Raymond "Ray" Kennedy (28 de juliol de 1951 - 30 de novembre de 2021) va ser un futbolista anglès que va guanyar tots els títols nacionals amb l'Arsenal i el Liverpool a les dècades de 1970 i principis de 1980. Kennedy va jugar de davanter a l'Arsenal i després de migcampista esquerre al Liverpool. Va marcar 148 gols en 581 partits de lliga i copa en una carrera de 15 anys a la Lliga anglesa de futbol. A més, va ser 17 vegades internacional amb la selecció anglesa entre el 1976 i el 1980, marcant tres gols.
Kennedy es va fer professional amb l'Arsenal el novembre de 1968. Va debutar amb el primer equip 10 mesos després i va guanyar la Copa de Fires el 1970, el doblet de primera divisió i Copa FA el 1970–71, i després va jugar a l'equip perdedor a la final de la Copa FA de 1972. La seva forma va empitjorar i va ser venut al Liverpool per una tarifa rècord del club de 200.000 lliures el juliol de 1974, al mateix temps que Bill Shankly va dimitir com a entrenador. Inicialment va tenir dificultats al club, però després que l'entrenador Bob Paisley el convertís en migcampista esquerre, va ajudar el Liverpool a convertir-se en el club dominant del futbol anglès del 1975 al 1982. Durant la seva etapa al club, el Liverpool va guanyar la primera divisió cinc vegades (1975–76, 1976–77, 1978–79, 1979–80 i 1981–82), la FA Charity Shield quatre vegades (1976, 1977, 1979 i 1980), la Copa d'Europa tres vegades (1977, 1978 i 1981), i la Copa de la UEFA (1976), la Supercopa d'Europa (1977) i la Copa de la Lliga (1981). També va aconseguir subcampionats a la FA Cup (1977), la Supercopa de la UEFA (1978), la Copa de la Lliga (1978) i la Copa Intercontinental (1981) i va guanyar el premi al Gol de la Temporada del Partit del Dia la temporada 1978–79.
Era un jugador fort amb un primer toc excel·lent, intel·ligència i habilitat polivalent. Això li va permetre passar de davanter a migcampista al Liverpool. Malgrat els seus èxits amb l'Arsenal i el Liverpool, després de guanyar sis partits amb la selecció anglesa sub-23, no va poder traduir la seva forma de jugar al club en una bona carrera internacional. Va ser utilitzat com a substitut de Trevor Brooking abans que aquest es retirés del futbol internacional per frustració el març de 1981. La seva única participació en un torneig internacional va ser a l'Eurocopa de 1980. Bob Paisley el va descriure com "un dels millors jugadors del Liverpool i probablement el més infravalorat".
Kennedy va fitxar pel Swansea City per 160.000 lliures el gener de 1982 i quatre mesos després va afegir una medalla de guanyador de la Copa de Gal·les a la seva col·lecció. No obstant això, els efectes de la malaltia de Parkinson van començar a reduir la seva efectivitat al camp, i va baixar a la Quarta Divisió amb el Hartlepool United el novembre de 1983. Durant la temporada 1984–85, va passar un breu període com a jugador-entrenador del club xipriota Pezoporikos i més tard va jugar per al club Ashington de la Lliga Nord. Li van diagnosticar la malaltia de Parkinson el novembre de 1984. La seva vida després del futbol va ser difícil, ja que va haver de fer front als efectes del Parkinson, la pèrdua del seu negoci i la ruptura del seu matrimoni de 15 anys. Va seguir depenent de la caritat per finançar les seves despeses mèdiques i es va veure obligat a vendre la seva col·lecció de medalles i les seves gorres el 1993.
Carrera de club Ray Kennedy va néixer el 28 de juliol de 1951 a Seaton Delaval, un antic poble miner a Northumberland, fill de Martin i Veronica Kennedy, miner de carbó i mestressa de casa, respectivament. Era el més gran de quatre fills: Trevor, Michael i Janet. Un observador el va veure jugant a futbol americà escolar a Port Vale i va començar a entrenar a Vale Park després que l'entrenador Stanley Matthews anés a casa dels Kennedy per convèncer-lo que signés formularis escolars al club. No obstant això, als 16 anys, Matthews considerava que Kennedy era "massa lent per ser futbolista". Kennedy era considerat massa gran i maldestre per ser un professional, i el jardiner Dennis Dawson va dir que era l'únic home del club que veia potencial en el jove. El club el va acomiadar després que li diguessin que mai arribaria a ser professional.
