El parc nacional d'Etosha és un parc nacional situat al nord de Namíbia. Amb una superfície de 22.935 km², és un dels parcs nacionals més grans d'Àfrica. El parc s'articula al voltant de l'Etosha Pan, una extensa depressió salina que ocupa aproximadament una cinquena part de la seva superfície i constitueix el seu element paisatgístic més característic.

El parc comprèn planes salines, sabanes, boscos clars i nombrosos punts d'aigua. Aquesta diversitat d'hàbitats afavoreix una elevada concentració de fauna, amb espècies com l'elefant africà de sabana, el rinoceront negre, el rinoceront blanc, el lleó, la girafa, la zebra comuna i l'òrix del Cap. S'hi han registrat més de 400 espècies d'ocells.

Geografia miniatura|esquerra|300px|La superfície blanca de l'Etosha Pan.

El parc nacional d'Etosha ocupa una superfície de 22.935 km² al nord de Namíbia. El seu element geogràfic central és l'Etosha Pan, una depressió salina d'uns 4.730 km² que forma part de la conca d'Ovambo i constitueix el punt terminal del sistema de drenatge del Cuvelai.

El paisatge és dominat per la gran plana salina, envoltada de sabanes, prats, matollars i boscos clars. Entre les formacions vegetals del parc hi ha zones dominades pel mopane (Colophospermum mopane), així com praderies i vegetació adaptada als sòls salins dels marges del pan.

El clima és semiàrid i les precipitacions es concentren principalment durant l'estació de les pluges. L'Etosha Pan roman sec durant gran part de l'any, però en anys especialment plujosos pot inundar-se parcialment amb aportacions procedents dels cursos del sistema del Cuvelai i formar una extensa làmina d'aigua poc profunda.

L'aigua és un factor determinant en la distribució de la fauna. Als marges del pan hi ha fonts naturals i el parc disposa també de punts d'aigua artificials que permeten mantenir recursos hídrics durant l'estació seca.

Geologia miniatura|300px|Òrixs del Cap sobre la superfície de l'Etosha Pan.

L'Etosha Pan és una gran depressió endorreica formada durant el Pliocè. En aquell període, el curs superior del riu Cunene i possiblement altres sistemes fluvials desembocaven en una extensa zona interior de llacs i aiguamolls.

Moviments tectònics posteriors van modificar el drenatge regional i van desviar aquests cursos cap a altres conques, interrompent bona part de l'aportació d'aigua al sistema. L'erosió eòlica va aprofundir progressivament la depressió i va eliminar part dels sediments acumulats.

Actualment, la superfície de l'Etosha Pan és una plana de sediments argilosos salins i alcalins. Durant la major part de l'any presenta un aspecte blanc i sec, mentre que les inundacions ocasionals poden convertir-ne temporalment alguns sectors en un llac poc profund.

Història miniatura|300px|Posta de sol vista des del Fort Namutoni.

La regió d'Etosha forma part del territori històric dels Haiǁom, un poble san estretament vinculat a l'entorn de la plana salina i dels seus punts d'aigua.

El 1907, durant el període de l'Àfrica del Sud-oest Alemanya, l'administració colonial va proclamar una reserva de caça que incloïa Etosha. La superfície protegida era aleshores molt més extensa que la del parc actual i posteriorment els seus límits van ser reduïts diverses vegades.

Els Haiǁom van continuar vivint a Etosha durant dècades després de la creació de la reserva, però el 1954 van ser expulsats del territori per l'administració sud-africana del Sud-oest Africà.

Durant les dècades següents la reserva va experimentar diverses modificacions de límits i d'estatus fins a consolidar-se com a parc nacional.

Un dels principals testimonis del període colonial és el Fort Namutoni, situat a l'est del parc. El primer fort alemany va ser atacat i destruït el 1904 per guerrers ondonga vinculats al rei Nehale lyaMpingana. Les forces alemanyes van tornar a ocupar l'indret aquell mateix any i van construir un nou fort entre 1905 i 1906.

Flora La vegetació del parc nacional d'Etosha reflecteix les condicions semiàrides del nord de Namíbia i varia segons el tipus de sòl, la disponibilitat d'aigua i la salinitat. El parc comprèn sabanes, prats, matollars i boscos clars distribuïts al voltant de la gran depressió salina.

Una de les espècies arbòries més característiques és el mopane (Colophospermum mopane), que domina àmplies zones del parc. També hi creixen, entre altres espècies, Moringa ovalifolia, Acacia nebrownii, Catophractes alexandri i Terminalia prunoides.

Als marges de l'Etosha Pan, els sòls fortament salins limiten el desenvolupament de la vegetació. Hi predominen gramínies, arbustos i altres plantes halòfiles adaptades a aquestes condicions. Les zones de praderia i matollar que envolten el pan sustenten nombroses poblacions d'herbívors.

Fauna miniatura|300px|Elefants africans de sabana en un dels punts d'aigua del parc.

El parc acull 114 espècies de mamífers, entre les quals hi ha l'elefant africà de sabana, el rinoceront negre, el rinoceront blanc, la girafa, la zebra comuna, el nyu blau, l'òrix del Cap i el springbok.

miniatura|300px|esquerra|Rinoceront a l'interior del parc.

Etosha és especialment important per a la conservació del rinoceront negre. El parc també ha tingut un paper destacat en la reintroducció del rinoceront blanc i en la recuperació de l'impala de cara negra.

Els principals grans depredadors presents al parc són el lleó, el lleopard, el guepard i la hiena tacada.

miniatura|300px|Un grup de lleons descansant a l'ombra.

S'hi han registrat més de 400 espècies d'ocells. Durant les inundacions ocasionals de l'Etosha Pan hi arriben grans concentracions d'aus aquàtiques, entre les quals hi ha flamencs, pelicans i gavines; en anys favorables, tant els flamencs com els pelicans hi poden reproduir-se.

Conservació miniatura|300px|esquerra|Girafes en el paisatge sec d'Etosha.

El parc nacional d'Etosha té un paper destacat en la conservació de la fauna de Namíbia. Entre els programes més destacats hi ha la protecció del rinoceront negre, la reintroducció del rinoceront blanc i la recuperació de l'impala de cara negra. El parc acull també l'Etosha Ecological Research Institute.

La caça furtiva continua sent una de les amenaces per als rinoceronts d'Etosha. El 2026, les autoritats namibianes van informar de nous casos de caça furtiva de rinoceronts dins del parc.

L'Etosha Pan figura des del 2016 a la llista indicativa de Namíbia per a una possible candidatura a Patrimoni de la Humanitat, sota els criteris naturals vii, viii i x.

Turisme miniatura|300px|Dues zebres comunes en un punt d'aigua del parc.

El parc nacional d'Etosha és una de les principals destinacions turístiques de Namíbia. La principal activitat és l'observació de fauna, especialment al voltant dels punts d'aigua, juntament amb l'observació d'ocells i la fotografia de natura.

Durant l'estació seca, nombrosos animals es concentren als punts d'aigua, fet que facilita l'observació d'elefants, zebres, girafes, rinoceronts, antílops i depredadors.

Entre els principals campaments del parc hi ha Okaukuejo, Halali i Namutoni. Disposen d'allotjament, zones d'acampada i serveis per als visitants, i els seus punts d'aigua il·luminats permeten observar la fauna durant la nit.

Referències

Enllaços externs Etosha National Park – Visit Namibia Etosha Pan – UNESCO World Heritage Centre

Categoria:Parcs nacionals d'Àfrica