amy treballen amb Van Gogh per derrotar els Krafayis, però en el seu intent de fer que Van Gogh s'adoni del seu llegat portant-lo al futur, finalment s'adonen que no tot el temps es pot reescriure i que hi ha alguns mals que estan fora de l'abast del Doctor.

Curtis, inspirat pel fet que Van Gogh mai va saber que seria famós, va tenir la idea d'un episodi centrat en ell. Va deixar el guió obert a les crítiques de l'equip i va fer moltes revisions com a resultat. Curtis volia retratar Van Gogh amb sinceritat, en lloc de ser cruel escrivint acudits sobre la seva malaltia mental. La major part de l'episodi es va filmar a Trogir, Croàcia, i molts dels decorats es van inspirar en pintures de Van Gogh.

L'episodi va ser vist per 6,76 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD. La recepció de l'episodi va ser majoritàriament positiva. Els crítics van elogiar l'actuació de Curran com a Van Gogh, però van pensar que el Krafayis no era un "monstre" prou amenaçador.

Argument miniatura|esquerra|180px|L'església d'Auvers-sur-Oise, pintura de van Gogh de 1890 on apareix la cara de Krafayis.

Sinopsi L'Onzè Doctor porta l'Amy al Museu d'Orsay de París, on admiren l'obra del pintor postimpressionista Vincent van Gogh. El Doctor descobreix una figura aparentment alienígena en una finestra de la pintura de 1890 L'església d'Auvers-sur-Oise, i decideix que han de viatjar enrere en el temps per parlar amb Vincent. El 1890 a França, troben Vincent, un home solitari, en un cafè. Una noia jove és assassinada fora del cafè. Quan el trio surt a veure què ha passat, són apedregats pels habitants del lloc, que culpen la bogeria de Vincent de l'assassinat. El Doctor i l'Amy convencen Vincent perquè els deixi passar la nit i tornen a casa seva.

Aquella nit, Vincent confessa que les seves obres tenen poc valor per a ningú més. L'Amy surt a fora i és atacada per una criatura que només Vincent és capaç de veure. L'esbossa per al Doctor, que l'identifica com un Krafayis. Després de sentir-se inicialment angoixat perquè tothom l'abandona, Vincent s'uneix al Doctor i a l'Amy a l'església per pintar-lo. Vincent comença a pintar i aviat veu els Krafayis dins l'església. Vincent salva el Doctor i l'Amy dels Krafayis, i el Doctor s'adona que són cecs. Els Krafayis són empalats fatalment al cavallet de Vincent quan intenten llançar-se sobre Vincent. Vincent s'identifica amb el seu dolor.

El Doctor i l'Amy porten Vincent a la TARDIS a l'exposició de Van Gogh al Museu d'Orsay. Vincent queda sorprès per l'exposició i se sent emocionalment aclaparat quan sent el comissari d'art Dr. Black dir que Vincent era "el pintor més gran de tots" i "un dels homes més grans que mai han existit". Tornen al passat amb un Vincent emocionalment canviat i s'acomiaden. Mentre el Doctor i l'Amy tornen al present, l'Amy confia que hi haurà centenars de pintures noves de Vincent esperant-los, tot i que el Doctor no n'està tan segur. L'Amy està desolada en saber que Vincent tot i així es va suïcidar setmanes després de la seva aventura, als 37 anys. El Doctor explica que la vida és una barreja de bo i dolent, i que, tot i que la seva breu trobada amb Vincent no va poder desfer tot el dolent, van afegir una mica de bo a la seva vida. La prova es troba a les obres exposades de Vincent: la cara ja no apareix a "L'Església", i ara "Gerro amb 12 gira-sols" porta la inscripció "Per a l'Amy".

Continuïtat Les imatges del Primer i Segon Doctor es mostren al dispositiu mirall del Doctor i s'imprimeixen a màquina d'escriure de la TARDIS. L'episodi presenta aquests viatges com la compensació del Doctor a l'Amy per la mort del seu promès Rory Williams a l'episodi anterior, que la mateixa Amy no recorda, ja que Rory va ser consumit per una esquerda a l'univers i, per tant, esborrat del temps. Van Gogh és capaç de sentir la tristesa d'Amy per la mort de Rory, i el Doctor més tard s'adreça accidentalment a l'Amy i al Vincent com a Amy i Rory, respectivament.

Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.En Vincent i el Doctor a eldoblatge.com

Personatge Actor/actriu Veu en catalàOnzè DoctorMatt SmithManuel GimenoAmy PondKaren Gillan Isabel VallsVincent van GoghTony Curran Xavier Fernández Maurice Nick Howden Jordi Salas Mestressa Sarah Counsell Rosa Guillén Henry BlackBilly Nighy Jaume Comas

Producció Escriptura

L'escriptor Richard Curtis va ser anteriorment productor executiu de la paròdia de Doctor Who The Curse of Fatal Death, un especial de comèdia únic escrit per a Comic Relief pel productor creador Steven Moffat. Basant-se en aquesta experiència, Moffat va demanar a Curtis que escrivís un episodi de Doctor Who. Curtis havia gaudit dels episodis històrics de la sèrie i se sentia còmode escrivint-ne un. Va tenir la idea d'una història centrada en Van Gogh durant "molt de temps" i estava particularment interessat en el fet que Van Gogh mai va saber que seria famós, així com en la seva història inspiradora. Curtis també estava interessat en la depressió i el preu que se'n pagava. Volia transmetre que el Doctor podia reescriure el temps, però els "dimonis" de Van Gogh estaven fora del seu abast. Moffat estava "entusiasmat" amb la idea de la història.