Kennedy va tornar al seu nord-est natal el març de 1967 i va començar a treballar en una fàbrica de dolços mentre jugava com a aficionat pel New Hartley Juniors, on va establir una reeixida parella d'atac amb l'exinternacional anglès Ian Watts. La parella va marcar 142 gols entre tots dos i va ajudar el club a guanyar la Lliga Júnior d'East Northumberland, la Copa Júnior de la Northumberland FA, la Copa de la Lliga Júnior d'East Northumberland, la Copa del Desafiament Juvenil del Nord-est, el Trofeu Charlton de la Lliga Júnior d'East Northumberland, la Copa del Desafiament de la Lliga Júnior de Tynemouth i el Trofeu Magpie.
Arsenal Kennedy va ser vist per l'Arsenal jugant pels New Hartley Juniors. Tot i que els observadors havien anat inicialment al partit per veure el seu company davanter, Watts, Kennedy havia impressionat prou com per guanyar un contracte d'aprenentatge amb l'Arsenal el maig de 1968. Aleshores va signar formularis professionals amb el club el novembre de 1968. Tot i això, va tenir la tasca difícil de guanyar-se una plaça al primer equip, ja que l'entrenador Bertie Mee només va utilitzar 15 jugadors durant tota la temporada 1968-69, temps durant el qual Kennedy va fer 20 aparicions amb l'equip de reserva, que va aconseguir el títol de la Football Combination Division One.
Va debutar amb el primer equip el 29 de setembre de 1969, contra el Glentoran a la Copa de Fires Interciutats i va debutar a la primera divisió com a suplent el 18 d'octubre, en un empat a 1 contra el Sunderland a Roker Park. Va marcar el seu primer gol pels Gunners en el partit de tornada contra el Sunderland a Highbury, que va acabar amb una victòria per 3-1. Va jugar com a suplent al minut 77 del partit d'anada de la final de la Copa de Fires contra el club belga RSC Anderlecht a l'estadi Constant Vanden Stock, i va marcar un gol al final de la derrota per 3-1. Tot i que no va participar al partit de tornada, el seu gol va resultar decisiu, ja que l'Arsenal va aconseguir una victòria per 4-3 en el global i va guanyar el primer trofeu europeu de la història del club.
Charlie George es va trencar el turmell en el primer partit de la temporada 1970–71, i Kennedy el va substituir com a company de davanter de John Radford per al següent partit i va participar en els partits de lliga restants de la campanya, i l'Arsenal es va coronar campió. Van acabar la Copa de Fires Interciutats amb una derrota contra l'equip alemany 1. FC Köln a la fase de quarts de final, tot i que després del seu empat amb la Lazio a la primera ronda, Kennedy va ser atacat per alguns dels jugadors de la Lazio en un restaurant italià, i en la baralla posterior, la policia va apuntar amb una pistola al seu company d'equip Eddie Kelly ; Kennedy va dir més tard que els jugadors de la Lazio el van atacar per la seva "cara descarada". De tornada a la lliga, va marcar el seu primer hat-trick en la victòria contra el Nottingham Forest. No obstant això, va admetre després del partit que "encara esperava ser eliminat en qualsevol moment". L'Arsenal va superar el Leeds United per guanyar el títol de lliga l'última jornada de la temporada, i Kennedy va marcar l'únic gol del partit amb una rematada de cap al final del partit en una victòria per 1-0 sobre el Tottenham Hotspur, rival del derbi del nord de Londres, a White Hart Lane. A la FA Cup, l'Arsenal va superar el Yeovil Town, el Portsmouth (després d'una repetició), el Manchester City FC, el Leicester City (després d'una repetició) i l'Stoke City (després d'una repetició), abans d'enfrontar-se al Liverpool a la final a l'estadi de Wembley. El Liverpool va anar guanyant al principi de la pròrroga, però els gols de George Graham i Charlie George van donar la victòria a l'Arsenal. Només van aconseguir el quart doblet del futbol anglès. Kennedy havia fallat algunes bones ocasions durant tot el partit, tot i que més tard va assenyalar que "ningú recorda realment res dolent si guanya".
