en llatí: Mardonios, va ser un retòric, filòsof i educador romà d'ascendència gòtica. Mardoni va ser el tutor i assessor de la infància de l'emperador romà Julià (r. 361-363), sobre qui va tenir una immensa influència.

Biografia Mardoni era un eunuc d'origen gòtic.Athanassiadi. 2014. pàg 15-16 Probablement va ser un pagà de tota la vida. Va créixer com a esclau a casa de Juli Julià, que era el prefecte del pretori de Licini I (r. 308-324). Julià el va formar des de ben petit per convertir-se en un erudit. Durant aquest temps, va adquirir un ampli coneixement de la poesia i la filosofia gregues. Mardoni va estar particularment influenciat pel món d'Homer, que va contrastar amb la decadència de la societat contemporània. Va ser el mestre de la filla del seu mestre, Basilina. L'any 330, Basilina es va casar amb Juli Constantí, germanastre de Constantí I (r. 306-337), que havia derrotat Licini i s'havia apoderat de tot l'Imperi Romà. La parella va tenir un fill, el futur emperador Julià.

Basilina va morir a causa de complicacions en el part del seu fill i Juli Constantí va ser assassinat durant les purgues de la família imperial, arran de la mort de Constantí el 337. Des del 338, Julià va viure a casa del seu avi, amb Mardoni com a tutor. L'emperador Constanci II va emetre un decret imperial que prohibeix a Julià instruir-lo en filosofia grega antiga, però Mardoni va ignorar aquesta ordre. Julian, un orfe de set anys, i Mardonius van desenvolupar un estret vincle emocional.Desmond. 2011. p. 118 Mardoni va introduir a Julià a Sòcrates, Plató i Aristòtil, i a les obres d'Homer, que a Julià li agradaven especialment. Mardoni no només va funcionar com el seu professor acadèmic, sinó també com a tutor moral, el "guardià de la seva virtut", com va dir el retòric Libani. Va tenir molta cura en criar Julià d'acord amb les seves pròpies creences i principis conservadors, buscant infondre al jove príncep la virtut homèrica de la simplicitat. Mardoni tenia un menyspreu particular per l'entreteniment, i per això Julià no va assistir a teatres ni curses de cavalls fins que va arribar a l'edat adulta.Desmond. 2011. pàg 130 També va instruir a Julià perquè caminés modestament, amb els ulls fixos a terra, en contrast amb la fanfarroneria que estava de moda entre les elits romanes de l'època. És probable que la influència de Mardoni contribuís a la decisió posterior de Julià d'abandonar el cristianisme.

Julià va ser separat de Mardoni als 11 anys, un esdeveniment que ell considerava un dels més dolorosos de la seva vida. Mardoni va ser un dels pocs amics personals de Julià, i després que Julià assumís el càrrec d'emperador, es va convertir en un dels seus assessors, visitant-lo sovint a sopar a Constantinoble.

Mardoni és esmentat en diverses obres de Julià, en particular en la seva sàtira Misopogon ("El que odia la barba"). En l'oració fúnebre per Julià, Libani va esmentar la influència positiva que Mardoni va tenir sobre el seu deixeble.

Cites «No deixis mai que la multitud dels teus companys de joc que acudeixen als teatres et porti a desitjar aquests espectacles. Anheles curses de cavalls? N'hi ha una descrita molt hàbilment a Homer. Agafa el llibre i estudia-la!»

Cites sobre Mardoni "[Mardonius] és el més responsable de tots per la meva manera de viure... Plató, Sòcrates, Aristòtil i Teofrast. Van convèncer aquest vell, en la seva bogeria, i més tard, quan em va trobar, ja que era jove i amant de la literatura, em va convèncer al seu torn que si m'esforçava per imitar aquests homes en tots els aspectes, seria millor, potser no que altres homes, ja que la lluita no era contra ells, sinó millor que jo mateix". – Julià "El meu pedagog em va ensenyar a mantenir la vista a terra mentre anava a l'escola. I mai vaig veure un teatre fins que vaig tenir més pèl a la barbeta que al cap, i fins i tot a aquella edat mai hi vaig anar pel meu compte ni per voluntat pròpia." – Julià "[Mardonius era] la millor de la temprança" - Libanius "Com a home madur, Julià sembla que gairebé s'estompa quan el recorda, com si estigués recordant el record més entranyable de la seva infància. Entre tants records de sang i ultratge, només el de Mardoni va venir a la ment de l'emperador com un raig de llum que brillava a la foscor, i en parlava amb l'afecte que hauria pogut utilitzar en parlar de la seva mare." – Giuseppe Ricciotti "La personalitat de Mardoni, que va deixar una empremta decisiva en el caràcter de Julià, es pot fer realitat fàcilment gràcies a tots els detalls que el seu alumne dóna sobre ell."... A través de la seva ocupació per la literatura, va arribar a descobrir un món ideal, un món que, de fet, proporcionava un substitut de la realitat quotidiana a molts contemporanis més talentosos i afortunats. A poc a poc, es va retirar al món que Homer havia creat i va menysprear sincerament tot allò que hi havia fora dels seus límits. Quan Julià va ser confiat a la seva cura, Mardoni va contagiar el seu alumne amb aquest entusiasme, mentre que, per la seva banda, Julià va mostrar una confiança absoluta en el seu nou mestre que, en aquell moment, era l'única persona capaç de reproduir per a l'orfe alguna cosa de l'atmosfera de la vida familiar. Indiferent als plaers mundans i menyspreant tots els honors vulgars associats a la posició social, Mardoni va tenir molta cura de modelar l'educació moral del seu alumne d'acord amb les seves pròpies creences i principis. La seva ambició era fer que el jove príncep pogués apreciar la grandesa de la simplicitat." – Polymnia Athanassiadi

Referències

Bibliografia

Categoria:Neoplatònics Categoria:Filòsofs del segle IV Categoria:Romans del segle IV Categoria:Filòsofs romans