Curtis va demanar a Moffat que critiqués "qualsevol cosa" i més tard va dir que era molt honest. El productor executiu Piers Wenger i el director Jonny Campbell també van criticar el guió. Moffat va dir a Curtis que havia de "començar més ràpid" i que la reunió amb el Doctor i Vincent era "avorrida" i havia de ser alguna cosa "bonica" com Curtis havia fet a les seves pel·lícules. També va assenyalar que el Doctor no parlava tant com Curtis havia escrit i va recomanar a Curtis que veiés alguns episodis per veure que era "bastant eficient en la manera com parlava". Curtis va gaudir de l'experiència, comentant que va ser "divertit" treballar dins dels límits en lloc de fer-ho tot ell mateix. Després de veure una lectura realitzada pels protagonistes Matt Smith i Karen Gillan, Curtis va fer més canvis. Va comentar que va ser fàcil escriure per a ells, ja que eren "tan encantadors, moderns i relaxats". El títol original de Curtis per a l'episodi era "Eyes That See the Darkness", però va dir que aquest va ser vetat.

Curtis volia escriure per a Doctor Who perquè pensava que seria "alguna cosa que agradaria als meus fills". Quan va escriure "En Vincent i el Doctor", Curtis va penjar impressions de pintures de Van Gogh per la casa, així com un tauler amb fitxes que resumien la trama. Els seus fills el van ajudar a generar algunes idees. Gillan va comentar que la història tenia un estil i un enfocament diferents i que estava més centrada en els personatges. Tot i que era un tema del qual sabia "bastant", Curtis encara llegia una biografia de 200 pàgines de Van Gogh, que era més recerca del que normalment hauria fet si treballés en altres projectes; es prenia Van Gogh molt seriosament. Com a tal, volia ser "sincer en lloc de cruel" i es va negar a escriure acudits sobre les orelles de Van Gogh després que ell se’n tallés una.Tanmateix, va incorporar altres elements d'humor, ja que naturalment volia "intentar fer les coses divertides".

Càsting i rodatge miniatura|esquerra|El departament d'art va refer un cafè a Croàcia perquè s'assemblés al d'aquesta pintura de Van Gogh de 1888, Terrassa de cafè a la nit. Curtis va declarar que l'elecció d'un actor per interpretar Van Gogh es va fer amb cura, ja que volia que el públic el sentís com Van Gogh, no "com un paio que han vist actuar en molts altres papers, amb una perruca taronja". Tony Curran va ser finalment escollit per al paper; Curtis el va qualificar d'"actor meravellós" que "realment no podia semblar-se més" a Van Gogh Gogh. Curran, Smith i Gillan es van conèixer molt bé, cosa que Gillan esperava que fos evident en la seva química a l'episodi. Bill Nighy apareix sense acreditar com l'expert en van Gogh del Museu d'Orsay. Es rumorejava que Nighy havia estat considerat per al paper del Novè Doctor quan la sèrie va reviure. Campbell va declarar que eren "molt afortunats" de tenir Nighy en el paper, ja que creia que era algú a qui la gent prestava atenció, i que el públic havia de prestar atenció al seu personatge mentre relatava fets que esdevindrien importants més endavant a la història.

L'episodi es va filmar en exteriors a Trogir, Croàcia, en el mateix bloc de producció que "Els vampirs de Venècia", on Trogir representa la Venècia del segle XVI. El rodatge va tenir lloc al voltant del novembre de 2009. Les escenes a l'església es van filmar a la Catedral de Llandaff a Gal·les,mentre que el Museu Nacional de Cardiff va fer el doble per a l'interior del Museu d'Orsay. Alguns dels decorats estaven pensats per fer referència a pintures, com ara el dormitori de van Gogh. Un d'aquests decorats va ser el cafè on el Doctor i l'Amy coneixen per primera vegada van Gogh, que es va inspirar en la pintura Terrassa de cafè a la nit. Això va resultar un repte per al departament d'art, que va buscar extensament un edifici adequat a Croàcia per utilitzar. Un cop els artistes van trobar el que volien, van haver de redissenyar-lo perquè s'assemblés a la pintura; això va implicar posar un tendal, canviar les finestres, i afegint una plataforma amb taules i cadires. La cançó que sona durant l'escena final és "Chances" del grup de rock britànic Athlete.

Emissió i recepció "En Vincent i el Doctor" es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One i simulcast a BBC HD el 5 de juny de 2010. Els índexs d'audiència inicials van mostrar que l'episodi va ser vist per 5 milions, el segon programa amb més audiència del dia i el primer a BBC One. Els índexs d'audiència finals consolidats van pujar a 6,76 milions, amb 6,29 a BBC One i 0,47 més a BBC HD. Va ser el segon programa més vist a BBC One i el més alt a BBC HD. Va erbre un Appreciation Index de 86, considerat "excel·lent".

Després de l'emissió original, es va oferir als espectadors una línia d'ajuda si s'havien vist afectats pels problemes plantejats al programa. "En Vincent i el Doctor" es va estrenar a la Regió 2 en DVD i Blu-ray el 6 de setembre de 2010 amb "L'inquilí", " S'obre la Pandòrica" i "El "Big Bang"". Després es va reeditar com a part de la cinquena sèrie completa el 8 de novembre de 2010.

Recepció de la crítica