L'Arsenal va tenir un mal començament de temporada 1971–72 i, com a resultat, Mee va comprar Alan Ball d'l'Everton per 220.000 lliures. Van aconseguir 14 partits invictes durant l'hivern, reduint la diferència amb el líder, el Manchester City, a quatre punts. Van ser eliminats de la Copa d'Europa als quarts de final pels eventuals guanyadors, l'Ajax. Van acabar la temporada en cinquena posició i van regalar el títol de lliga al Derby County negant al Liverpool el que hauria resultat ser una victòria decisiva el penúltim dia de la temporada. L'Arsenal va tornar a Wembley per defensar la FA Cup, però va perdre per 1-0 contra el Leeds United; Kennedy havia perdut el seu lloc al primer equip a finals de temporada després que la fatiga comencés a afectar la seva forma, i només va ser nomenat com a suplent per a la final abans d'entrar al camp per Radford als 73 minuts. Va marcar 19 gols en 55 partits per acabar com a màxim golejador del club per segona temporada consecutiva.
Va tenir dificultats al començament de la temporada 1972-73, la seva confiança i forma van patir a mesura que els defenses el marcaven més de prop i una mala alimentació va fer que el seu pes augmentés a més de . El capità Frank McLintock va comentar a la direcció que Kennedy només funcionava al 60% de la seva capacitat. Kennedy va ser multat amb 200 lliures abans que comencés a perdre pes i a recuperar la seva forma física. L'Arsenal va acabar la temporada en segon lloc, i només va marcar nou gols a la lliga durant tota la campanya. L'Arsenal va arribar a les semifinals de la FA Cup, on el Sunderland el va derrotar.
L'Arsenal va caure a la meitat de la taula durant la temporada 1973–74, i la marxa de McLintock va marcar la fi de l'equip guanyador del doblet. Kennedy no va aconseguir marcar des del 6 d'octubre fins a mitjans de gener, i van augmentar les especulacions sobre possibles traspassos al Sunderland, al Newcastle United o a l'Aston Villa. Al febrer, va publicar un comunicat en què deia que "el meu joc ha anat a la baixa des que em vaig casar, però ha començat a millorar de nou ara que sóc solter... Sento que estic millor sense ella". Va acabar la temporada en bona forma, tot i que Mee ja havia decidit fer-lo marxar i substituir-lo per Brian Kidd.
Liverpool miniatura| Kennedy (dreta) defensant contra Jan Peters de l'AZ Alkmaar a l'octubre de 1981. Aquesta seria la seva última temporada jugant amb el Liverpool, ja que va ser venut al Swansea City el gener de 1982. El juliol de 1974, Kennedy va ser venut al Liverpool per la xifra rècord del club de 200.000 lliures. L'entrenador Bill Shankly va dimitir el mateix dia que es va fer el traspàs, tot i que havia admirat Kennedy durant anys i va declarar que "potser es dirà que una de les últimes coses que vaig fer en aquest club va ser fitxar un gran jugador nou". Poc després del trasllat, Kennedy es va tornar a posar en contacte amb la seva dona, de qui estava separat. La parella va començar a viure junts a Ainsdale. El nou entrenador Bob Paisley va fer debutar a Kennedy en lloc de John Toshack contra el Chelsea a Stamford Bridge el 31 d'agost de 1974. Kennedy va trigar 22 minuts a obrir el seu compte de gols i els Reds van aconseguir una còmoda victòria per 3-0. El Liverpool va acabar la temporada 1974–75 com a subcampió de la lliga darrere del Derby County. Kennedy només va jugar 25 partits a la lliga, ja que Toshack formava una combinació eficaç amb Kevin Keegan a la davantera i va començar a frustrar-se i desil·lusionar-se amb el club.